13.6 C
Castelldefels
sábado, abril 20, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Els embassaments ja estan tan buits com fa 15 anys

Els embassaments

Els embassaments. Feia 15 anys que els embassaments no estaven tan secs. Els pantans de les conques internes, que abasteixen d’aigua el 92% de la població catalana, han arribat al 21% de la capacitat, el mínim històric registrat, igualant el registre del 31 de març del 2008, en un dels episodis més extrems de sequera que s’han viscut a Catalunya.

En aquella greu sequera, que es va estendre des de l’abril del 2007 al maig del 2008, una de les imatges que més es recorden és la de dos grans vaixells, l’un provinent de Tarragona i l’altre de Marsella, que el maig del 2008 van atracar al port de Barcelona carregats d’aigua. La intenció era que n’arribessin quatre més durant aquell mes, però un maig molt plujós que va reomplir ràpidament els pantans va permetre avortar l’operació.

«Aquestes imatges ens donen una idea de la gravetat de la sequera del 2008. La situació d’ara és crítica, però no tant com el 2008″, assenyala David Saurí, professor de Geografia de la UAB i expert en sequeres. Creu que aquell any no hi havia «conscienciació ciutadana, que es va adquirir precisament arran d’aquell episodi«.

Però, a més, llavors no es disposava de tants recursos com ara. La reutilització i la dessalinització d’aigua eren anecdòtiques el 2008.

Els embassaments

La dessaladora, una peça clau

L’única dessaladora que existia llavors a Catalunya era la de la Tordera, a Blanes, que es va inaugurar el 2002. Tenia capacitat per produir fins a 10 hectòmetres cúbics d’aigua. Però la sequera va accelerar la decisió d’ampliar-la per duplicar-ne la capacitat i per poder aportar més aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’estiu del 2009 va entrar en servei una segona planta, la del Prat de Llobregat, la més gran d’Europa per a l’abastament urbà.

Dipòsits a la dessalinitzadora de Blanes
Dipòsits a la dessalinitzadora de Blanes

Però l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) encara vol incrementar més la dessalinització. Està previst que els pròxims anys s’ampliï la dessaladora de la Tordera, que passaria dels 20 hm3/any actuals als 80, la mateixa capacitat que la del Prat. I, a més, es projecta la construcció d’una nova planta, que seria la tercera a Catalunya, al voltant de la conca del Foix, a Cunit. Aquest projecte es va plantejar amb la sequera del 2008, però mai es va arribar a fer.

En paral·lel, tal com fa temps que demanen els experts, hi ha una gran aposta per la regeneració d’aigua. Aigua del clavegueram que, després de la depuradora, passa per un meticulós procés de filtració per tornar-la al riu i d’allà, a les aixetes.

L’ACA preveu, en els pròxims sis anys, incrementar la producció d’aigua regenerada, pràcticament duplicant el nombre d’Estacions de Regeneració d’Aigua (ERA), de les 24 actuals a les 40. Així, es passaria de reutilitzar el 10% del total de l’aigua depurada actual, a assolir el 20% en els sis anys vinents.

Els embassaments

Més de 30 mesos sense pluges

Les dessalinitzadores fa mesos que funcionen a ple rendiment, al 100% de la capacitat. I la regeneració d’aigua també ha tingut un increment notable. Això ha permès endarrerir les restriccions més dures i allargar les minses reserves d’aigua als embassaments sense que una gran part de la població noti la situació de sequera.

Perquè, de fet, el 2008 es van encadenar més de 16 mesos sense pluges destacables a les capçaleres dels rius catalans. En aquest episodi d’ara, en canvi, s’acumulen més de 30 mesos sense precipitacions importants. I els embassaments, que depenen de les pluges, estan ara tan agònics com el 2008.

«El principal desavantatge que tenim ara -apunta Saurí- és que mentre que el 2008 els punts àlgids de la sequera van ser a l’hivern i la primavera, en aquesta ha estat especialment dur l’estiu, quan la manca d’aigua s’ajunta amb majors necessitats hídriques«. De fet, és a l’estiu, amb altes temperatures, quan el consum d’aigua es dispara més.

Restriccions més dures, al novembre

Les pluges de la primavera van ajudar a pal·liar la situació i, sobretot, a endarrerir l’entrada de l’àrea de Barcelona en emergència, l’estadi de més gravetat de la sequera, que comporta més restriccions. Fins i tot talls d’aigua a les llars, si ho decideixen els ajuntaments.

