16.7 C
Castelldefels
miércoles, septiembre 28, 2022
spot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Quina és l’edat ideal perquè els infants vagin sols a l’escola?

Infants vagin sols a l’escola

Infants vagin sols a l’escola. Els adolescents que fan l’ESO i el batxillerat van sols a l’institut. En algun moment de la seva vida, els pares van deixar d’acompanyar-los-hi. Però no tots els nens comencen a anar sols a l’escola a la mateixa edat, ja que depèn de diversos factors.

El doctor en psicologia clínica especialitzat en infants Javier Urra ha explicat a RAC1.cat quins són els aspectes que influeixen a l’hora de determinar l’edat ideal perquè els nens vagin sols a l’escola. Un cop repassats, establirem les “edats de tall” per a la majoria de casos.

Les pors dels mateixos pares i l’autonomia del fill

Els pares i mares han de superar les seves pors i anar donant autonomia i responsabilitats a l’infant des de ben petit. “Si el nen té llibertat, mesurarà els riscos i més o menys calcularà si pot fer una cosa o no. És el típic cas del nen que puja a un tobogan i no s’hi llança perquè no ho veu clar, fins que arriba el dia que ho fa”.

Horizontal
Si van guanyant confiança, podran anar a l’escola soles més aviat. // Freepik – pvproductions Otras Fuentes

Segons Urra, és una qüestió d’anar guanyant confiança, tant l’infant com els pares. I de la mateixa manera que hi haurà una primera vegada en què el nen portarà els plats i gots a taula, també l’haurem de deixar anar sol a l’escola.

L’entorn on visqui el nen

Un factor important i diferencial és el lloc on visqui el nen. No és el mateix que l’infant visqui en un poblet tranquil de 300 habitants on tothom es coneix, les distàncies són més curtes i fins i tot se’l pot controlar des de la finestra, que visqui en un barri ple de persones desconegudes i trànsit intens i ràpid.

“Potser la distància serà la mateixa, però els riscos en seran uns altres”, expressa Urra. “Aquí, a banda de les pors subjectives dels pares i de l’autonomia del nen, cal valorar també els riscos objectius que pugui tenir una gran ciutat respecte d’una zona rural”.

Potser la distància a l’escola serà la mateixa, però els riscos en seran uns altres. A banda de les pors subjectives dels pares i de l’autonomia del nen, cal valorar també els riscos objectius que pugui tenir una gran ciutat respecte d’una zona rural”

Javier Urrapsicòleg clínic expert en infants

En aquests casos, l’expert recomana fer una feina didàctica sobre els possibles perills que els nens podrien no saber detectar ni prevenir convenientment en cas d’anar sols. “Haurem de tenir clar que el nen sap on viu i que té recursos per valdre’s per ell mateix en cas de contratemps”.

Horizontal
Els pares han de fer formació als nens per saber prevenir riscos. // Freepik – artursafronovvvv Otras Fuentes

Hi ha altres factors que determinen la capacitat de l’infant per anar sol a l’escola. “Dependrà de la manera de ser del nen, de si té germans grans o no, de si el recull un autobús escolar o de si té veïns amb qui pugui fer el trajecte, entre d’altres”, afegeix l’especialista.

Les edats més indicades segons cada situació

Javier Urra sosté que un infant no pot anar sol a l’escola abans dels set anys, que és quan desenvolupen les capacitats necessàries per anticipar riscos. Dit això, cal veure en quines circumstàncies es produeix el trajecte.

EN UN POBLE PETIT

Si estem en un poblet petit on tothom coneix el nen, el podem tenir controlat i li hem donat la formació adient per evitar riscos i sorpreses, a partir dels set anys se’l pot deixar anar sol. “No se’ls ha de forçar, però, que facin coses que els faci por fer, sinó que cal anar fent petites conquestes progressives”, explica Urra. “A partir d’aquí, tots els pares tenen criteri i han d’anar veient si els nens tenen prou independència per fer segons quines coses i si realment estan preparats per anar sols a escola”.

