L’ARRÒS
L’ARRÒS. En parlem amb Miquel Yepes, restaurador de La Canasta que, amb molts altres
establiments, l’ha posat com a la seva carta
Perquè s’ha escollit un plat d’arròs com a símbol de la cuina de Castelldefels?
Precisament l’arròs es un segell d’identitat des de fa més de cent anys a
Castelldefels. No oblidem que els nostres avantpassats ja feien arròs.
Tires molt enrere, Miquel…
Jo ara fa cinquanta anys que estic a Castelldefels i recordo que hi havia a les
cartes dels restaurants l’Arròs amb conill, i l’Arròs amb musclos, i l’Arròs amb
sípia i llagostins… La gent d’aquella època, els nostres avantpassats, ja feien
arrossos com a identitat del poble.
Però sembla que des del 92 cap aquí la cosa s’ha reafirmat.
Sí, Precisament aquest any, amb la cosa dels Jocs Olímpics, aquí es va
consensuar un plat identitari de Castelldefels, l’Arròs amb conill i tallarines.
Però…
Sí, ja ho sé. La veritat es que no ha tingut l’èxit ni la continuïtat que es va
pretendre. Potser ens hem dedicat més a promocionar la ciutat que la cuina
pròpiament autòctona.
L’ARRÒS
I, perquè el conill?
La gent s’estranya d’aquesta elecció, però es que sorprenentment, encara hi ha
conills a la platja de Castelldefels. Nosaltres estem per la tasca de potenciar la
cuina; som una colla de restauradors valents i amb noves inquietuds que estem
per tirar endavant i cerquem maneres com aquesta que es va presentar al Don
Jaime. Tot això es la conseqüència de les joves generacions de restauradors. Jo
em sento molt content i agraït de que hi hagin bons continuadors del que uns
quants vàrem començar fa tren, quaranta, cinquanta anys…
…i el motiu?
Ben senzill: Castelldefels mereix tenir un arròs propi. I aquí està el resultat d’un
any de reunions i de propostes fetes per diferent estadis gastronòmics, des del
Gremi, l’Ajuntament, la Confraria Més Onze… S’ha ant inclòs a buscar la gamba
de Vilanova, que no es precisament barata, la sípia als mateixos pescadors.
Partim del producte del mar.
Però no us limiteu només al bon peix…
No, clar. Hi ha un altre factor important, molt important: la proximitat del Parc
Agrari del Baix Llobregat. Ens proporciona l’escarxofa, la mongeta, el tomàquet,
el porro, el fonoll… no cal anomenar-los tots, però tot això, tot aquest producte li
dona un peculiar sabor molt agradable i un carácter personal al fumet i, per
extensió, a l’arròs. I hi afegim la costella de porc i tenim un ‘mar i muntanya’.
Ara serà un èxit?
N’estic segur. Aquest no es un arròs per un establiment sol, es un arròs identitari
per a tots aquells que hi vulguin participar i fer-lo seu. No es de ningú, es de tots!
Es una recepta que ha d’acabar imposant-se, con ni tantes altres que son
encadellats amb el nom del poble.
De què li ve a Castelldefels la peregrinació de gent des de tants indrets, no tan
sols de Barcelona, per a fer una arròs aquí? Perquè això no es d’ara, que fa
anys i panys que es diu ‘anem a fer un arròs a Castelldefels’.
Bé. Estic referint-me a temps propers, però hi ha molts llibres de més de cent
anys, on ja es pot trobar moltes referencies al les guinguetes de la platja. Venir
de Barcelona, per la mal anomenada ‘autopista’ de Castelldefels, a fer una pella
a la platja d’aquí estava envoltat d’un glamur que la gent gaudia força, potser
perquè no hi havia tanta possibilitat de desplaçament com ara i, amb els anys,
Castelldefels es va fer com la prolongació de casa, de tal manera que molts
‘pelegrins, d’aleshores ara son residents aquí. Cal tenir en compte que seixanta,
setanta anys enrere la gent venia amb carrosses i altres mitjans que ara estan
fora d’us des de fa molt de temps… I ja es feien arrossos.
Segons les estadístiques, que en hi ha unes quantes, la gent segueix venint per
l’arròs, a Castelldefels…
Segons les estadístiques, l’arròs, es un dels productes que més es consumeix a
Castelldefels a tots els restaurants, encara que l’especialitat del establiment no
sigui l’arròs. Tots gaudim amb un bon arròs, i aquest ‘Arròs de Castelldefels’ ho
es; puc dir-ho perquè es veritat. Jo he gaudit molt, amb aquesta presentació de
l’Arròs de Castelldefels’.
Ho diu, Miquel Yepes, mig segle sent autoritat restauradora al Baix Llobregat,
al capdavant de LA CANASTA.
