Metformina el possible fàrmac
Metformina el possible fàrmac. La metformina és el fàrmac de moda entre els investigadors antienvelliment. En l’eterna i titànica lluita de l’home contra el pas del temps, aquest fàrmac semblar ser l’assenyalat pels experts en medicina antiaging com la molècula més prometedora per endarrerir l’envelliment i, per tant, posposar també l’aparició de malalties relacionades amb l’edat com les cardiovasculars, les demències o determinats tipus de càncer.
La molècula de la metformina procedeix d’una planta bastant comuna a Europa i l’Orient Mitjà, la Galega officinalis. Aquesta planta ja es va utilitzar durant segles per a l’abordatge de múltiples malalties, entre elles un dels símptomes habituals de la diabetis, la micció freqüent, quan aquesta malaltia metabòlica ni tan sols s’havia descrit encara. Avui dia i des de fa diverses dècades, de fet, la metformina és el fàrmac de primera elecció per al tractament de la diabetis.
Metformina el possible fàrmac
ROSANNA CARCELLER / LA VANGUARDIA
I precisament va ser un estudi liderat per Bannister CA amb pacients amb aquesta malaltia el que va posar el 2014 els flaixos de l’àmbit de la medicina antiedat sobre aquest fàrmac. En aquest estudi, els investigadors de la Universitat de Cardiff (Regne Unit) van comparar l’esperança de vida de persones sense diabetis i aparentment sanes amb la de pacients amb diabetis tipus 2 que van progressar al tractament de primera línia amb monoteràpia, amb metformina o sulfonilurea. El resultat? Els pacients que prenien metformina van presentar una esperança de vida un 38% superior a la dels pacients medicats amb sulfonilurea i un 15% superior a la de les persones sense diabetis.
“En la llista de possibles fàrmacs amb efecte antienvelliment, ara mateix la metformina és sens dubte un dels que és més amunt; però cal tenir paciència i tenir en compte que aquests pacients tenen un trastorn metabòlic, així que tractar aquell trastorn metabòlic ja pot tenir un efecte antienvelliment en si mateix. Però, a una persona que té bé el seu metabolisme, què passa si li canvies el metabolisme amb la metformina? Doncs no ho sabem: igual funciona, igual no passa res o igual té un efecte negatiu”, reflexiona el doctor Salvador Macip, catedràtic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de Leicester (Regne Unit), on dirigeix un laboratori d’investigació en càncer i envelliment.
Metformina el possible fàrmac
En la llista de possibles fàrmacs amb efecte antienvelliment, ara mateix la metformina és sens dubte un dels que és més amunt; però cal tenir paciència
Salvador MacipInvestigador
Aquest mateix “però” va ser el que van posar sobre la taula investigadors del departament de Salut Pública de la Universitat del Sud de Dinamarca, que el 2022 van intentar replicar sense èxit l’estudi de Bannister. Segons els autors de l’estudi danès, el grup control de Bannister estava format per persones que no prenien metformina o que no estaven diagnosticats de diabetis, la qual cosa no volia dir que fossin persones necessàriament sanes, i això explicaria en certa manera les diferències trobades en l’esperança de vida.
Per a quan van arribar aquests “peròs”, tot i això, l’entusiasme al voltant de la metformina ja havia donat lloc a centenars de noves investigacions, algunes de les quals relacionaven l’ús del fàrmac amb una menor incidència de càncer, un menor risc de desenvolupar demència i una reducció de la mortalitat per totes les causes i de la incidència de malalties de l’envelliment.
Metformina el possible fàrmac
“Ja tenim demostrat i publicat en estudis observacionals que la metformina és bona per a la prevenció cardiovascular, per a la demència, per a alguns tipus de càncer; i en models animals, a més, s’ha vist l’increment de l’esperança de vida. Llavors el que està clar és que la metformina alguna cosa sí que fa en el subjecte humà sa, que produeix aquests altres efectes que no estan directament subjectes a una prescripció dirigida al control de la diabetis”, argumenta el doctor Ángel Durántez, un dels experts internacionals més grans en el camp de la medicina antienvelliment.
Recentment, a més, un grup d’investigadors de la Clínica Universitat de Navarra (CUN) ha arrencat un projecte d’investigació en què participen més de 15 hospitals espanyols i que pretén analitzar l’impacte de la metformina en pacients amb MPOC, una de les principals patologies associades a l’envelliment accelerat. Els investigadors, liderats pel doctor Juan Pablo de Torres, codirector del departament de Pneumologia de la CUN, pretenen alentir la pèrdua accelerada de la funció pulmonar —una de les representacions clíniques de l’envelliment accelerat— dels pacients amb MPOC. També analitzar l’impacte del fàrmac en el desenvolupament d’esdeveniments cardiovasculars majors, de tumors de qualsevol mena —especialment el de pulmó— i d’alteracions renals.
Metformina el possible fàrmac
“El que és innovador d’aquest estudi, és que ningú no s’havia plantejat intervenir en l’envelliment precoç en una malaltia tan prevalent, ja que al voltant del 12% de la població adulta d’Espanya té MPOC. Si aconseguim confirmar amb les nostres troballes aquesta teoria, el potencial que té això sobre els pacients és molt important, sobretot tenint en compte que parlem d’una medicina molt barata i segura”, explica Torres.
El fet que sigui una medicina barata, precisament, és la cara i la creu per a la metformina. La cara, perquè de confirmar-se els seus efectes antienvelliment, parlaríem d’un fàrmac accessible per a la gran majoria de la població. La creu perquè el seu baix preu i el fet que sigui un fàrmac no subjecte a patent redueix l’interès de la indústria farmacèutica en la investigació, ja que no existeix la promesa d’un gran retorn econòmic.