EN UNA CIUTAT

Aquí l’edat de tall canvia. Segons Urra, set anys és una edat massa curta per exposar el nen als riscos d’un trajecte urbà. Podria anar-hi, però puntualment i acompanyat d’altres nens. En el cas d’una ciutat, l’expert situa com a edat mínima els nou anys. Seria una edat que ell també veu adient per començar a quedar-se sols a casa.

Horizontal
Si és un poble petit, a partir dels set anys ja poden anar soles pel carrer, segons Javier Urra. // Freepik – pvproductions Otras Fuentes

L’entrevistat argumenta que actualment, amb tota la tecnologia disponible, es genera una gran dependència entre fills i pares, i si el nen es perd de vista 30 segons, els pares ja pateixen. “Els mòbils amb GPS, els videomonitors de bebès, fins i tot les ecografies tridimensionals… Tot això fa guanyar en seguretat però també es genera una gran dependència fills-pares, cosa que abans no existia, especialment als pobles, on s’enviava el nen a comprar el pa a una edat molt curta”, comenta. “Hi havia molta confiança en la ciutadania i en els veïns. Ara tot això s’ha perdut”.

[La tecnologia] fa guanyar en seguretat però també es genera una gran dependència fills-pares, cosa que abans no existia, especialment als pobles, on s’enviava el nen a comprar el pa a una edat molt curta. Hi havia molta confiança en la ciutadania i en els veïns. Ara tot això s’ha perdut”

Javier Urrapsicòleg clínic expert en infants

Urra aconsella trobar l’equilibri entre l’aprenentatge d’anar sols per la vida i vetllar per la seguretat i la bona conducta dels infants quan vagin sols o amb altres nens o adolescents.

QUAN EL TRAJECTE IMPLICA AGAFAR TRANSPORT PÚBLIC

Es pot donar la circumstància que l’escola estigui tan lluny de casa que calgui agafar el transport públic. Aquí, Urra assegura que dependrà del barri, de la quantitat d’autobusos que passin, de la capacitat del noi o la noia i de si va amb companyia d’altres amics (fet que l’expert considera molt recomanable).

Horizontal
Fins als 11 o 12 anys, els nens no haurien d’anar sols en bus urbà, segons Javier Urra. // CC0 Otras Fuentes

“Agafar un nen un autobús en una ciutat gran com Barcelona, amb moltíssima gent al carrer, ja requereix una edat més avançada, d’11 o 12 anys”, comenta. “Això és una cosa que també es va veient, i t’adones que el nen ja va lliure, amb desimboltura, i que comproves que sap el que ha de fer, perquè hi ha hagut una preparació prèvia. Fins i tot li aniria bé endur-se un mòbil per avisar de qualsevol incidència”.

Agafar un nen un autobús en una ciutat gran com Barcelona, amb moltíssima gent al carrer, ja requereix una edat més avançada, d’11 o 12 anys. […] Fins i tot li aniria bé endur-se un mòbil per avisar de qualsevol incidència”

Javier Urrapsicòleg clínic expert en infants

En conclusió, si els pares no veuen clara una edat d’entre set i deu anys per deixar que el seu fill vagi tot sol a l’escola, potser seria d’ajuda aprofitar el moment de passar a l’ESO per donar-li aquesta autonomia. “El pas a l’institut és un salt qualitatiu, d’independència, de demostració a ells mateixos que ja no és un nen tutelat”, explica el psicòleg, que insisteix en la necessitat també de vetllar pel civisme dels nens en els seus trajectes sense pares i per no deixar-se endur per males influències.

Com a últim consell, Urra recomana que el dia de fer el primer camí tot sol a l’escola, el supervisem tant com puguem per assegurar-nos que tot està correcte. Fins i tot es pot fer un entrenament previ consensuat, en el qual el nen faci el trajecte tot sol, seguit a una distància prudencial per un dels dos pares, com si no es coneguessin, com si fossin els guardaespatlles, perquè totes dues parts quedin tranquil·les.

Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook

Encuentra más noticias  la Prensa

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,502SeguidoresSeguir
20,100SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?