La Camèlia, També coneguda com a Rosa del Japó
Flor d’origen oriental, també anomenada Rosa del Japó (el seu nom botànic és Camellia Japonica), que es va introduir a Occident al llarg del segle XVI de la mà dels navegants europeus que traficaven a Orient. Dos segles més tard van arribar els primers exemplars a Galícia, procedents de Portugal.
Com són les camèlies?
La seva flor és bastant gran. Posseeix una filera de pètals formant la corola o diverses superposades. En algunes espècies poden arribar a mesurar més de 12 cm, i els seus colors van del blanc al porpra, vermell, rosa, salmó, groc o bicolor. Les fulles de la planta són molt consistents i ovalades, de color verd fosc, molt brillant.
En general, si alguna cosa caracteritza la Camèlia és la seva varietat de mides, colors i formes.
Varietats
Es calcula que hi ha més de 10.000 varietats diferents. La més estesa als centres de jardineria, per la seva resistència, fins i tot a les gelades, és la Chandler Elegans, de color rosa. L’Eugenia de Montijo és de color vermell intens i floreix a la primavera. De color blanc pur és la Camelia Il Cigno; i violaci és l’Angelina Vieira, una varietat portuguesa. Bicolor, en rosa i blanc, trobarem la Camelia Lady Vansittart.
Les cures
La camèlia és una planta molt conservadora, a la qual li disgusten els canvis en general: variacions de temperatura, reg irregular, trasplantaments, etc. No és adequada per a regions molt fredes ni per a jardins exposats al sol. Per aquesta raó el lloc ha de ser fresc, molt ventilat i clar, però sense que el sol li doni directament.
No suporta les habitacions tancades amb calefacció.
A l’aire lliure, l’ideal és un clima atlàntic.
És important protegir-la dels raigs del sol i de l’aire.
El reg
Cal regar-la abundantment amb aigua tèbia, mai calcària, però evitant entomar-la. Per suposat, al juliol i agost, que les temperatures pugen bastant, cal regar amb més constància.
La seva major exigència és la humitat, que ha de ser superior al 60%.
A l’hivern cal ruixar-la, però evitant fer-ho sobre les flors. A l’estiu, el millor és polvoritzar abundantment el fullatge.
La Camèlia és una planta de creixement lent, però podem estimular-lo si retallem la tija central, en el cas que es tracti d’un exemplar massa espigat.
Tallar sempre després de la floració i sobre un rovell fort.
L’Eugenia de Montijo és de color vermell intens i floreix a la primavera. De color blanc pur és la Camelia Il Cigno; i violàci és l’Angelina Vieira, una varietat portuguesa. Bicolor, en rosa i blanc, trobarem la camelia Lady Vansittart.
——————————————————————————————————
La Camelia
También conocida como Rosa del Japón
Flor de origen oriental, también llamada Rosa del Japón (su nombre botánico es Camellia Japonica), que se introdujo en Occidente a lo largo del siglo XVI de la mano de los navegantes europeos que traficaban en Oriente. Dos siglos más tarde llegaron los primeros ejemplares a Galicia, procedentes de Portugal.
¿Cómo son las camelias?
Su flor es bastante grande. Posee una hilera de pétalos formando la corola o varias superpuestas. En algunas especies pueden llegar a medir más de 12 cm, y sus colores van del blanco al púrpura, rojo, rosa, salmón, amarillo o bicolor. Las hojas de la planta son muy consistentes y ovaladas, de color verde oscuro, muy brillante.
En general, si algo caracteriza a la camelia es su variedad de tamaños, colores y formas.
Variedades
Se calcula que hay más de 10.000 variedades diferentes. La más extendida en los centros de jardinería, por su resistencia, incluso a las heladas, es la Chandler elegans, de color rosa.
La Eugenia de Montijo es de color rojo intenso y florece en primavera. De color blanco puro es la camelia Il Cigno; y violáceo es la Angelina Vieira, una variedad portuguesa. Bicolor, en rosa y blanco, encontraremos la camelia Lady Vansittart.
Los cuidados
La camelia es una planta muy conservadora, a la que le disgustan los cambios en general: variaciones de temperatura, riego irregular, trasplantes, etc. No es adecuada para regiones muy frías ni para jardines expuestos al sol. Por esta razón el lugar debe ser fresco, muy ventilado y claro, pero sin que el sol le dé directamente.
No soporta las habitaciones cerradas con calefacción.
Al aire libre, lo ideal es un clima atlántico. Es importante protegerla de los rayos del sol y del aire.
Hay que regarla abundantemente con agua tibia, nunca caliza, pero evitando encharcarla. Por supuesto, en julio y agosto, que las temperaturas suben bastante, hay que regar con mayor constancia.
Su mayor exigencia es la humedad, que debe ser superior al 60%.
En invierno hay que rociarla, pero evitando hacerlo sobre las flores. En verano, lo mejor es pulverizar abundantemente el follaje.
La camelia es una planta de crecimiento lento, pero podemos estimularlo si recortamos el tallo central, en el caso de que se trate de un ejemplar demasiado espigado.
Cortar siempre tras la floración y sobre una yema fuerte.
L’Eugenia de Montijo és de color vermell intens i floreix a la primavera. De color blanc pur és la camelia Il Cigno; i violàci és l’Angelina Vieira, una varietat portuguesa. Bicolor, en rosa i blanc, trobarem la camelia Lady Vansittart.
Consulta en numeros anteriores:
