Ja està a la venda el nou llibre de Carme Junyent. Es titula Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou i és un recull d’articles de 70 dones que debaten a fons sobre discurs i gènere a la llengua catalana. Acaba d’arribar a les llibreries, però ja fa dies que ha generat molt de rebombori a les xarxes perquè parla de l’ús del llenguatge inclusiu.
Junyent, lingüista i professora a la Universitat de Barcelona, dirigeix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a la UB. En una entrevista al No ho sé amb Agnès Marquès, Junyent ha argumentat per què ella no és partidària de desdoblar el gènere gramatical (dient, per exemple, benvolguts i benvolgudes, editors i editores, nens i nenes…)carme-junyent-linguista-llibre-llenguatge-inclusiu-som-dones-desdoblament-genere-feminisme.
Els arguments
Junyent argumenta, per exemple, que les societats amb llengües sense masculí genèric no són més igualitàries, i que el gènere gramatical no té res a veure amb el masclisme: “El problema és que hem anomenat masculí el gènere. La gent pensa que ve dels homes, però no. Quan diem els enginyers pensem en homes, però quan diem les autoritats, també”.
El problema és que hem anomenat ‘masculí’ el gènere gramatical. La gent pensa que ve dels homes, però no
Carme Junyent lingüista i professora de la UB
Junyent posa un exemple per mostrar que el genèric no té res a veure amb els homes o amb les dones: “Si dic que les peres i els plàtans són caríssims, ningú em diu res. Per què si dic que nens i nenes són espavilats, he de dir que els nens i les nenes són espavilats i espavilades? Ja tenim una concordança, no ens hem de complicar”.
Si dic que les peres i els plàtans són caríssims, ningú em diu res. Per què si dic que nens i nenes són espavilats, he de dir que els nens i les nenes són espavilats i espavilades?
Carme Junyent lingüista i professora de la UB
Junyent explica que la confusió ve de molt enrere: “A les llengües indoeuropees, es diferenciava entre animat i inanimat. Quan els grecs descriuen la llengua i posen etiqueta a les categories, s’apropien del gènere no marcat, que era l’animat, i l’anomenen masculí. La gent pensa que ve dels homes, però ve de la diferència entre animat i inanimat”.
Junyent: “Hem creat un estat policial”
La lingüista i professora explica que, en un principi, volia que al llibre hi participessin 100 autores, però que moltes li van dir que no. “Algunes baixes m’han sorprès. Casos de dones que estan d’acord amb mi però que no s’atreveixen a dir-ho. Hem creat un estat policial on la gent no s’atreveix a dir-ho”.
Hi ha dones que estan d’acord amb mi, però que no s’atreveixen a dir-ho; hem creat un estat policial
Carme Junyent lingüista i professora de la UB
De fet, Junyent explica: “Quan escric alguna cosa per a la Universitat de Barcelona m’ho corregeixen. Ni jo, que estic en contra d’això, puc sortir escrita com jo vull”. I explica una anècdota que mostra com fer servir el llenguatge inclusiu pot portar a confusió: “Jo tinc una norma a les classes: es fan en català, però els treballs es fan en qualsevol idioma que entengui la professora. I així ho vaig posar. Però com que és una norma oficial, m’ho vaig trobar canviat per ‘qualsevol idioma que entengui el professorat’ i no hauria de ser així, perquè a la casa hi ha gent que parla de tot i jo no”.
Quan escric alguna cosa per a la Universitat de Barcelona m’ho corregeixen. Ni jo, que estic en contra d’això, puc sortir escrita com jo vull
Carme Junyent lingüista i professora de la UB
L’ús del ‘totis’ i sentir-se representat
Sobre l’ús del totis , el format neutre per referir-se a les persones no binàries, la lingüista ho té clar: “El totis diria que és massa senzill per a una realitat que és molt complexa. És conseqüència directa del desdoblament. Ara, les nenes no són nens. I és normal que la gent que no vol ni una cosa ni una altra vulguin un terme per a ells”.
El ‘totis’ diria que és massa senzill per a una realitat que és molt complexa
Carme Junyent lingüista i professora de la UB
Junyent creu que “hi ha problemes que s’han de solucionar de forma més urgent”. Ara bé, matisa: “Si entenen que parlar amb la i com a genèric és part de la lluita, que ho facin servir pot ajudar. I si ens trobem amb aquesta realitat i ho reclamen, no hi veig cap inconvenient”.