L’ACA manté que amb les reserves actuals a aquest escenari s’hi podria arribar al desembre. Segons el pla de sequera, es declara l’emergència, generalment, quan els embassaments estan al 16 % de la capacitat. Però també es podria avançar aquest escenari de restriccions, com ja ha passat anteriorment en algunes zones de Catalunya. 

7,5 milions d’habitants amb restriccions d’aigua

No queda pràcticament cap racó de Catalunya que no tingui alguna restricció d’aigua per la sequera. A les conques internes -que gestiona l’ACA- hi ha ara mateix 13 municipis en situació de normalitat, als entorns de Valls i Banyoles, 105 estan en alerta, 477 en excepcionalitat i 36 en emergència. Això vol dir que 7,5 milions de persones viuen en algun municipi amb restriccions.

A les conques de l’Ebre -a la meitat oest i sud de Catalunya-, que agrupen només un 8% de la població, la situació és una mica millor, però lluny de ser òptima. Els pantans estan, de mitjana, per sobre del 31% de la capacitat.

Els embassaments

La declaració d’emergència per sequera suposa un consum màxim de 200 litres per habitant (Unsplash)

Reptes pendents, sobretot al món local

De la gran sequera del 2008 se’n va sortir principalment gràcies a la pluja. La primavera va ser llavors molt humida i els pantans es van omplir a gran velocitat. «Al maig, ja només es veia la punta del campanar de Sau», exemplifica Saurí. La mirada ara segueix molt posada al cel, però els experts creuen que encara hi ha «molta feina a fer».

«No es pot descartar, però dubto molt que es porti aigua en vaixell», opina David Saurí. I afegeix: «Però sí que es podria tornar a plantejar portar aigua de l’Ebre, que té una millor situació. Però el 2008, aquesta proposta també es va plantejar i va xocar amb una gran oposició social a les Terres de l’Ebre».

La dessalinització té poc marge d’increment a curt termini, perquè les dues plantes estan treballant a ple rendiment. Però el professor de Geografia de la UAB creu que la regeneració sí que podria fer un salt.

En canvi, veu poc marge per a un estalvi significatiu a les llars, sobretot a les de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on el consum domèstic mitjà per habitant se situa en els 107 litres diaris. «Des de l’any 2008 ha baixat molt, sobretot perquè tenim més conscienciació, però també perquè les cases són més eficients», apunta Saurí.

«I també perquè el preu ha augmentat i això fa que la gent sigui més curosa«, destaca.

Ara bé, «encara hi ha consums superflus», assenyala, com el reg de grans jardins, que malgrat que en l’escenari de sequera actual està prohibit, molts ajuntaments han detectat que alguns veïns ho segueixen fent. L’ACA ja ha enviat requeriments als ajuntaments que superen els consums màxims permesos i en les pròximes setmanes els obrirà expedients sancionadors.

On Saurí veu més marge d’estalvi d’aigua és al món local. Dotant-los dels recursos necessaris, assegura, se’ls ha de «convèncer que encara poder fer un pas més».

Els embassaments

Dutxes tancades aquest estiu a les platges, com la de Cambrils (ACN)

«Els ajuntaments ja fan moltes coses, com regar amb aigua freàtica, del subsol, però potser podrien fer una pas més i començar a implantar normatives per tenir nous recursos a escala local que repercutirien en menors consums i mitigarien la manca d’aigua», assenyala.

En aquest sentit, creu que obligar les noves construccions a instal·lar un sistema d’aprofitament d’aigües grises podria suposar un canvi significatiu. Aquest sistema, instaurat a ciutats com Sant Cugat del Vallès, consisteix a recollir l’aigua de les dutxes i les piques, tractar-la amb una petita depuradora a l’edifici i reintroduir-la al circuit per omplir les cisternes dels vàters.

La cadena del vàter suposa un 20 o 25% del consum de la llar, per la qual cosa, l’aprofitament d’aigües grises ajuda a rebaixar els consums. Els ajuntaments -opina Saurí- han d’anar «en aquesta línia i fer ordenances que obliguen les noves construccions a aprofitar tant les aigües grises com les aigües pluvials».

«Hi ha moltes mesures que encara es poden fer per estalviar aigua que ens permetin viure relativament bé fins i tot en climes més secs com el nostre», conclou.

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,600SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights