Free Porn eşya depolama pornhub Galabetbonuslari.com Galabetadresi.com Galabetcasino.com Vipparkbahissitesi.com Vipparkcanlicasino.com Vipparkcanlislotsitesi.com Deneme bonusu veren siteler Deneme bonusu veren siteler Deneme bonusu veren siteler Deneme bonusu veren siteler Deneme bonusu veren siteler paper.io yohoho.io yohoho unblocked io games unblocked 1v1.lol unblocked io games unblocked google sites slope play unblocked games io games padisahbetgirisyap.com padisahbetgirisadresi.net padisahbetbahis.net padisahbetcasino.com deneme bonusu
14.5 C
Castelldefels
jueves, junio 13, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Salvador Aznar, biòleg: «La dieta de cafeteria accelera molt l’envelliment»

Salvador Aznar

Salvador Aznar Benitah és llicenciat en Biologia Molecular i Bioquímica per la Universitat McGill (Montreal, Canadà) i doctorat en Oncologia Molecular a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Madrid. Va ser becari postdoctoral al London Research Institute (Cancer Research UK), on va estudiar el comportament de les cèl·lules mare adultes, i el 2007 va establir el seu propi laboratori en el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona com a investigador ICREA. Des de fa més de deu anys és líder de grup en l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona.

Salvador Aznar

Un dels temes centrals del departament d’Aznar és l’efecte dels ritmes circadiaris en l’envelliment, i a la inversa, com el pas dels anys afecta el nostre rellotge intern. Un cercle viciós —i negatiu— que podem intentar frenar amb el nostre estil de vida. Les hores en les quals mengem, per exemple, poden ser un factor clau, segons les últimes investigacions. Ens ho explica ell mateix des del Canadà, durant una de les seves estades per investigar.

Ana María Cuervo, biòloga cel·lular: «La idea per endarrerir l’envelliment és menjar dos cops al dia»

ROSANNA CARCELLER / LV

Ana María Cuervo és codirectora de l'Instituto Einstein per a la Investigació de l'Envelliment a Nova York, i professora titular de Biologia Molecular

Estudien la relació entre ritmes circadiaris i envelliment. Què han trobat?

Veiem com el ritme circadiari o rellotge biològic afecta les funcions diàries i com, desgraciadament, perdem la robustesa d’aquest rellotge quan envellim. Això és causa i conseqüència de l’envelliment. Estudiem per què perdem la capacitat de tenir el rellotge ben alineat i quins són els efectes d’això.

Per què el rellotge biològic es deteriora amb l’edat?

Aquesta és la pregunta del milió, però no ho sabem. El que primer vam fer va ser caracteritzar quina és la funció del rellotge quan el cos és jove i funciona bé, i vam veure que totes o gairebé totes les funcions que han de fer els nostres teixits i òrgans estan subjectes al ritme circadiari. Evolutivament, això ajuda a preservar el teixit i augmentar la longevitat.

El ritme circadiari o rellotge biològic afecta les funcions diàries i, desgraciadament, perdem la robustesa d’aquest rellotge quan envellim

Salvador Aznar

Diu que el rellotge de l’organisme no respon a factors externs, sinó interns del mateix cos. Com és això?

No ens adormim perquè es fa fosc ni ens despertem perquè es fa de dia. El rellotge biològic no és una resposta a l’exterior, sinó que et diu que, com que vindrà la nit, te’n vas a dormir, i com que comença a sortir el sol, et comences a despertar. El rellotge prepara l’organisme per a allò que vindrà. Això passa en tots els àmbits, es desperta el teu cervell, el teu fetge, el teu aparell digestiu, el respiratori…

Vol dir que si ens tanquen en una habitació fosca ens seguim despertant quan a fora surt el sol, fins i tot sense tenir contacte amb l’exterior ni amb la llum?

Exacte. Si ens tanquen durant un mes, ens continuaríem adormint a la nit i despertant quan a fora és de dia, és el nostre rellotge intern el que envia. Si no fos així, no existiria el trastorn horari, i dormiríem sense problema quan és de nit. La nostra pell és un altre exemple: al matí prepara els melanòcits (la qual cosa fa que ens posem morenos), perquè sap que ben aviat estarem exposats a la llum ultraviolada del sol. Ens protegeix del mal d’aquesta llum. Si el rellotge deixa de funcionar bé, la pell no té la protecció, i la llum ultraviolada farà més mal.

