El govern espanyol i els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han acordat apujar el salari mínim interprofessional 15 euros al més, fins als 965. Això, amb efectes retroactius des de l’1 de setembre d’aquest any. Finalment el pacte s’ha tancat sense el consens amb la patronal. L’augment de 15 euros suposa un increment de l’1,6%.
El govern de Pedro Sánchez s’acosta així a la xifra de 1.000 euros, el 60% del salari mitjà a l’estat i una promesa electoral del PSOE per complir durant la legislatura. L’UGT ja ha avisat que exigirà que a principis del 2022 l’SMI ja sigui de 1.000 euros. El sindicat ha recordat que l’IPC ha pujat un 3,3% i que el rebut de la llum viu una escalada de preus desmesurada.
La patronal, en contra d’apujar el salari mínim
La CEOE ha quedat fora de l’acord. El seu president, Antonio Garamendi, ha dit en una entrevista a Antena 3 que encara no és el moment per apujar el salari mínim: “Nosaltres hem dit que no és el moment. Hi haurà menys feina, més economia submergida i està provocant la inflació dels convenis”.
Garamendi adverteix que en dos anys el govern espanyol podria aplicar el salari mínim a quatre milions de persones: “Això trenca el diàleg social”.
No és el moment. Hi haurà menys feina i més economia submergida
Antonio Garamendi president de la CEOE
Espanya, setena del rànquing de la UE
Espanya ocupa la setena posició en el rànquing europeu pel que fa al salari mínim. Segons l’oficina d’estadística Eurostat, l’estat de la UE amb un SMI més elevat és Luxemburg, amb 2.200 euros. El segueixen Irlanda i els Països Baixos, amb 1.700 euros. Després hi ha Bèlgica i Alemanya, amb uns 1.600 euros, i just per sota queda França, amb 1.500 euros.
Per sota d’Espanya venen Eslovènia, Malta, Portugal i Grècia. El pitjor salari mínim és el de Bulgària, de 330 euros. Hi ha països, però, que ni tan sols tenen fixat un salari mínim. És el cas d’Itàlia, Àustria, Xipre, Suècia, Dinamarca i Finlàndia.
