Més de 4.000 morts a les residències i un de cada deu centres investigat

La gestió de la pandèmia a les residències va camí de convertir-se en un dels grans cavalls de batalla als tribunals els pròxims mesos. A Catalunya 4.048 àvies i avis han mort en els tres últims mesos després d’haver-se contagiat de covid-19 o d’haver presentant símptomes compatibles amb la malaltia, segons les últimes dades de la conselleria de Salut. Algunes famílies i plataformes d’afectats per l’emergència sanitària han demanat revisar per la via penal la gestió dels geriàtrics que acollien els seus familiars. Però sobretot ha sigut la Fiscalia qui s’ha proposat depurar responsabilitats: només a Catalunya, el ministeri públic –i tres jutjats de Sabadell– estan investigant el funcionament durant la crisi sanitària de 34 centres i fan seguiment de 75 més, del total de 1.073 residències de gent gran que hi ha al país.

Tan sols cal ubicar les residències investigades al mapa per veure que tots els centres investigats per la via penal, excepte un, es concentren a la demarcació de Barcelona. De fet, Girona i Lleida no tenen cap centre en seguiment per la via civil. Al partit judicial de la ciutat de Ponent es va obrir un expedient fa setmanes, però es va tancar després que la Fiscalia no hi veiés cap tipus de negligència.

A les investigacions penals que tenen obertes la Fiscalia i tres jutjats respecte de 34 centres en concret cal sumar-hi les denúncies que han presentat diversos particulars i associacions davant de la Fiscalia i que no demanen investigar la gestió d’una residència en concret, sinó de diverses, o que posen el focus en la responsabilitat de la Generalitat. Per exemple, la Fiscalia de Barcelona investiga la gestió de 15 centres i té també sobre la taula la denúncia conjunta de familiars de diversos residents morts en diferents centres de la zona, una denúncia d’un particular contra l’administració per la gestió de la pandèmia als geriàtrics i la que ha presentat la recentment creada Agrupació d’Afectats pel Covid-19 a Espanya, que també es dirigeix contra la Generalitat.

En la majoria dels casos, la investigació s’ha obert a instàncies de la pròpia Fiscalia, però en d’altres el ministeri públic ho ha fet després de rebre informació de ciutadans o d’altres organismes. A Barcelona hi ha unes altres diligències penals obertes per la Fiscalia arran d’una comunicació que els va fer arribar l’Agrupació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (Ascad), i a Granollers el fiscal va obrir l’expedient penal després de rebre un correu electrònic el 5 de maig d’un ciutadà que denunciava el personal sanitari d’una residència.

La radiografia a la resta de l’Estat

Catalunya és el segon punt de l’Estat amb més residències investigades o on la Fiscalia està fent seguiment. El primer és Madrid, on han mort 6.000 àvies i avis des de l’inici de l’emergència sanitària. La comunitat acumula més de la meitat de les 176 investigacions obertes per la Fiscalia i els jutjats per la via penal. A nivell civil, el ministeri públic fa seguiment de la situació en 190 centres de tot Espanya.

Una altra cosa és el recorregut que tinguin totes aquestes investigacions. La via civil, per exemple, és tan sols per fer seguiment de la situació als centres i, si no hi ha constància de negligències, els expedients es podrien tancar sense més conseqüències. A la via penal, la investigació de la Fiscalia es considera un nivell prejudicial, un esglaó previ a l’arribada als tribunals. En un termini de mig any des de la seva obertura la Fiscalia ha de decidir si arxiva els procediments penals que té sobre la taula, si els prorroga o si ja té prou elements per presentar una denúncia o una querella davant dels jutjats, que serien els encarregats de tramitar totes les investigacions per depurar responsabilitats a nivell penal.

Visites permeses

Aquest dimecres el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el DOGC, ha publicat el nou pla del Govern que regula la desescalada a les residències de persones grans. La publicació valida les mesures que es van anunciar a finals del mes de maig, segons les quals es permeten les visites comunes i regulars a familiars a partir de la fase 2 en centres sense casos positius, i també pauta com es faran els nous ingressos de residents en funció de cada centre.

Tornen les visites a les residències sense casos positius i en territoris en fase 2

El Govern ha classificat cada centre en funció d’un codi de colors: verd, carbassa i vermell. Els centres amb el distintiu verd són els que no tenen cap cas positiu –aquests són els geriàtrics on d’entrada es permeten les visites sense cap restricció–, els carbasses són els que en tenen algun contagi i els vermelles els que acumulen més casos. El 22 de maig, quan la Generalitat va fer l’anunci del pla de desconfinament, encara tenia 87 residències per valorar i n’havia classificat 472 de nivell verd, 392 de carbasses i 103 de vermelles.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


*