El gat fer
El gat fer. Pot semblar un gat domèstic a primer cop d’ull, però el gat fer en realitat n’està molt lluny. És molt més corpulent, té una cua molt gruixuda i alguns detalls diferenciadors com una línia que li recorre tota l’esquena. A més, és rapidíssim de reflexos, molt més àgil i molt, molt, molt salvatge. Només es mou de nit, i és tan esmunyedís que estudiar-lo és tasca dificilíssima. I, de fet, gairebé no hi ha dades sobre ell, ni tan sols se sap quants n’hi ha a Catalunya.
Ara, però, el Grup Felis segueix pacientment aquest animal misteriós, el depredador més desconegut que tenim. La feina és realment àrdua. «Però també molt gratificant», diu Enric Serratosa, investigador Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya, el Grup Felis, que treballa amb suport de la Institució Catalana d’Història Natural i la Fundació del Zoo de Barcelona.
Per tenir més possibilitats d’enxampar-lo instal·len moltíssimes càmeres: més de 500 cada any en llocs on intueixen que hi viu. «Quan mires la targeta de memòria i et surten imatges d’un gat és una gran recompensa». I una de les més grans recompenses va ser el descobriment d’una mare amb cadells a l’espai natural de les Guilleries-Savassona. Durant setmanes van poder veure com anaven creixent, jugant… o com la mare els portava les preses per alimentar-los.
El gat fer
Torna al Montseny el depredador més desconegut de Catalunya
Amb aquest estudi, el primer tan exhaustiu sobre el gat salvatge, el Grup de Recerca en Carnívors Felis no només vol aportar-ne més informació, també vol millorar la conservació d’aquest animal que està en fort declivi a tot Europa.
Una de les principals troballes ha estat que al Montseny, d’on havia desaparegut, n’hi torna a haver. Per a Antonio Álvarez Amigo, guarda forestal del Parc Natural del Montseny des de fa moltíssims anys, «l’estudi té una importància tremenda. Havíem sentit que s’havia vist al Montseny. Però no n’existia un estudi, una evidència científica».
I la importància és encara més gran concretament al Montseny, ja que és un parc que rep milers de visitants cada any. «És bàsica aquesta tasca de divulgació, perquè la gent que ve aquí el respecti.» I més, si parlem d’un animal que es pot confondre fàcilment amb un gat domèstic «encara cal més explicar que no es pot molestar«.
De fet, és curiós que un depredador autòcton, l’únic felí que hi ha a Catalunya, sigui pràcticament desconegut per la societat. Per això Ferran Sayol, també investigador del Grup Felis, destaca que l’estudi té una altra tasca important, que és donar a conèixer el gat fer. «Molta gent, com els nens, coneix els lleons i els tigres, felins de tot el món. I resulta que aquí en tenim un, autòcton, que està totalment ignorat«.
El gat fer
Un animal protegit en declivi a gairebé tot Europa
I de moment, encara que no han pogut posar una xifra exacta al nombre de gats salvatges de Catalunya, sí que s’han endut una sorpresa molt positiva: hi ha més gats fers del que s’esperaven. I és que la destrucció de l’hàbitat i la persecució humana va reduir-ne les poblacions a gairebé tot Europa. En molts punts és especialment rara. I encara ara se’n maten alguns en confondre’ls amb gats domèstics assilvestrats.
Així que el fet de descobrir-lo de nou al Montseny i trobar-ne en altres punts com Osona o el Solsonès és, com a mínim, optimista. De fet, els investigadors sospiten que pot ser que habiti boscos d’altres indrets on encara no l’han detectat.
Com saber si s’estan creuant amb els gats domèstics
Ara bé, aquesta espècie protegida té moltes amenaces i calen mesures de conservació. Per exemple, al Montseny n’hi ha, sí, però en un nombre molt baix. Així que si tenen problemes per trobar parella fàcilment, es corre el risc que vagin a buscar-la entre gats domèstics i s’hibridin, es creuin amb ells. «Si es creua amb gats domèstics, els híbrids poden perdre la seva capacitat de viure en un entorn salvatge» diu Sayol. «A més, podria incrementar el seu desig d’aventurar-se a acostar-se a zones habitades».
Per conèixer el seu grau d’hibridació només necessiten els seus excrements. Així que, busquen en indrets on saben que hi viuen i de tant en tant troben un trofeu, una femta de gat fer que els donarà moltíssima informació.
El gat fer
Les mostres les porten fins al Laboratori del Servei de Veterinària de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, on els fan un estudi de l’ADN. «Les caques són súper útils, perquè són mostres que no són invasives. Per tenir-les no has ni de tocar ni veure l’animal.» Natàlia Sastre, tècnica de genètica de la Facultat de Veterinària de la UAB ha analitzat desenes de mostres recollides pel grup Felis. «Gràcies a l’extracció de l’ADN que en fem, podem saber si és gat domèstic, salvatge o creuat, hibridat».
I el resultat, de moment, és bo, només han detectat hibridació amb gats domèstics en un 4% de les mostres. Moltes d’elles són precisament al Montseny.
Com protegir el gat fer
Enric Serratosa destaca la importància de les mesures de conservació. «S’ha d’intentar que no hi hagi gats domèstics campant lliures, per evitar aquesta hibridació que podria suposar la pèrdua progressiva de l’espècie.»
També destaca la necessitat de potenciar el paisatge de mosaic, amb espais oberts entre els boscos, conreus, que a més són bàsics per prevenir incendis. «És l’espai on ells cacen perquè és on hi ha ratolins, per exemple.»
Ara mateix, entre les principals amenaces del gat fer hi ha les carreteres, on sovint hi moren atropellats. Doncs enguany, amb la sequera, els investigadors han detectat el doble de mortalitat.
El gat fer
Com que en la natura tot està connectat, si per la sequera els arbres donen menys fruits, també hi haurà menys animals que se n’alimentin com els ratolins, el principal àpat dels gats fers. «Els gats són territorials, però si no troben aliment al seu territori, es mouen i s’exposen a territori desconegut i a la mort a la carretera», ens diu Ferran Sayol.
De moment, l’estudi d’aquest equip d’investigadors ja ha fet un pas endavant per a la protecció i coneixement del gat fer. «Hem de treballar per conservar l’únic felí salvatge que tenim a Catalunya», diu Sayol. De fet, el gat salvatge viu a Catalunya des d’abans que nosaltres mateixos, els humans. I precisament totes les seves amenaces són per culpa nostra. Gràcies a algunes restes trobades, es calcula que hi habita des de fa centenars de milers d’anys, probablement més d’un milió
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias La Prensa
