La gent que va a treballar
La gent que va a treballar a Barcelona perd entre 10 i 20 dies l’any si agafa el transport públic en comptes del cotxe. I això tenint en compte només capitals de comarca. Aquesta és una de les conclusions més destacades d’un informe que ha fet El món a RAC1 a partir de centenars de missatges dels oients sobre els desplaçaments de casa a la feina.
Per exemple, algú que fa el trajecte per carretera entre Igualada i Barcelona triga, de mitjana, una hora a anar de porta a porta. En canvi, si opta pel transport públic, que implica obligatòriament fer més d’un transbord entre busos i trens, trigarà mínim dues hores. És a dir, una hora més per trajecte, dues hores al dia, entre anar i tornar. Això, al cap de l’any, són 20 dies perduts. 20 dies de vida de diferència entre agafar el cotxe i agafar el bus o el tren.
Però això no és exclusiu de l’Anoia, és només un exemple. Passa amb pràcticament qualsevol capital de comarca. La diferència entre carretera i transport públic és de fins a 15 dies l’any per a la gent que viu a Solsona o Manresa i treballa a Barcelona, o de 10 dies per a aquells que viuen a Granollers o Berga.Llegeix també
La gent que va a treballar
Només 44 dies sense cap incidència a Rodalies aquest any, segons el Govern
SÍLVIA SOLANAS
La situació al Maresme i al Vallès
Una de les principals conclusions s’extreuen és que agafar el transport públic sempre va lligat a un condicional: «Si tot va bé…», «si es compleixen els horaris…», «si tot va com ha d’anar…». De fet, un dels missatges més repetits entre els que hem rebut és que, moltes persones agafen el cotxe perquè no tenen més remei.
Una altra de les conclusions que s’extreu a partir dels missatges dels oients és que el Maresme està especialment mal connectat. Amb Barcelona, però també amb comarques veïnes i amb força pes industrial com el Vallès.
La gent que va a treballar
La Lara, per exemple, que viu a Mataró i treballa a Mollet del Vallès. En cotxe triga mitja hora; en transport públic (havent de fer transbord), gairebé dues hores. O el Roger i la Laura, que són de Canet de Mar i triguen mitja hora en cotxe fins al barri del Poblenou de Barcelona. En Rodalies, una hora com a mínim i, segons diuen, sense poder seure gairebé mai.
L’opció del cotxe
En canvi, hi ha ciutats de l’àrea metropolitana com Sant Cugat o d’altres del Vallès Occidental com Rubí, Terrassa o Sabadell que tenen bona connexió en transport públic amb Barcelona. El cotxe és sempre més ràpid, sí, però a l’entrada de Barcelona (segons l’hora) molts cops hi ha col·lapse de trànsit.
Ara bé, depèn de la part de Barcelona on es vagi, l’opció del transport públic deixa de ser bona i comença a convertir-se en una odissea. A mesura que es van afegint connexions, la cosa és cada cop més inviable. Anar a la Zona Franca o a Sant Joan Despí des de Terrassa, per exemple, pot comportar el doble de temps en bus o tren que en cotxe
