L’orientadora universitària
L’orientadora universitària. Anem cap a la primavera i els estudiants de segon de batxillerat comencen a neguitejar-se pel final de curs i l’aproximació de les PAU, el que tots coneixen com a Selectivitat. Des de fa mesos, l’antropòloga de la Universitat Rovira i Virgili Alba Medina fa xerrades orientatives als alumnes dels instituts i els explica com serà el canvi d’etapa formativa acompanyada d’un alumne de la seva universitat.
Aquest any, però, l’Alba ha notat que el nivell d’interès general per les seves explicacions ha caigut en picat. Tant és així, que farta d’aguantar faltes de respecte i impertinències, ha decidit esbravar-se i expressar la seva indignació a la xarxa X, en un fil de piulades que s’ha viralitzat ràpidament.
«Vaig arribar a casa emprenyadíssima, venia d’un institut on la xerrada havia anat fatal i vaig vomitar en calent totes aquestes piulades, com a reflexió personal. Però també és cert que hi ha grups maquíssims», explica Medina en declaracions a RAC1.cat. El problema és que aquest any té la percepció que el nivell de desídia i desinterès dels alumnes és especialment greu. «Altres anys no em trobava gent tan apàtica ni tan maleducada. Hi havia el típic gracioset i prou, però aquest any són molts els grups que no paren atenció. Fins i tot hi ha instituts en què el professor m’avisa abans d’entrar-hi i em diuen ‘Aquest grup és nefast’ o ‘Aquest grup és la pitjor promoció que hem tingut en la història de l’institut'», comenta.
Altres anys no em trobava gent tan apàtica ni tan maleducada. Hi havia el típic ‘gracioset’ i prou
Alba Medina antropòloga de la URV i experta en orientació universitària
«Les últimes setmanes m’he trobat uns quants grups de batxillerat que estan d’allò més relaxats, cosa que anys enrere no passava», afegeix l’orientadora de la URV. «L’estudiant de medicina que m’acompanyava l’altre dia assegura que quan ella feia segon estava histèrica per la proximitat de les PAU. Però ara detecto una desídia i un passotisme generalitzat que és com si les informacions que els dono no anessin amb ells», lamenta. I hi ha professors que li corroboren aquesta actitud, confirmant que la meitat han suspès el treball de recerca i moltes assignatures.
Li vaig preguntar a un alumne què li interessava, on es veia treballant. I em va respondre que no li interessava res, només els diners
Alba Medina antropòloga de la URV i experta en orientació universitària
Medina parla del cas d’un alumne a qui va preguntar quins interessos i quines inquietuds tenia de cara a triar carrera universitària. «A mi no m’interessa res. Només m’interessen els diners», va respondre el noi. La seva professora va explicar-li que aquell era el quart any que feia batxillerat: havia repetit primer i també segon.
L’orientadora universitària
Això porta l’experta a plantejar-se què fan allà uns estudiants que no tenen interès per estudiar una carrera universitària. «Hi ha altres opcions molt vàlides, com els cicles formatius. No tothom ha de ser graduat ni catedràtic. Hem de crear professionals i hi ha d’haver gent que faci els oficis», reivindica.
Desinterès generalitzat a batxillerat
Per què passa, això?
Pels comentaris que li fan els professors, l’antropòloga suggereix que hi ha molts alumnes que hi van obligats pels pares, perquè «si no van a l’institut, estarien fumant porros a la plaça». «Però poden fer un cicle formatiu, que estan molt bé, són molt potents i estan encarats a la inserció laboral, o poden anar directament a treballar«, diu. «Què hi fa un jove de 20 anys, a batxillerat? És una autèntica pèrdua de temps!»
Una altra de les diferències amb anys anteriors que li ha disparat les alarmes a l’orientadora és la dispersió que ha detectat també en les branques científica i tecnològica del batxillerat, que acostumen a ser més centrats que els de batxillerat social i d’humanitats. «I ja no és cosa de la pandèmia. Matem el tema de la pandèmia d’una vegada».
«A més, una cosa que em molesta molt és que emprenyin la resta de companys que sí que tenen interès», expressa. «Compartir classe cada dia amb aquesta gent també afecta el rendiment dels que sí que s’hi impliquen».
«És tot un cúmul de circumstàncies. El sistema educatiu no és el millor, les condicions amb què treballen els docents, tampoc. I els pares… Un pare ha d’obligar el seu fill a fer batxillerat o a estudiar una carrera concreta?», reflexiona Medina. «Tampoc és normal que puguin passar de curs amb moltes assignatures suspeses. El nivell educatiu ha baixat moltíssim. En certa manera em provoca molta tristor«.
Almenys, la nota positiva d’aquest any és que a la majoria de les classes tenen els mòbils prohibits
Alba Medina antropòloga de la URV i experta en orientació universitària
L’orientadora corrobora que continua subscrivint tot el que va escriure en aquestes quatre publicacions a la xarxa X, però vol deixar clar que el que ella no pretenia era generalitzar ni denunciar que absolutament tots els grups d’alumnes de segon de batxillerat són com descriu a les piulades.
VÍCTOR ENDRINO CUESTA RAC1 Entrevista exclusiva
