“Fa uns deu anys vaig aterrar a Hong Kong amb la meva parella perquè teníem interès a veure aquest cantó de món. I no vam venir amb feina, sinó oberts al que passés i a noves oportunitats”. I allà, a més de 10.000 quilòmetres del Sant Just Desvern, on va néixer fa 37 anys, Pol Fàbrega ha trobat la seva oportunitat: els horts urbans als gratacels.
Fàbrega és cofundador i COO de Rooftop Republic i, tot i que no és ni fill ni net de pagesos, quan va arribar a aquesta regió administrativa especial de la Xina, va contactar amb persones interessades en emprenedoria social i sostenibilitat
LA LLAVOR DE LA IDEA
“I va sortir la idea de l’agricultura urbana i vam visitar un petit hort”, recorda. “I amb els que després serien els meus socis ens preguntàvem: ‘Què passaria si portéssim l’agricultura urbana al context de Hong Kong?’”. I aquella pregunta va ser la llavor dels horts urbans de Rooftop.
“Ara mateix en tenim uns 70 de totes les dimensions i per a tota mena de clients”, i concreta, “des de persones o famílies que tenen un terrat privat fins a un centre comercial de 1.300 metres quadrats”
EL MATEIX SERVEI. MÚLTIPLES OBJECTIUS
“Tenim un equip d’unes quinze persones i tot un equip d’agricultors ecològics subcontractats per als projectes que hem de gestionar”. El projecte sempre és el mateix, l’hort urbà, però compleix objectius ben diferents.
“Si és per a una empresa, pot ser perquè els seus empleats facin activitats comunes; si és per a una escola, tindrà un objectiu més educatiu; per a un restaurant tindrà a veure amb el que ofereixi als clients; pot ser per a un edifici de caràcter residencial i que l’objectiu sigui oferir l’oportunitat als residents de cultivar les seves pròpies verdures”, diu Fàbrega orgullós. Un hort urbà pot ser tan engrescador com tenir piscina o gimnàs comunitari
I QUÈ HI CULTIVEN?
“A Hong Kong tenim un hivern molt lleuger en el qual plou poquet, i un estiu bestial amb molta calor, molta humitat i moltíssima pluja“, diu abans de comentar que per les seves mans hi passen verdures, herbes aromàtiques, flors comestibles i les fruites d’alguns arbres fruiters.
“Tenim pastanagues, tomàquets, cols, cols arrissades, enciams, raves, espinacs, carbasses, albergínies, remolatxes, mongetes, flors comestibles… També plantem moltes verdures típiques de la regió xinesa on som nosaltres, com la pak choi ”.
UN HORT A LA PLANTA 67
Tots els horts urbans de Rooftop es cultiven als terrats. “L’hort urbà més alt el tenim a la planta 67 d’un edifici, però és que en tenim moltíssims que són més amunt del pis número 30”. Fàbrega diu que el contrast, l’impacte visual, és espectacular.
“Un dels projectes més icònics el tenim a l’edifici del Banc of America, imagina’t, enmig del districte financer, on el metre quadrat és caríssim, allà on hi havia hagut un antic heliport… ara hi ha un hort urbà”.
Enmig del districte financer, on el metre quadrat és molt i molt car, allà on hi havia hagut un antic heliport… ara hi ha un hort urbà
FER PEDAGOGIA EN UNA CIUTAT DE 7 MILIONS
Rooftop dissenya, instal·la i gestiona els horts i també organitza activitats i tallers relacionats amb l’agricultura urbana, la sostenibilitat i temes similars perquè, segons Fàbrega, fer pedagogia a Hong Kong és molt important.
“És una ciutat megadensa, som 7 milions de persones en un sol punt i tot és vertical”, diu. “A Hong Kong no hi ha un sector agrícola a prop i el 98% de l’alimentació és importada; això vol dir que depenem totalment de la resta del món i que arriba de tot durant tot l’any“.
A Hong Kong no hi ha un sector agrícola a prop i el 98% de l’alimentació és importada; això vol dir que depenem totalment de la resta del món i que arriba de tot durant tot l’any
Pol Fàbrega cofundador i COO de Rooftop Republic
I això també vol dir que els ciutadans estan molt desconnectats del sistema alimentari: “La gent aquí no sap quin producte és o no és de temporada, han perdut la connexió amb la seva pròpia alimentació”.
SORT I APRENENTATGE CONSTANT
Li preguntem si els possibles clients queden sorpresos amb la proposta verda que els fan. “Sí que és veritat que al principi et falta credibilitat però un cop pots ensenyar un dossier de projectes amb fotos, ja és diferent”. I per què és diferent? “Perquè llavors la gent veu la simplicitat de la idea però també el seu gran potencial”.
He hagut d’aprendre moltíssim: agricultura ecològica, el funcionament del sistema alimentari i els problemes i reptes que presenta de cara al futur. I també com l’agricultura urbana pot ser part de la solució per construir una xarxa el més sostenible possible
EL MENJAR, IDIOMA UNIVERSAL
L’acollida, doncs, ha estat molt positiva. “Hem tingut molta sort”, reconeix, “però també és veritat que el menjar és un llenguatge universal”.
Siguis qui siguis, vinguis d’on vinguis, parlis la llengua que parlis, segons Pol Fàbrega, tots sentim una connexió primitiva amb el menjar i, per ell, per aquí connectes amb tothom