Horizontal
El ritme circadiari o rellotge biològic afecta les funcions diàries.   CC0

Aquest rellotge ens protegeix de l’envelliment?

Efectivament, és una maquinària fascinant, sembla que algú l’hagi programat. El rellotge biològic, alhora que protegeix les cèl·lules de la pell de la llum ultraviolada, els diu a aquestes cèl·lules «ara no és el moment de dividir-se, protegeix-te» i quan no hi ha llum ultraviolada, el rellotge els diu «ara ja pots dividir-te i reparar el mal que tinguis». A mesura que anem perdent aquest rellotge biològic, envellim… i quan envellim, perdem aquell rellotge. És com un peix que es mossega la cua! Perds el rellotge perquè estàs acumulant més mal, i com estàs acumulant més mal, envelleixes més i això afecta el rellotge. Un cercle viciós!

A més d’aquell efecte a la pell, quines altres conseqüències d’envelliment es produeixen a conseqüència d’això?

A mesura que ens fem més grans, canvia el cicle del son, canvia el cicle de la gana…  Menges quan no et tocaria segons el patró que has tingut durant la vida, per exemple. Totes les funcions que depenen d’aquesta maquinària circadiària, mostren elements d’arrítmia en la vellesa.

La dieta de cafeteria, rica en greixos, accelera l’envelliment

Salvador Aznar

Quines funcions, a més del son o la ingesta d’aliment, funcionen amb els ritmes circadiaris?

N’hi ha centenars d’elles a la pell, al fetge, al cor, al múscul, a l’intestí… Cada teixit ha de tenir el seu propi rellotge perquè té unes funcions particulars. La vigília, l’activitat o inactivitat, quan menges o no, la capacitat de metabolitzar bé el menjar, són funcions regulades pels ritmes circadiaris. Si et despertes a les tres del matí i t’intentes menjar un filet o unes llenties amb xoriço, al 99% de les persones no els provarà gaire. En canvi, vuit hores després, se’ls posarà bé, al mateix cos i els mateixos òrgans. L’hora en què mengem és molt important, i amb l’edat hi ha menjars que no ens proven perquè el rellotge biològic comença a no funcionar bé.

Podem fer alguna cosa per mantenir més ferm el rellotge biològic?

L’evidència que comencem a tenir és un “sí” parcial. Per exemple, sabem que la dieta de cafeteria, la dieta rica en greix, accelera la desregulació del rellotge biològic, i, per tant, l’envelliment. Hi comences a veure canvis als 50 anys, en comptes dels 60 o 70; s’accelera molt. En canvi, si es manté una dieta hipocalòrica, amb poc greix saturat i poc sucre, això allarga el període en què el rellotge biològic funciona bé. També és efectiva la restricció alimentària en el temps, un temps de dejuni diari, sopar aviat i estar entre 12 i 14 hores sense menjar. L’efecte es veurà de forma ràpida en determinats paràmetres, en un mes aproximadament, però perquè es mantingui a llarg termini un benefici en l’envelliment, ha de ser un hàbit mantingut.

Horizontal
La dieta de cafeteria accelera l’envelliment.  cc0

Salvador Aznar

Quina és la dieta més indicada per envellir de la millor manera possible?

Sense massa greixos saturats i amb molt sentit comú. Tots sabem que la dieta sana són verdures, fruites, fruits secs, carn en moderació, peix blau pels seus omega-3, i com menys menjar processat i menys fregits millor. No cal reinventar res, no cal menjar quinoa. I si et menges un dia un plat de llenties amb xoriço, no passa res. Si ho fas amb moderació, el cos està preparat per lluitar amb aquests greixos. Ara bé, si cada dia prens xoriço i cansalada, saps al que t’exposes.

Però han fet estudis sobre les finestres horàries d’ingestes, i també són determinants, gairebé tant com el tipus d’alimentació!

