Oposició ecologista i veïnal al Pla de Ponent de Gavà, on es preveu fer 4.800 habitatges en els pròxims 20 anys. Per a l’Ajuntament és l’oportunitat de fer 2.000 habitatges públics que estaran al servei de la ciutadania. I defensa que el pla s’ha fet per millorar l’espai natural de Gavà.
Per als opositors, els pisos, els vials i els equipaments ocuparan 77 de les 200 hectàrees del pla i forçosament trencaran el paper de corredor biològic que fa aquesta zona entre el Garraf i el delta del Llobregat. Per això, ho pensen denunciar als tribunals.
El 15% de la propietat de les 200 hectàrees del pla està en mans privades, concentrat bàsicament en els espais on es podran construir 2.800 habitatgesde preu lliure.
L’Ajuntament es queda amb 113 hectàrees de bosc, parcs i jardins -a més de terrenys- per fer-hi uns 2.000 pisos protegits que s’intercalaran amb els privats. Alguns ja s’estan fent. L’Ajuntament calcula que els pròxims es podrien començar d’aquí 2 o 3 anys, però la previsió és que el conjunt s’acabi d’aquí 15 o 20 anys.
«Anirem creixent d’una manera equilibrada, pausada», assegura l’alcaldessa, Raquel Sánchez, «i, sobretot, per intentar satisfer la principal preocupació que nosaltres tenim que és posar a disposició de la ciutadania habitatge assequible, ja sigui de compra o de lloguer.»
«Sí que hi ha una necessitat d’habitatge social», reconeix Ramon Sanahuja, de la Plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent, «però Gavà», diu, «té un terme municipal molt gran i es pot fer en altres llocs sense malmetre el medi ambient.»
Els opositors al pla consideren que serà inevitable trencar el corredor biològic entre el Garraf i el delta del Llobregat amb 4.800 pisos, i els corresponents equipaments i vials. En total -afirmen-, 77 hectàrees d’asfalt i ciment. Una carretera estreta que ara puja a l’hípica, per exemple, es convertirà en una de nova de quatre carrils.
«S’impermeabilitzarà el terreny del connector biològic i hi haurà més inundacions perquè farà efecte barrera», apunta Sanahuja.
Creuen que el pla es pot aturar. Diuen que és un projecte d’una altra època, que es va començar a gestar fa 18 anys i es va concretar el 2006. Asseguren que la mentalitat ha canviat i que el pla és profundament especulatiu.
Fins a la riera de Canyars, 2.000 pisos substituiran un bosc. Però l’Ajuntament, que plantarà 3.000 arbres, no només rebutja aquestes acusacions, sinó que presenta el pla com una garantia de la preservació del medi natural a Gavà.
«Des d’aquesta perspectiva és exemplar, per la intervenció que s’ha fet de l’entorn, del medi ambient, amb la cura que s’ha fet», defensa l’alcaldessa. «I només s’intervé en zones on hi havia intervingut l’home. Hi ha, per exemple, fàbriques abandonades i espais que estan molt degradats que ara estan en mans privades que no estan cuidades.
El pla també planteja la protecció d’algunes masies, com Can Rosés, i altres elements culturals, però quedaran encaixonats entre blocs de 8 pisos d’alçada i es perdran les terres de cultiu ara existents com les de Josep Estapé, que hi fa de pagès: «Aquestes són les millors terres de Gavà. No s’inunden perquè estan alçades i les aigües dels pous no estan salinitzades.»
La meitat dels terrenys per fer pisos privats està en mans de la promotora Kronos, amb seu a Luxemburg. Al capdamunt d’un turonet, al costat de les instal·lacions de l’hípica centenària, s’hi vol construir un hotel de luxe.ARXIVAT A:HABITATGEMEDI AMBIENTECOLOGIA
