Sis anys de presó per delictes contra el medi ambient. És el que la Fiscalia demana per a dos exdirectius d’Escal UGS, l’empresa responsable de la plataforma Castor, que va provocar més d’un miler de sismes al Montsià i el Baix Maestrat l’any 2013. El judici ha començat aquest matí a l’Audiència de Castelló.
La infraestructura, instal·lada sota mar en un antic pou petrolífer, 22 quilòmetres davant de Vinaròs i Alcanar, es va construir per emmagatzemar gas, però les injeccions als dipòsits van provocar terratrèmols en diversos pobles costaners de les terres de l’Ebre, i que es van sentir fins i tot a Tarragona.
El terratrèmol més fort es va produir l’1 d’octubre, quan es va arribar a uns tremolors de 4,2 a l’escala de Richter.
Tot i que diversos estudis previs ja advertien dels riscos que implicava la construcció de la plataforma, la iniciativa va seguir endavant, i la Fiscalia acusa els dos directius responsables d’haver continuat l’activitat deliberadament, fent cas omís dels advertiments que enviava l’Observatori de l’Ebre, que controlava l’activitat sísmica a la zona.
Dipòsits encara per segellar
L’activitat de la plataforma no va cessar fins que «la cosa no es va posar dramàtica», com denuncia Carlos Villacorta, l’advocat de l’Associació d’Afectats per la Plataforma Castor (APLACA).
Inicialment es va imputar 18 persones, entre les quals els responsables de l’Institut Geològic i Miner -que depèn del Ministeri d’Indústria i Mediambient- que van emetre un informe que considerava apte el projecte. També van declarar com a imputats els qui van adjudicar el projecte a l’empresa Escal UGS.
A tots ells se’ls va arxivar la causa, i només Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, exdirectius d’Escal UGS, s’asseuen al banc dels acusats.
Pel jutjat de Castelló passaran, al llarg d’onze sessions, un total de 189 testimonis, 6 testimonis pèrits i 35 pèrits.
Set anys després encara hi ha 120 afectats que reclamen indemnitzacions, i els dipòsits s’estan acabant de segellar. Després s’haurà de desmantellar la plataforma.
Una indemnització molt polèmica
L’empresa responsable de la plataforma -filial d’ACS, dirigida per Florentino Pérez– va reclamar una indemnització a l’Estat per haver hagut de parar la seva activitat. Se li va concedir, per valor de 1.350 milions d’euros.
