Franco Battiato, autor d’autèntics himnes com Centro di gravità permanente , ha mort als 76 anys. Feia temps que el cantautor italià estava malalt i, segons ha informat la seva família, ha mort a casa seva, a Sicília.
Battiato, que forma part de la banda sonora de diverses generacions, era conegut pel seu estil poètic i existencial que el va acompanyar durant tota la seva carrera, amb èxits com Voglio vederti danzare
El cantautor italià ha deixat un gran llegat musical amb grans èxits per a la posteritat . En el transcurs de la seva prolífica carrera, Battiato també ha fet incursions al cinema i la pintura. L’últim concert de l’artista es remunta al 17 de setembre del 2017, al teatre romà de Catània, i posteriorment va suspendre la seva gira per motius de salut. Poc abans de retirar-se oficialment, l’agost del 2019, va publicar el seu últim àlbum, Torneremo ancora .
Els inicis de Battiato
Nascut el 23 de març del 1945 a Riposto, a la província de Catània, Battiato es va traslladar a Milà la primera meitat de la dècada del 1960 a la recerca d’una carrera professional en el món de la música. Després dels seus primers treballs amb Giorgio Gaber i Ombretta Colli, va debutar com a solista de Bla-Bla de Pi Massara amb els àlbums Fetus i Pollution .
Músic intuïtiu i poc tècnic, Battiato va fer els seus primers ascensos sonors amb discos com Sulle corde di Aries (1973), Clic (1974) i Mademoiselle li gladiateur (1975). Franco Battiato també va fer-se un nom a l’estat espanyol amb diversos àlbums publicats, com Battiato en español (1987), el doble Battiato collection: 29 temas en español (1996) i la recopilació La estación de los amores (2005).
