7 C
Castelldefels
sábado, diciembre 3, 2022
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Julio Basulto: “Posen purpurina a la merda perquè et pensis que el que menges és més sa”

Posen purpurina a la merda

Posen purpurina a la merda Cada any 11 milions de persones moren al món a causa d’una mala alimentació i 2,1 milions perden la vida només per malalties cardiovasculars. Són només dues de les desenes de dades demolidores que el dietista nutricionista Julio Basulto inclou al seu últim llibre, Come mierda , amb l’editorial Vergara.

És un títol contundent, que el mateix Basulto ha explicat sense embuts en una entrevista al Versió RAC1 en què ha assegurat que molt del que mengem és merda, sobretot els aliments processats, però no perquè ho digui ell sinó perquè ho diu la mateixa RAE. A més, diu que en som ben conscients, però que ens autoenganyem constantment per no menjar sa. Basulto també avisa que “el 25% dels càncers de còlon estan directament relacionats amb la carn vermella i processada, però la processada és particularment perillosa”.

Diu la RAE que ‘merda’ es defineix com a ‘cosa mal feta o de mala qualitat’. Això inclou la qualitat nutricional. El 32% de les calories que prenem els espanyols i catalans són ultraprocessats

Julio Basulto dietista nutricionista

Ens pensem que mengem bé perquè tenim un analfabetisme nutricional; la gent no pensa el que menja

Julio Basulto dietista nutricionista

Basulto avisa que el 25% dels càncers de còlon estan directament relacionats amb la ingesta de carn vermella i processada. // CC0.
Basulto avisa que el 25% dels càncers de còlon estan directament relacionats amb la ingesta de carn vermella i processada. // CC0.

No cal que et digui que les galetes, els cereals d’esmorzar, el Red Bull, etc. són ultraprocessats. Tu ja ho saps, però el problema és que hi posem el diminutiu: ‘el geladet’, ‘la canyeta’, ‘el croissantet’, ‘la galeteta’… Un sou de 30.000 euros al mes no és un souet, i un croissant no és un croissantet

Julio Basulto dietista nutricionista

Les begudes ensucrades entrarien en la definició de merda que explicava Basulto, que alerta que “la seva ingesta es relaciona clarament amb el risc d’obesitat i indirectament amb malalties cròniques i celebra que a Catalunya s’hagi creat un impost sobre aquesta mena de begudes perquè el seu consum “ha baixat un 20% des que se li va posar l’impost. Això vol dir que és educatiu”.

Veritats, mentides i enganys en l’alimentació

Julio Basulto posa el focus en tots els aliments que tenen aparença de sans però que en realitat no ho són tant o que fins i tot són perjudicials per a la salut. Per exemple, tots els productes que tenen un etiquetatge atractiu on destaca una propietat suposadament sana però que amaga la part dolenta. Basulto també denuncia que l’etiquetatge no és del tot correcte perquè “els governs reben pressions de la indústria alimentària”.

Posen purpurina a la merda perquè et pensis que el que menges és més sa

Julio Basulto dietista nutricionista

Quan una cosa té un etiquetatge atractiu inconscientment et penses que és més bo. Per exemple, quan agafes una merda i hi poses magnesi i amb algun subterfugi ho vens com a ric en magnesi. O posar-hi un nutrient que suposadament beneficia el sistema immunitari

Julio Basulto dietista nutricionista

Ultraprocessats al supermercat // CC0
Ultraprocessats al supermercat // CC0

En uns cereals d’esmorzar que tenen un 25% de sucre, si tenen vitamines i minerals, a Espanya hi pots posar etiqueta verda. És com si a un cotxe molt lluent però que no té frens li poses etiqueta verda

Julio Basulto dietista nutricionista

Però Basulto explica que també pot passar el contrari i creure’ns que una cosa és dolenta quan en el fons és beneficiosa.Un exemple són els additius.

