Carla Simón fa història
Carla Simón fa història. La directora i guionista catalana Carla Simón ha guanyat l’Os d’Or de la Berlinale. És la primera pel·lícula catalana que guanya el màxim guardó del Festival de Cinema de Berlín.
L’ovació que va emportar-se aquest dimarts «Alcarràs» ha acabat sent premonitòria i la cineasta catalana s’ha emportat l’Os d’Or amb una cinta que retrata la pagesia catalana amb actors no professionals.
Eufòria en recollir el premi
«No m’ho puc creure», ha dit Simón just després de pujar a l’escenari per recollir el premi. La directora catalana ha volgut dedicar el guardó a «les petites famílies d’agricultors que cultiven la terra cada dia perquè la fruita arribi als nostres plats», una activitat que ha considerat «una forma de resistència».
Simón ha tingut un record per a la seva família, una part de la qual també cultiva préssecs a Alcarràs i li ha servit d’inspiració per al film. També ha volgut donar les gràcies al «meravellós» repartiment d’actors no professionals que «han donat i han posat l’ànima» en la pel·lícula.
La cineasta s’ha definit com «una filla de la Berlinale» i ha fet broma sobre la possibilitat d’anar a viure a Berlín perquè, com ha dit, sempre que va al festival «passa alguna cosa increïble»
El president del jurat, el director nord-americà M. Night Shaymalan, ha destacat les «extraordinàries interpretacions» de la pel·lícula, «des d’actors infantils fins a actors de 80 anys» i la capacitat del film per «mostrar la tendresa i la comèdia de la família i el retrat de la dependència de la terra».
La resta de membres del jurat són Karim Aïnouz, Saïd Ben Saïd, Anne Zohra Berrached, Tsitsi Dangarembga, Ryusuke Hamaguchi i Connie Nielsen.
«Som la meitat del món, hem d’explicar la meitat d’històries»
En la roda de premsa posterior a l’entrega dels premis, Simón ha dit que sent «orgull» que una història local, que va començar perquè els seus tiets cultiven préssecs a Alcarràs, pugui fer que tanta gent hi empatitzi:
«Tothom té una família i d’agricultura n’hi ha a cada país. Són temes que, en realitat, són universals.»
Preguntada pel fet que gairebé tots els premis d’aquesta edició de la Berlinale els hagin guanyat dones, Simón ha celebrat que els referents estiguin «canviant» i ha recordat que, quan estudiava, li «costava pensar en directores dones, n’hi havia algunes, però no gaires o no les explicaven»:
«Som la meitat del món, hem d’explicar la meitat d’històries… el fet que les noves generacions tinguin més referents farà que, en algun moment, arribi la paritat. Encara no hi som.»
La directora ha considerat «un repte» rodar una pel·lícula tan «complexa» amb actors no professionals i ha dit que, ara, té ganes de «fer una cosa més senzilla».
Després de l’èxit a la Berlinale, Simón desitja «continuar fent pel·lícules», que ha dit que és el que la fa «més feliç del món».
Simón: «És increïble que el català se senti a la Berlinale»
Minuts després de rebre l’Os d’Or, Carla Simón ha estat entrevistada en directe al «Telenotícies vespre», on ha dit que «és increïble» que, amb «Alcarràs», la llengua catalana i el dialecte de Lleida se sentin a la Berlinale.
A més, ha celebrat que, amb el premi, la pel·lícula permeti que el català viatgi per tot el món:
«Ja va passar amb ‘Estiu 1993’, que molta gent en sortir de la projecció em preguntava quina llengua era. D’això es tracta la cultura, de poder-la exportar. Amb ‘Estiu 1993′, i espero que també passi amb Alcarràs’, hi va haver gent que va descobrir que existia el català gràcies a la pel·lícula.»
La cineasta ha lloat la tasca dels actors de la pel·lícula, a qui ha considerat els «responsables» de l’èxit del film, perquè «han posat un tros de la seva ànima a la pel·lícula»:
«L’aventura d’haver fet aquesta pel·li no és només el resultat de la pel·lícula, sinó tot el que hem viscut junts.»
Simón ha dit que encara no acabava de creure’s el premi perquè encara estava «digerint» l’estrena d’aquest dimarts i les bones crítiques rebudes
Un retrat del món del petit agricultor
A «Alcarràs», Simón fa un retrat del món agrícola en aquest poble de Lleida, un paisatge que coneix bé perquè part de la seva família es dedica a l’agricultura.
La pel·lícula narra l’estiu d’una família dedicada a la recollida del préssec en una població lleidatana. És l’última collita, perquè el propietari de les terres que han conreat durant dècades les dedicarà a un negoci més lucratiu: les plaques d’energia solar.
«Alcarràs» transmet la nostàlgia d’un últim estiu, entre caixes de préssecs i melmelades. També s’hi veu alguna brega familiar i la ràbia de l’agricultor, que veu extingir-se la base de la seva existència.
El repartiment de la pel·lícula el formen intèrprets no professionals. Després d’un càsting de més d’un any, Simón va escollir els intèrprets entre 9.000 candidats que va trobar aprofitant les festes majors d’estiu a les comarques del Segrià, l’Urgell i el Pla d’Urgell. D’aquesta manera, la directora tenia l’objectiu d’aconseguir autenticitat i credibilitat.
Segona pel·lícula premiada a la Berlinale
«Alcarràs» és el segon llargmetratge de Simón, que va saltar a la fama amb l’òpera prima «Estiu 1993». Aquesta història d’una nena que perd la mare i el pare i és acollida pels oncles va guanyar el Premi a la millor òpera prima i el Gran Premi Especial del Jurat en la secció Generation Kplus en la Berlinale del 2017.
Hi ha un altre precedent d’una coproducció catalana triomfadora a Berlín. L’any 2009, la pel·lícula «La teta asustada», dirigida per la peruana establerta a Barcelona Claudia Llosa, també va guanyar l’Os d’Or del festival.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias laprensa
![Pinterest](https://pinterest.com/pin/create/button/?url=https://laprensamagazine.cat/archivos/5695&media=https://laprensamagazine.cat/wp-content/uploads/2022/02/1645040690072_670.jpg&description=Carla Simón fa història. La cineasta catalana ha dedicat el premi a "les petites famílies d'agricultors que cultiven la terra" i s'ha ...){kind=link}