Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya han anunciat aquest dilluns al matí que finalment han tancat un acord d’investidura per governar en coalició.
Segons un comunicat conjunt, les negociacions s’han desbloquejat després de dues reunions llargues durant el cap de setmana en què han participat Jordi Sànchez i Pere Aragonès:
«Els dos partits han arribat a un preacord aquest cap de setmana després de dues jornades de treball entre el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i el coordinador nacional d’Esquerra Republicana i candidat a la investidura, Pere Aragonès.»
Govern i estratègia independentista
Segons fonts dels dos partits, el preacord inclou el programa i l’estructura de govern, i també l’estratègia independentista, tot i que continuen negociant els detalls:
«A hores d’ara, l’acord s’està acabant d’ultimar des dels equips negociadors i durant el matí els dos partits ho compartiran amb les seves executives. Aquest mateix migdia, Jordi Sànchez i Pere Aragonès oferiran una compareixença conjunta per donar detall del pacte.»
Està previst que la compareixença de Sànchez i Aragonès per explicar l’acord sigui a la una del migdia d’aquest dilluns.
Demanen disculpes a la ciutadania
En el comunicat, tots dos partits «demanen disculpes per haver allargat tant el tancament de l’acord» i es comprometen a treballar amb la CUP i a «reconstruir la confiança amb la ciutadania de Catalunya».
També afirmen que la intenció és «poder avançar cap a l’objectiu comú de la independència en forma de República Catalana«.
Nou gir de guió
L’anunci d’aquest dilluns suposa un nou gir radical de guió en unes negociacions que s’havien encallat no en la formació d’un govern conjunt, sinó en l’estratègia independentista.
Després de les eleccions del 14F van venir tot un seguit de setmanes en què es va anar evidenciant que l’escull més important entre ERC i Junts era el paper del Consell per la República.
El temor a una tutela externa
El motiu era que el partit presidit per Oriol Junqueras considerava que Junts pretenia exercir una tutela sobre la presidència de la Generalitat a través d’aquesta entitat presidida per Carles Puigdemont.
Al març, la CUP va pactar amb ERC un acord de mínims, però el desacord amb Junts va frustrar el primer debat d’investidura de Pere Aragonès a finals de març, i es va mantenir moltes setmanes més.
Fins que fa 10 dies Jordi Sànchez va assegurar que el pacte era a tocar, però Oriol Junqueras, en un article, es va queixar de la «tediosa negociació» que «inexplicablement» no s’acabava mai.
Governar en solitari
L’endemà, l’executiva d’ERC va decidir aparcar la negociació i va anunciar la intenció de governar en solitari i concentrar-se a aconseguir els suports necessaris.
La resposta de Junts, per boca de Sànchez, va ser l’oferiment de només 4 vots per a la investidura, oferta que obligava Aragonès a obtenir el suport d’En Comú Podem.
Això va fer entrar la força liderada per Jéssica Albiach en les negociacions, mentre augmentaven els retrets entre Junts i ERC.
«Acord nacional per a l’autodeterminació»
Tot plegat va convertir la repetició d’eleccions en una possibilitat força plausible, possibilitat que es va començar a allunyar el dimecres 12 de maig, quan la CUP va aconseguir fer asseure Junts i ERC al Parlament per resoldre la situació.
El fruit va ser un «pacte de mínims» per «desencallar l’inici de la legislatura», pacte que incloïa treballar per «un gran acord nacional per a l’autodeterminació que vagi més enllà dels partits polítics».
Això es va interpretar com que es crearia un nou àmbit de coordinació que aplegaria tot l’independentisme al marge del Consell per la República, el CxR.https://www.ccma.cat/324/embed/destacat-noticia/3067273/
La CUP i l'»embat democràtic»
En aquest sentit, després de l’anunci del preacord, Carles Riera, diputat de la CUP, ha afirmat que l’entitat presidida per Puigdemont ara mateix no genera prou consens.
Per això Riera ha apostat per trobar un altre espai per aglutinar partits, entitats i societat civil, malgrat que no descarta que a la llarga el CxR pugui tornar a ser aquest espai.
En tot cas, el diputat de la CUP ha insistit que el suport de la seva força política a Aragonès implica el compromís amb la confrontació amb l’Estat:
«Compte: quan diem que cal separar el tema de l’estratègia del tema de la governabilitat és quan hem deixat clar que l’enfocament de la legislatura i de la investidura assumeix aquest embat democràtic. A partir d’aquí, com ho farem ja ha d’anar a banda, a través de quin espai, de quina metodologia ho farem, això ha d’anar a banda.»
La resta de formacions també han reaccionat a l’anunci de preacord per a la formació d’un govern independentista.
Per al líder del PSC, Salvador Illa, serà «una pròrroga agònica d’un fracàs» i «un govern per a la meitat de Catalunya»; tot plegat, «gens esperançador», ha afegit. Illa també ha assegurat que ell dibuixarà «una alternativa» i s’ha mostrat confiat que al final s’acabarà «imposant» el canvi.
Des dels comuns, tampoc n’han fet una valoració positiva. Després d’haver començat a negociar amb els republicans, Joan Mena els ha acusat d’haver «faltat a la seva paraula i triat la confrontació estèril i que governin els de sempre». Per la seva banda, Jéssica Albiach considera que és un «intent a la desesperada de guanyar uns mesos», i pronostica que acabarà malament. Els comuns han tancat la porta a donar-los suport, tampoc per aprovar els pressupostos.
Pel PP, la portaveu al Congrés dels Diputats, Cuca Gamarra, ha lamentat el preacord perquè suposarà «un govern que va en contra dels interessos d’Espanya», i per Ciutadans, el seu líder a Catalunya, Carlos Carrizosa, considera que amb el preacord ha quedat clar que «la CUP i els lobbys d’ANC i Òmnium segueixen dominant la política catalana».