Hi ha experiments interessants que comparen què passa si l’aliment de cafeteria es menja a qualsevol hora, o s’imposa una restricció temporal. En ratolins, menjant les mateixes calories i quantitat de greixos, amb la restricció temporal, pràcticament no engreixen. I això es pot aplicar a humans, pel que sabem, és igual d’important quan mengem així com quina cosa mengem. Si tens una dieta sana però la menges a deshora, pot tenir efectes nocius sobre l’envelliment. Mantenir els horaris i limitacions d’ingesta per hores, és permetre que el nostre rellotge exerceixi la funció per a la qual es va fixar, després de milions d’anys d’evolució. Hi ha moments en què és bo fer alguna cosa, i d’altres en els quals no. No és bo dormir durant el dia, el teu cos no ho entén; el teu cos diu que dormis de nit, que és quan et toca.

És igual d’important quan mengem així com què mengem

Salvador Aznar

Deia que l’efecte de la restricció calòrica durant 12 o 14 hores es veurà de forma ràpida en alguns paràmetres. Quins?

La tensió arterial, els nivells de colesterol, els nivells de glucosa, la capacitat muscular de recuperar-se de l’exercici, la capacitat del cor… Estàs més predisposat a estar més sa. I hem vist en les investigacions que, encara que fer exercicis sempre és positiu, té més beneficis si es fa a la tarda. Si no pots, millor fer-ho al matí, però si ho pots escollir, a la tarda és molt més beneficiós, més o menys entre les sis i les vuit de la tarda.

El motiu?

Perquè el rellotge del cor i els músculs, i la seva comunicació amb altres teixits, el seu acoblament de funcions, està més ben alineat a aquella hora, que no pas al matí.

Encara que fer exercicis sempre és positiu, té més beneficis si es fa a la tarda

Salvador Aznar

Si mantenim molt estables i ferms els ritmes diaris de son, vigília, menjars, activitat… això ens farà envellir millor?

El rellotge es pertorba amb l’envelliment. Però si durant la teva vida no mantens ferms els teus horaris i ritmes biològics, acceleraràs aquesta pertorbació, la pèrdua del rellotge biològic associada a l’edat.

Fer torns a la feina i canviar horaris cada setmana, fins a quin punt ens envelleix?

El problema està en la gent que té horaris molt canviants: sanitaris, pilots o personal d’aerolínies, treballadors de fàbriques… Els models en ratolins confirmen que els canvis d’horaris de son i àpats generen més predisposició a tenir problemes metabòlics, més incidència de càncer de mama i pròstata, més risc d’infarts i ictus… Però hi ha poca gent que mantingui aquell ritme d’horaris durant molts anys perquè és antinatural, no es pot mantenir. Si treballes de nit, segurament, t’agafa gana a la nit, i si prens un snack de la màquina de venda automàtica a les tres del matí, el teu cos està molt menys preparat per pair aquests greixos dolents a aquesta hora que no al migdia. Això fa que s’acumuli més mal en l’organisme. 

Seria molt interessant poder identificar teràpies que mantinguin el nostre rellotge funcionant de forma adequada i sincronitzada

Salvador Aznar

Totes aquestes troballes sobre ritmes circadiaris i edat ja estan publicades. Quina aplicació pràctica tenen en la medicina antienvelliment? Amb quin objectiu es duen a terme les investigacions del seu departament?

El ritme circadiari i les seves funcions estan alterades durant l’envelliment. Això impedeix que els nostres òrgans facin la seva funció quan toca fer-la i a més es perd la sincronització entre òrgans que han de treballar de forma coordinada (com els del tracte digestiu). Seria molt interessant poder identificar teràpies que mantinguin el nostre rellotge funcionant de forma adequada i sincronitzada. Tot i això, abans de poder desenvolupar aquestes teràpies havíem d’entendre de quina forma exacta s’altera el rellotge durant l’envelliment. Ara sabem que la maquinària molecular responsable d’establir i mantenir el rellotge no està realment afectada durant l’envelliment, sinó que és la sincronització dels rellotges entre diferents òrgans la que es modifica de forma més significativa quan ens fem grans. Per tant, ara es tracta de trobar maneres de mantenir l’esmentada sincronització. Estudis en diferents models animals d’investigació demostren que si mantenim el rellotge ben sincronitzat, això permet endarrerir molts dels problemes associats amb l’envelliment. En conseqüència, creiem que aquestes noves teràpies podrien ser útils en el tractament de les patologies esmentades.

ROSANNA CARCELLER / LV 

RAC1

Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias  La Prensa

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,800SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights