L’obesitat infantil no només està associada a mals hàbits alimentaris, sinó també a alteracions en determinades zones del cervell.
Així ho assenyala un estudi d’investigadors de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Els resultats s’han publicat a la revista Cerebral Cortex.
Els investigadors van analitzar, amb tècniques desenvolupades per l’equip de l’Hospital del Mar, imatges del cervell de 230 infants de 8 a 12 anys, voluntaris de l’estudi BREATHE, liderat per ISGlobal.
Van observar que en nens i nenes obesos hi havia dues zones que tenen alteracions i que es troben hiperexcitades. Una és a l’escorça orbitofrontal i l’amígdala, els centres que regulen les sensacions de recompensa i de càstig i la seva relació amb la part del cervell que regula les necessitats bàsiques, com el menjar i les emocions.
L’altra zona alterada és l’escorça somatosensorial, on el cervell representa la imatge del nostre propi cos.
Segons el doctor Jesús Pujol, autor de l’estudi i responsable de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica, «l’obesitat en general i, en particular, la infantil, s’enfoca com un mal hàbit i s’assenyala determinats aliments com a responsables, però no és del tot així«. I valora així el què ha permès detectar l’estudi:
«Un salt qualitatiu en els nens i nenes, que va d’un mal hàbit en el cas del sobrepès, a una ‘malaltia’ cerebral en forma d’alteració funcional quan el sobrepès passa a ser obesitat. És clarament una obsessió pel menjar.»
Aquestes alteracions són iguals a les de les persones que tenen un trastorn obsessiu-compulsiu i aquelles que tenen la malaltia de Prader-Willi, d’origen genètic, que causa un trastorn obsessiu i deriva en obesitat.