Carme Valls, doctora: “A un home amb dolor al pit li fan un electro, a una dona li donen ansiolítics”

A una dona li donen ansiolítics

A una dona li donen ansiolítics. Per què quan un home va al metge amb dolor al pit se li fa un electrocardiograma, mentre que a una dona amb els mateixos símptomes li donen ansiolítics? Per què una dona estressada és titllada d’histèrica i l’home, en canvi, se’l considera que segurament pateix el pes de la responsabilitat? Per què les dones continuen sent invisibles per a la medicina?

Són interrogants que intenta respondre Carme Valls, doctora especialista en endocrinologia i medicina amb perspectiva de gènere, que dirigeix el programa Dona, Salut i Qualitat de Vida al Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris. Ella va ser pionera a Espanya a plantejar les diferències en mortalitat i morbiditat entre homes i dones en el terreny de la investigació i ara acaba de publicar una revisió del llibre Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing), un volum imprescindible per entendre el biaix de gènere en la investigació mèdica.

El cicle menstrual

“Les dones continuen sent invisibles per a la medicina en alguns aspectes, no s’han continuat estudiant amb profunditat. Un exemple són els trastorns de la menstruació, que s’han anul·lat donant anticonceptius, no estudiant la relació amb tota la resta de problemes del cos humà”, explica Valls.

Un dels efectes més habituals derivats de cicles menstruals abundants o irregulars és l’anèmia. “És una de les patologies subclíniques més freqüents al sexe femení, pot produir mal de cap, cansament, sensació de pèrdua d’energia, falta d’energia i de concentració, i que es trenquin les ungles o els cabells”. El problema, assegura la doctora, és que “de vegades es donen ansiolítics abans de mirar si hi ha la ferritina baixa, i potser és que hi ha una menstruació excessiva”.

Els trastorns de la menstruació s’han anul·lat donant anticonceptius, no estudiant-los

Carme Valls doctora

A la facultat de medicina es dedica una hora i prou al cicle menstrual

Carme Valls doctora

MÉS INFORMACIÓ – Miriam Al Adib, ginecòloga: “Gairebé la meitat de les dones tenen alteracions menstruals pel covid o per la vacuna”

Valls assegura que cada cop hi ha més sanitaris –sobretot dones– interessades a aprofundir en el cicle menstrual i la salut de la dona, però “a la facultat de medicina es dedica una hora i prou al cicle menstrual. Hi ha carències en la formació de la ciència de la diferència, i cal treballar-ho més. Hi ha un gran abandonament sobre el tema, malgrat que és una cosa que passa un cop al mes a les dones de tot el món”.

QUANTA SANG ÉS NORMAL MENSTRUAR EN UN CICLE?

“El màxim que s’hauria de sagnar en un mes són 80 centímetres cúbics, que equival a unes quatre copes menstruals o vuit tampons. Si tens una regla més abundant, al cap de quatre mesos ja pots desenvolupar una anèmia. Està relacionada, l’anèmia, amb la nutrició, la falta de progesterona o fins i tot l’estrès… tot això pot influir en el cicle menstrual”.

Problemes cardiovasculars

Un altre àmbit en què elles estan invisibilitzades és el de les malalties cardiovasculars. “Es va haver d’avisar l’any 93 que s’havien oblidat de posar dones als treballs de recerca sobre els infarts. Ara s’ha creat la primera comissió internacional per estudiar la malaltia cardiovascular perquè és la primera causa de mort entre el sexe femení (l’accident vascular cerebral, infarts i cardiopatia isquèmica). Fa trenta anys es creia que les dones no tenien infarts. Ara s’incorporen dones als treballs de recerca però el que ha passat és per escriure una novel·la”, relata la doctora, contundent.

Tant és així que la cardiòloga americana Bernardine Healy va proposar amb sorna que les dones potser s’havien de disfressar d’homes per anar al metge quan tenien un dolor al pit. El que cal deixar clar a les dones és que “poden tenir infarts. S’han d’alertar si tenen un dolor fort al pit, a dalt de l’estómac, com si se’t clavés un punyal i pugés el dolor cap a les mandíbules”, avisa Carme Valls. “Moltes dones s’han hagut de mantenir fermes a urgències demanant un electrocardiograma, perquè estaven infartant”.

Es va haver d’avisar l’any 93 que s’havien oblidat de posar dones als treballs de recerca sobre els infarts

Carme Valls doctora

Les dones tenen més risc de morir per infart. No només per la diferent atenció mèdica respecte als homes, sinó “perquè no es pensen que tenen un infart i triguen molt més a arribar a l’hospital i, per tant, hi ha més risc de mortalitat el mes després”. El dolor al braç és símptoma d’infart en homes, però també en algunes dones. Ara bé, “l’infart de dones és cert que s’acompanya més de mareig que en els homes, segons un estudi recent”.

Els senyals de possible infart en dones

– Dolor al braç esquerre

– Mareig

– Dolor fort al pit, a dalt de l’estómac, com si et clavessin un punyal

– Dolor que s’irradia cap a les mandíbules

Dolor crònic i ansiolítics

El tercer aspecte de la salut en què la dona pateix el biaix de gènere en la medicina és el dolor i les malalties que el provoquen, patologies que els afecten més a elles que als homes, com el lupus, l’artritis, la tiroïditis… “Són clarament de predomini en dones i són les que estan més mal estudiades i mal tractades”. Es posen més fons i esforços en la patologia aguda –que la persona no es mori–, però cal parar més atenció, segons Valls, en la qualitat de vida.

Quan una dona expressa un malestar a consulta, “abans de reconèixer que es troba malament de veritat, es dubta de la pacient, es pensa que s’inventa o que magnifica el problema. I això és un problema que s’ha d’extirpar i alguns catedràtics ja se n’estan adonant”, diu Valls. I en posa alguns exemples. “A un home amb dolor al pit li fan un electro, a una dona li donen ansiolítics, la situació encara és habitual. Potser a un home se li deriva al cardiòleg, a una dona no se la deriva, potser li fan un electro”.

A un home amb dolor al pit li fan un electro, a una dona li donen ansiolítics

Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook

Encuentra más noticias laprensa