No tots els additius són dolents. Hi ha conservants que són molt necessaris. Unes llenties cuites que porten conservants són bones, perquè t’evitaran una toxoinfecció alimentària que abans matava. Només has de mirar que no portin més d’1 gram de sal per cada 100 grams

Julio Basulto dietista nutricionista

L’esmorzar és tan important com es diu?

Dins d’aquests enganys també hi ha el que Basulto anomena l’ agnogènesi nutricional : la indústria alimentària inverteix molts diners per generar caos nutricional i fer que pensis que, com que els nutricionistes cada dia diuen una cosa diferent, el millor que pots fer és menjar el que vulguis. També s’ha venut que és molt important esmorzar i que és l’àpat més important del dia perquè consumeixis cereals i altres productes ultraprocessats, però per Basulto això tampoc és cert.

Els estudis diuen que esmorzis si tens gana i mengis si tens gana. Quan obliguem els voluntaris dels estudis a esmorzar s’engreixen. No era tan sa, esmorzar? Tampoc hi ha ni un sol estudi que digui que esmorzar millora el rendiment intel·lectual

Julio Basulto dietista nutricionista

Basulto posa en qüestió que l'esmorzar sigui l'àpat més important del dia. // CC0
Basulto posa en qüestió que l’esmorzar sigui l’àpat més important del dia. // CC0

Quines 4 coses s’han de mirar en uns cereals d’esmorzar?

1- Si són integrals

2- Si porten sucres afegits

3- Si tenen edulcorants

4- Si tenen més d’1 gram de sal per cada 100 grams

El vi va bé per al cor?

Una altra cosa que sempre s’ha dit és que una copeta de vi al dia no és dolenta i que fins i tot pot anar bé per a la salut cardiovascular. Julio Basulto, però, no només ho posa en dubte, sinó que alerta que no és gens beneficiós per a la salut. De fet, creu que “en l’etiqueta del vi hi hauria de posar que és potencialment cancerigen”.

L’Associació Espanyola de Cardiologia diu que el vi no és bo per al risc cardiovascular. No ho diu un cunyat, ho diuen els que en saben

Julio Basulto dietista nutricionista

L’alcohol és una substància addictiva. Com que no és legal dir que l’alcohol és beneficiós, les empreses usen subterfugis com fer que a les sèries de Netflix tots els protagonistes beguin vi

Julio Basulto dietista nutricionista

L'Associació Espanyola de Cardiologia diu que el vi no és bo, pel risc cardiovascular. // CC0 - Helena Lopes
L’Associació Espanyola de Cardiologia diu que el vi no és bo, pel risc cardiovascular. // CC0 – Helena Lopes

Què vol dir “sense sucres afegits”?

Veiem en molts productes l’etiqueta “sense sucres afegits”, que a priori hauria d’indicar que estem davant d’un producte sa i amb poc sucre. Però Basulto ens alerta un cop més que moltes vegades és tot el contrari. Una altra fal·làcia que denuncia el nutricionista és que hàgim de consumir sucre perquè el cervell funcioni.

Tothom sap que una coca-cola porta molt de sucre, però hi ha begudes que posa ‘sense sucres afegits’ i en el fons tenen un 12% de sucre. I és cert i legal etiquetar així perquè el que han fet és una hidròlisi enzimàtica i han aconseguit alliberar la glucosa present al líquid. I ja te l’han colat!

Julio Basulto dietista nutricionista

És cert que el cervell necessita glucosa, però no vol dir que hagis de menjar sucre. Si no menges pedres, qualsevol cosa que mengis el teu cos ho convertirà en glucosa […] El 32% de les calories que prenem són d’ultraprocessats. Això vol dir que aquest tant per cert del teu dipòsit no és benzina, sinó fang

Julio Basulto dietista nutricionista

Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook

Encuentra más noticias  la Prensa

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,588SeguidoresSeguir
20,300SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights