15.1 C
Castelldefels
martes, octubre 26, 2021

Data de caducitat o consum preferent, la confusió que fa malbaratar tones de iogurt

Salvar de les escombraries 1 quilo de iogurt suposa estalviar gairebé 2 quilos d’emissions de CO2. Per evitar el malbaratament, fa anys que la normativa recomana que certs productes portin una data de consum preferent, que allarga la vida útil de l’aliment, en comptes d’una data de caducitat. Aquest pas l’acaba de fer l’empresa líder del sector dels iogurts, Danone, que deixarà d’etiquetar els seus productes amb la data de caducitat.

La data de caducitat indica fins a quina data l’aliment es pot consumir amb seguretat. Un bistec o un salmó frescos no es poden consumir si han superat aquesta data. En canvi, la data de consum preferent mostra fins a quina data l’aliment té la qualitat esperada.

Pot canviar a nivell organolèptic, és a dir d’atributs com l’acidesa o la textura, però continua sent segur menjar-se’l. En el cas dels iogurts, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària marca que es poden menjar perfectament fins a dues setmanes més tard de la data. Una pasta o un arròs poden durar fins a un any més.

La diferència entre les dues dates encara genera molta confusió. De fet, el desconeixement o la poca atenció en l’etiquetatge de les dates és el responsable del malbaratament del 10%  dels aliments que es llancen en bon estat a la Unió Europea. Molts consumidors no s’aturen a identificar si la data és de caducitat o de consum preferent.aliments

La subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón, afirma que és millorable la interpretació de les dates: “Sovint ens trobem dates que no estan en el lloc previst i et fan mirar en un altre costat. Això dificulta”.

Es calcula que més de la meitat d’espanyols llancen a les escombraries algun o tots els productes passada la data de consum preferent pensant que no és segur consumir-lo. “És un pensament erroni, ja que encara es podria consumir, sempre que mirem, olorem i tastem el producte”, assegura Helena Calvo, responsable de projectes de sensibilització a Too Good To Go.

Aquesta aplicació, que fa d’intemediària per evitar el malbaratament d’aliments, ha engegat la campanya Dates amb sentit: Mira, olora i tasta, per animar a utilitzar els sentits a l’hora de determinar si un aliment amb data de consum preferent es pot menjar dies després. En definitiva, s’apel·la al sentit comú.

Campanya per comprovar l’estat d’aliments amb data de consum preferent i evitar-ne el malbaratament (CCMA)


Danone fa canvis en els ferments

Aquest any Danone substituirà la data de caducitat per la de consum preferent en el 80% dels seus productes. “Com a empresa gran necessitem fer aquests canvis, i sí que és veritat que costa més d’agafar aquestes inèrcies, però quan ho fem, pel nostre volum, l’impacte és més gran”, diu Charo Saavedra, responsable de sostenibilitat a Danone.

Fa anys que empreses més petites, com la Cooperativa la Fageda, van fer aquest canvi en l’etiquetatge. Danone explica que han fet el pas ara perquè l’empresa “té molts reptes” als quals han de fer front, i “ara se senten preparats” per l’evolució que han fet en els ferments i per la voluntat de “donar resposta a la demanda social i ambiental”.

Així doncs, l’empresa ha fet millores en els ferments allargar la vida útil dels iogurts i així poder posar la data de consum preferent en comptes de la de caducitat.

Laboratori de Danone a Barcelona, on es treballa per millorar els ferments dels iogurts (CCMA)

“El que volem és que el iogurt ens mantingui els atributs i la frescor com els primers dies que l’hem fermentat. (Els canvis) ens permeten tenir un producte en el mercat el màxim de temps possible per evitar el malbaratament i que no sigui una data de caducitat en un pot la que ens mani si allò és bo o no”, diu Montserrat Andreu, responsable de ferments de Danone.

Els avenços tecnològics i científics han permès seleccionar els ferments idonis per mantenir la frescor, aroma i textura adequades durant tota la vida del producte. “Això no hauria estat possible fa 15 o 20 anys”, assegura Andreu des del laboratori de ferments que l’empresa té al barri de la Sagrada Família de Barcelona.


Afectació al canvi climàtic

Malbaratar un plàtan equival a tenir l’aixeta de la dutxa oberta durant 10 minuts. Quan malbaratem aliments malbaratem tots els recursos que es necessiten perquè tots aquests aliments arribin a les nostres taules. L’ús del sol, aigua, energia, transport o mà d’obra.

Amb xifres, el malbaratament alimentari és responsable d’entre el 8 i el 10% dels gasos d’efecte hivernacle.

“El malbaratament alimentari és un gran emissor de gasos d’efecte hivernacle que està amagat”, assegura Helena Calvo, de Too Good To Go


Segons la companyia Chr. Hansen, es malbaraten el 17% dels iogurts, i un 50% d’aquests es llancen sense ni haver obert l’envàs.

L’impacte del malbaratament té conseqüències de tres tipus: econòmiques –perquè es perden recursos de tot tipus–; medioambientals, i socials. “És inacceptable que en una societat avançada com la nostra, que encara hi ha molta gent que passa gana, entre tots llancem una tercera part dels aliments que es produeixen. A Catalunya un milió de persones passen gana”, assegura l’expresident del Banc dels Aliments de Barcelona, Eduard Arruga.

Related Articles

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
2,831SeguidoresSeguir
18,700suscriptoresSuscribirte
- Publicidad -

Latest Articles