Por de tornar sola a casa
Por de tornar sola a casa.Agressions sexuals tan brutals com la d’una noia de 16 anys a Igualada colpeixen la societat, però els experts recorden que sempre n’hi ha hagut. La violència sexual és un fenomen estructural que afecta totes les dones i la por de patir-ne els condiciona el dia a dia.
Arran del cas d’Igualada, Twitter s’ha omplert de testimonis de dones que expliquen que tornar a casa de nit sola vol dir fer-ho amb por i denuncien que es vagi perpetuant aquesta situació.
Agressions sexuals tan brutals com la d’una noia de 16 anys a Igualada colpeixen la societat, però els experts recorden que sempre n’hi ha hagut. La violència sexual és un fenomen estructural que afecta totes les dones i la por de patir-ne els condiciona el dia a dia.
Arran del cas d’Igualada, Twitter s’ha omplert de testimonis de dones que expliquen que tornar a casa de nit sola vol dir fer-ho amb por i denuncien que es vagi perpetuant aquesta situació.
«Que, avui en dia, encara sigui l’esperable que una dona torni amb por a casa, és que d’alguna forma com a societat estem fracassant«, comenta Alba Alfageme Casanova, psicòloga especialitzada en violències masclistes.
«Això és cultura de la violació»
Expertes com ella alerten que cal posar el focus en els agressors i que les anomenades «cultura de la por» i «cultura de la violació» no contribueixen a traslladar-los la responsabilitat, com explica Anna Rodríguez, psicòloga al projecte d’atenció a les violències masclistes del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Barcelona:
«En el moment que a les noies els diem que no es vesteixin de certa manera o que no facin certes coses per evitar situacions de violència, les estem responsabilitzant d’aquestes situacions. I a més, aquestes violències no venen d’aquests actes. Les violacions no estan justificades per la manera que vestim o per si sortim de nit o no. Això és cultura de la violació».
Si es trasllada la responsabilitat a les noies i dones, es treu dels agressors i s’acaben veient les violències «com si fossin fets aïllats o inevitables».
Per evitar les agressions no hi ha fórmules màgiques. «Hi ha d’haver impunitat zero. Que tota la ciutadania identifiqui les situacions de violència sexual i, per tant, que tots i totes siguem tallafocs d’aquestes situacions», explica Alfageme.
L’educació també hi té un paper, «des del respecte, l’empatia i oferint referents positius en relacions sexoafectives», afegeix Rodríguez.
«Que, avui en dia, encara sigui l’esperable que una dona torni amb por a casa, és que d’alguna forma com a societat estem fracassant«, comenta Alba Alfageme Casanova, psicòloga especialitzada en violències masclistes.
«Això és cultura de la violació»
Expertes com ella alerten que cal posar el focus en els agressors i que les anomenades «cultura de la por» i «cultura de la violació» no contribueixen a traslladar-los la responsabilitat, com explica Anna Rodríguez, psicòloga al projecte d’atenció a les violències masclistes del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Barcelona:
«En el moment que a les noies els diem que no es vesteixin de certa manera o que no facin certes coses per evitar situacions de violència, les estem responsabilitzant d’aquestes situacions. I a més, aquestes violències no venen d’aquests actes. Les violacions no estan justificades per la manera que vestim o per si sortim de nit o no. Això és cultura de la violació».
Si es trasllada la responsabilitat a les noies i dones, es treu dels agressors i s’acaben veient les violències «com si fossin fets aïllats o inevitables».
Per evitar les agressions no hi ha fórmules màgiques. «Hi ha d’haver impunitat zero. Que tota la ciutadania identifiqui les situacions de violència sexual i, per tant, que tots i totes siguem tallafocs d’aquestes situacions», explica Alfageme.
L’educació també hi té un paper, «des del respecte, l’empatia i oferint referents positius en relacions sexoafectives», afegeix Rodríguez.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias La Prensa
