La missió europea
La missió europea. Es fa públic l’esborrany de l’informe de la missió d’eurodiputats que va visitar Catalunya a finals de desembre per analitzar el model d’immersió lingüística a les escoles. En el text, a què ha tingut accés l’ACN, aposten per un tractament equivalent del català i el castellà als centres.
Asseguren que el dret a rebre educació en castellà «és a la Constitució» i que les autoritats han de garantir que no es discrimina els nens. «El sistema educatiu a Catalunya hauria de donar tractament equivalent al castellà i el català com a llengües vehiculars». Al text també parlen d’intimidació i discurs d’odi contra les famílies que han exigit el 25% de castellà als tribunals.
El català a les consultes: el 31% dels metges de Catalunya no el saben parlar (i els joves, menys)
ALBERT VILANOVA
La missió d’eurodiputats estava formada principalment per membres de la dreta i l’extrema dreta de l’Eurocambra, ja que la van boicotejar el grup dels verds i els socialistes, que no podran afegir esmenes al text, tot i que sí afegir-hi annexos a la part final de recomanacions.
S’adreça al govern espanyol i català
Demanen un tracte equivalent del català i el castellà
El document, que es debatrà dimecres, reclama al govern espanyol que monitori de prop si a Catalunya es respecta una distribució equilibrada de llengües vehiculars amb un “tracte equivalent de les cooficials”. I proposen que revisi com actua la Inspecció Educativa per garantir uns estàndards mínims de classes en cadascuna de les llengües.
La missió europea
L’esborrany d’informe també es dirigeix a la Generalitat, a qui li exigeix que millori la comunicació i la confiança amb les famílies que han portat el model d’immersió lingüística als tribunals. En concret, li demana que obri un diàleg constructiu amb les famílies afectades.
Odi i intimidació a nens i famílies
Lamenten que no s’apliqui el 25% de castellà
El text lamenta que no s’apliqui la sentència del 25% de castellà dictada pel TSJC i afirma que «el respecte a l’estat de dret és un dels pilars de la Unió Europea». Per això, expressa «preocupació pel fet que els ciutadans, per la manca d’acció per implementar la sentència, hagin de buscar remeis judicials individualment».
El document també expressa preocupació pel que considera «l’exclusió social o, en alguns casos, intimidació i assetjament contra nens i pares» que han defensat l’ampliació d’hores de castellà. «Condemnem el fet que hagin estat víctimes de discursos d’odi, i demanem a les autoritats regionals que monitoritzin de prop aquests comportaments inacceptables», asseguren els eurodiputats.
Educació no troba substituts: falten gairebé 500 professors als instituts
La missió europea
Alguns centres alerten que fa més de tres mesos que no poden cobrir alguna vacant, especialment en matèries com matemàtiques, català o informàtica
Ara mateix falten gairebé mig miler de professors als instituts catalans. Són places que estan vacants perquè el Departament d’Educació no hi troba substituts. En la majoria de casos són docents d’especialitats de secundària com matemàtiques, català o informàtica.
Alguns instituts alerten que acumulen més de tres mesos sense poder cobrir alguna de les places. És el cas de l’Institut Can Jofresa de Terrassa, on fa tres mesos que no tenen professora de matemàtiques a primer i segon d’ESO.
El Govern demana més recursos a la Moncloa per revertir els mals resultats de l’informe PISA
RAC1
La coordinadora pedagògica del centre, Núria Martínez, explica a RAC1 que fins i tot s’estan plantejant contractar algú de fora del món de la docència. «Una noia que ve d’una empresa, que havia estudiat enginyeria. No té experiència en el món ni ha fet la formació per impartir classe», afirma.
Davant d’aquest cas excepcional, ens accepten contractar una noia que no té experiència ni formació
La missió europea
Núria Martínez coordinadora pedagògica de l’Institut Can Jofresa de Terrassa
A l’Institut El Castell d’Esparreguera també han estat més d’un mes i mig sense professor de tecnologia a batxillerat. En aquest cas ja han trobat substitut, però la coordinadora pedagògica, Anna Fuster, admet que encara n’arrosseguen les conseqüències.
A batxillerat el currículum és de dos anys, i no hem pogut avaluar els alumnes durant la primera avaluació
Anna Fuster coordinadora pedagògica de l’Institut El Castell d’Esparreguera
Els centres demanen que els professors d’aquestes especialitats puguin fer més hores de classe a canvi d’un complement al sou. Una mesura que ja s’aplica actualment a altres matèries com català i informàtica.
EUDALD MARTÍNEZ RAC1