Amb aquesta paret, precisament, s’està trobant el prestigiós investigador Nir Barzilai, professor de medicina i genètica de l’Albert Einstein College of Medicine, que fa diversos anys que intenta captar fons per posar en marxa un assaig clínic ja aprovat, el Targeting Aging with Metformin (TAME). És una feina que pretén demostrar de forma fefaent que la metformina pot modular l’envelliment i les seves malalties més enllà d’un impacte aïllat sobre la diabetis, una cosa que aplanaria el camí per al desenvolupament de fàrmacs de pròxima generació dirigits directament a la biologia de l’envelliment.
Metformina el possible fàrmac
Però quin és el mecanisme d’acció que fa de la metformina un potencial fàrmac antienvelliment? A l’article A Critical Review of the Evidence That Metformin Is a Putative Anti Aging Drug That Enhances Healthspan and Extends Lifespan, publicat a la revista científica Frontiers Endocrinology, els seus autors assenyalen diverses possibilitats plausibles. Entre elles que la metformina activa la producció de sirtuïnes, unes proteïnes que aconsegueixen disminuir l’estrès oxidatiu de les cèl·lules i afavoreixen la reparació de l’ADN. O que el fàrmac activa la via AMPK, una via metabòlica que es vincula amb la longevitat, mentre que, al contrari, inhibeix la via mTOR, una altra via metabòlica que es relaciona negativament amb la longevitat.
Si millores el metabolisme hidrocarbonatat, realment tindràs un impacte global sobre la morbimortalitat i, per tant, estaràs actuant sobre la longevitat”
Ángel DurántezMetge antienvelliment
“La via AMPK és un regulador clau de moltes vies cel·lulars que estan relacionades tant amb la salut com amb l’esperança de vida, incloent-hi els beneficis de la restricció calòrica. En conseqüència, com a activador d’AMPK, la metformina ha quedat sota el microscopi com un possible fàrmac antienvelliment i se n’ha promogut el paper potencial en aquest sentit. És digne de menció que la sensibilitat a l’AMPK disminueix amb l’edat, cosa que promou l’argument que els activadors de l’AMPK, com la metformina, podrien endarrerir l’envelliment”, argumenten els autors de la revisió.
Metformina el possible fàrmac
Per al doctor Ángel Durántez, que es mostra bastant d’acord amb les conclusions de la revisió, l’impacte de la metformina sobre l’envelliment pot no tenir tant a veure en última instància amb la inhibició de les vies metabòliques vinculades a l’obesitat o amb la producció de sirtuïnes, com amb un altre aspecte que es posa sobre la taula en la revisió científica: l’optimització del metabolisme de la glucosa. “Sabem que aquest és un dels pilars de l’envelliment, que si millores el metabolisme hidrocarbonatat, realment tindràs un impacte global sobre la morbimortalitat i, per tant, estaràs actuant sobre la longevitat”, afirma l’expert
Durántez assenyala que el metabolisme hidrocarbonatat és precisament un dels factors de salut que menys controla la societat actual a causa de la gran quantitat d’aliments processats i ultraprocessats que es consumeixen i per la tendència a consumir aliments hiperensucrats com les begudes carbonatades. “Quan fas anàlisi t’adones que fins i tot per a aquelles persones que creuen que es cuiden molt bé no és fàcil tenir els marcadors del metabolisme hidrocarbonatat (glucosa basal, insulina basal, hemoglobina glucosilada, etc.) en valors òptims. Aquest és el meu criteri de prescripció de la metformina. No fer una prescripció cega per l’impacte que suposadament tindrà en la longevitat, perquè encara no ho sabem; sinó més aviat una prescripció dirigida a millorar els valors del metabolisme hidrocarbonatat, que són un pilar bàsic de l’envelliment”, reflexiona.
Aquells valors, reconeix Durántez, també es poden controlar amb una vida saludable. És a dir, cuidant l’alimentació i el descans, tenint una vida activa i reduint a la mínima expressió la ingesta de tòxics (alcohol i tabac). De fet, en la revisió de Frontiers Endocrinology, els seus autors no dubtaven a exposar la seva preocupació per la possibilitat que l’ús de metformina com a profilàctic per endarrerir l’envelliment pogués servir per disminuir l’incentiu de buscar els beneficis comprovats dels canvis en l’estil de vida. “La metformina no ha de veure’s com una panacea de solució ràpida per a l’envelliment a compte d’intervencions no farmacològiques com la dieta, l’exercici i els canvis relacionats en l’estil de vida”, apuntaven en el seu escrit.
Partint d’aquesta base, no obstant això, el doctor Ángel Durántez destaca la importància que investigacions com el TAME tirin finalment endavant per corroborar tots els presumptes beneficis de la metformina, sobretot en un context com l’actual, marcat per l’envelliment de la població mundial i l’increment exponencial de la incidència de les malalties cròniques no transmissibles. “Arribar tard a aquestes malalties és insostenible, així que la recerca de fàrmacs antienvelliment és una cosa que s’ha d’abordar abans o després. I no, no és una qüestió de la frivolitat del multimilionari que vol viure més anys. Aquí estem parlant d’allargar la vida en salut i benestar, que és una cosa imperativa. Si ens despistem pensant que això és una frivolitat de rics, malament anem”, conclou.
Longevitat ADRIÁN CORDELLAT / LA VANGUARDIA
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias La Prensa
