15.8 C
Castelldefels
viernes, marzo 29, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Milers de tones de roba.Un cementiri al desert d’Atacama, la cara oculta de la «fast fashion»

Milers de tones de roba

Milers de tones de roba. La Sofia i els seus dos fills, migrats des de Veneçuela, busquen roba en un abocador tèxtil en ple desert d’Atacama, a Xile. És una muntanya immensa de roba i sabates, peces de segona mà provinents dels Estats Units, el Canadà, Europa i Àsia que mostra l’altra cara de la moda de baix cost o «fast fashion».

És la indústria que incita el consumidor a canviar molt sovint les peces de l’armari fabricades en països amb menys drets laborals i costos de producció, com la Xina o Bangladesh.

La Jenny i la Sofia busquen roba aprofitable a l’abocador d’Iquique


Una brossa sense aturador

Cada any arriben al port d’Iquique, a 1.800 quilòmetres al nord de Santiago, 59.000 tones de roba que es destinarà a la venda de segona mà a Xile o portaran fins a altres països de l’Amèrica Llatina, com Bolívia, el Perú o el Paraguai.

Però les 39.000 tones de residus tèxtils que no s’arriben a vendre acaben llençades als abocadors del desert més àrid del planeta.

Fa quatre dècades que Xile es va especialitzar en el comerç de moda de segona mà. I la capacitat de producció d’aquesta indústria, sumada al consumisme dels països compradors, fan que les peces s’amunteguin a un ritme trepidant.

És un problema que també viuen països com Ghana, a l’oest d’Àfrica, com va retratar la BBC:https://www.youtube.com/embed/MHnDqelUh-4


Roba que contamina

El que per a persones sense recursos és l’oportunitat de trobar alguna cosa per abrigar-se també és un problema mediambiental.

«És indubtable el dany i l’impacte ambiental dels residus tèxtils a les comunes on estan ubicats, fonamentalment Alto Hospicio i Iquique», destaca Moyra Rojas, secretària regional del Ministeri de Medi Ambient xilè.

Moltes peces acaben enterrades per evitar incendis que serien tòxics per la composició dels teixits. Tant si són a terra com a l’aire lliure, la descomposició de la roba s’allarga desenes d’anys i deixa residus a l’aire i a les capes freàtiques.

«Aquesta roba no és biodegradable i conté productes químics, de manera que no l’accepten als abocadors municipals», explica Franklin Zepeda, que, després d’anys de treballar a la zona franca del port, va decidir «sortir del problema per formar part de la solució» i va fundar, a Alto Hospicio Ecofibra, una empresa de reciclatge d’aquesta roba usada.

Separen la roba elaborada amb fibres sintètiques i n’acaben fent aïllants tèrmics. «Es fa una selecció de la roba prèmium, primera, segona i la resta. I aquesta resta és la que antigament anava al desert i que ara nosaltres estem aprofitant com una matèria primera per fer panells d’aïllament tèrmic», comenta.

L’empresa recicla fins a 40 tones de roba de segona mà cada mes.

D’altres, com Ecocitex, aprofiten la roba llençada per reciclar-la en filats de roba. Rosario Hevia, gerent de l’empresa, demana una reflexió als consumidors:

«Molta gent critica per què s’està pagant per reciclar. I la resposta és perquè hem d’educar. Generar residus tèxtils genera un cost. Primer cal educar les persones perquè redueixin el consum de tèxtil innecessari i que ells es facin càrrec d’allargar-ne la vida útil.»

Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook

Encuentra más noticias  La Prensa

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,600SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights