Juguem en castellà
Juguem en castellà «Tinc amics que a casa parlen català, però quan juguem tots junts parlem en castellà, i no sé per què». La Dana té 10 anys i és alumna de l’Escola Sinera d’Arenys de Mar. I no és l’única a qui li passa. «A dins de la classe parlem en català, sempre, però a fora, no», diu la seva companya Ona, de la mateixa edat.
Des del pati de l’escola, en aquest poble de 16.000 habitants a 40 quilòmetres de Barcelona, l’Abril explica: «A vegades juguem al ‘pilla pilla’, a l»escondite’…», però no recorda el nom d’aquests jocs en català. El fenomen va molt més enllà de l’àrea metropolitana.
Juguem en castellà
Tot i que «mai com ara hi havia hagut tants infants, adolescents i joves capaços de parlar, llegir i escriure en català», vivim un «retrocés en l’ús del català com a llengua vehicular, especialment en centres i en indrets on la presència ambiental del català és més escassa«, admet el Pacte Nacional per la Llengua, presentat aquesta setmana.
Nens i nenes parlen menys català a les aules però també, especialment, en espais d’oci. Per què passa? N’hem parlat amb la sociolingüista Marina Massaguer, els mestres Cristina Ribas i Jordi Torrent i Ernest Rusinés, cap de Lingüistes de 3Cat. Les causes, segons experts, són diverses: imiten un comportament adult, tenen menys referents audiovisuals en català i veuen aquesta llengua com massa formal.
Juguem en castellà
Imiten els adults
«No sé, és un costum. Com que veig molta gent parlant en castellà, jo també parlo en castellà», diu la Mariona, de 12 anys. «Si vaig a algun lloc i em faig amiga d’algú sempre començo parlant català, però si veig que em parla castellà jo després canvio. També em passa a les botigues: cada cop més parlen en castellà i jo també», explica la Iona, d’11 anys.
Una de les raons per les quals canvien és que els adults del seu voltant també ho fan. «Els infants són esponges. A mesura que aprenen a parlar s’adonen que la norma sociolingüística és que normalment són els catalanoparlants els que s’adapten al castellà en les converses», explica la sociolingüista Marina Massaguer.
Juguem en castellà
La llengua dels dibuixos i dels youtubers
Des de petits, els infants juguen a imitar els seus personatges preferits de sèries o pel·lícules. «El que veuen a les pantalles, a la tele o al YouTube acostumen a ser referents en castellà», explica Cristina Ribas, mestra d’educació infantil a l’Escola Sinera.
«Què ens trobem? Doncs que van adquirint aquest parlar o aquest vocabulari perquè d’entrada els fa molta gràcia, fer el que veuen als dibuixos»
Juguem en castellà
Davant d’això, l’estratègia ha de ser, segons els experts, crear més continguts infantils en català i que siguin atractius.
«Ja ho estem fent: des de la societat i des dels mitjans públics», explica Ernest Rusinés, cap de Lingüistes de 3Cat.»El nombre de continguts infantils en català s’ha multiplicat en els últims anys».
El món digital suposa més competència per al català però també igual facilitat d’accés: «Som a un clic tant d’un contingut en xinès com d’un contingut en català», explica Rusinés.
Juguem en castellà
El català, en desavantatge a l’audiovisual
Un altre dels reptes de la llengua catalana és estendre’s en usos informals i transgressors. «El fet de parlar molt català, o parlar predominantment en català, es pot associar amb el fet de ser massa bon nen», explica la sociolingüista Marina Massaguer.
Els adolescents «utilitzen el llenguatge que utilitzen els youtubers. Més que frases, paraules. El bro, l’spanglish«, explica Jordi Torrent, mestre de primària a l’Escola Sinera.
La barreja de llengües és producte de la globalització, segons Rusinés. «Però és un estadi, quan siguin adults no serà així«.
Juguem en castellà
Amb tot, alerta que «el català no ha de ser sempre la llengua que s’ha de parlar correctament, amb el diccionari a la mà. L’anglès s’inventa paraules constantment que no han de passar pel diccionari, doncs el català també ho ha de poder fer».
Els experts coincideixen en la necessitat d’una llengua transgressora i present en allò més atractiu per als joves. «Per tal que el català sigui guai, cal poder fer coses guais en català«, resumeix Massaguer.
Elisenda Rovira Olivé
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias;La Prensa
