Dama de la cançó
Dama de la cançó. Aquest divendres ha mort la cantant Núria Feliu als 80 anys, per les complicacions d’un ictus que va patir fa un any i mig, segons ha informat la família.
Nascuda el 1941 al barri de Sants de Barcelona, va començar la carrera com a actriu de teatre, però el 1965 va passar-se a la cançó i ha acabat protagonitzant una de les carreres més extenses de la música catalana.
Amb 50 discos gravats i més de 400 cançons, l’artista va interpretar tota mena de gèneres, com jazz, boleros, sardanes, cuplets, cançons de pel·lícules, adaptacions de poetes o estàndards nord-americans, sempre amb lletres en català.
Ros-Marbà i Tete Montoliu
El mestre Antoni Ros-Marbà va descobrir el potencial de la seva veu i va impulsar la seva carrera, i més tard va entrar en el món del jazz de la mà del mític pianista Tete Montoliu.
Sempre va viure a Sants, barri del qual es considerava ambaixadora, i on va finançar una geganta que passeja la seva imatge per les festes populars.
Coetània dels Setze Jutges, havia expressat un cert malestar perquè es va considerar menystinguda per no haver estat cantautora com ells, però sempre va defensar el seu paper d’intèrpret.
Tieta dels seus nebots
El seu germà Albert va ser sempre el seu mànager, i deia sovint que només era tieta dels seus nebots, però la seva simpatia ha fet que generacions senceres de catalans l’hagin considerada gairebé com una més de la família.
Retirada dels escenaris des del 2005, la seva salut es va complicar durant la pandèmia amb una pneumònia i un herpes, i va estar-se un any sense sortir de casa.
El març del 2020 la revista Enderrock li va atorgar el Premi d’Honor per la seva carrera, destacant que va ser la primera cantant de jazz en català i la primera a versionar cançons de Joan Manuel Serrat, a més de recuperar els cuplets i traduir boleros clàssics.
Una de les últimes aparicions en públic va ser al programa de TV3 Al cotxe, el novembre del 2020:
«Jo no he cantat per cantar, he cantat per a la gent»
En aquest programa va dir que se sentia «satisfeta i a gust» amb la seva carrera, i que a la seva edat també se sentia plena i vital: «No he acabat, encara tinc coses per fer«.
També va assegurar que va ser una de les primeres dones que va conduir, als anys 60, i que malgrat que li deien «de tot«, se sentia feliç, autònoma i lliure, una llibertat que va dir que ha marcat tot el que ha fet en la vida, professionalment i personalment.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias laprensa
