El nom d’aquestes postres no té res a veure amb les ventositats: el seu inventor va ser un pastisser italià de Barcelona que les va cridar ‘petto di monaca’, en referència a la seva forma de pit (pit de monja), i que va derivar en el nom de pets de monja.
Ingredients
250 gr de farina fluixa
Mitja dotzena d’ous
350 gr de sucre
Una llimona.
Elaboració
Ratllarem la llimona i, en acabant, posarem els ous i el sucre en un llibrell, ho remenarem amb les mans, hi afegirem la farina i les ratlladures i ho tornarem a remenar fins que hi haurà una pasta molla però espessa (si cal, hi afegirem un ou o una mica de farina).
A continuació posarem la pasta en una mànega de pastisser (de broc mitjà i llis), untarem amb oli una safata on anirem posant unes petites pilotetes acabades en punta, com una petita mamella (com la d’una nina, per dir un exemple orientatiu), que anirem fent amb la mànega de pastisser.
Quan s’haurà acabat la pasta posarem la safata al forn (a 200º) i ho traurem al cap d’uns vint minuts, que serà quan s’hauran daurat lleugerament per sobre.
Podem canviar les ratlladures de la pell de la llimona per unes gotes d’essència de llimona.
