El poble de Sòria
El poble de Sòria Alguns seients de l’antic Camp Nou es troben a Langa de Duero, un municipi de la província de Sòria. Es tracta d’alguns dels bancs que hi havia a l’estadi blaugrana fins al 1994, ara fa 30 anys, abans que hi hagués la segona gran reforma de l’estadi.
I com van arribar fins allà? Doncs gràcies a la voluntat d’un grup de veïns d’aquesta localitat, que van voler evitar que acabessin en un abocador, i al club li va semblar bé. Fruit d’aquesta decisió, ara són en diversos punts de la zona.

La història la va revelar fa un temps el diari local Desde Soria, i fa uns dies se’n va fer ressò David Ortega a través de la xarxa social X. «Coneixien vostès la història dels bancs vells de l’estadi del Camp Nou que van acabar escampats per diversos pobles de Sòria», va escriure.
«Els teloners» del Versió RAC1 han parlat amb alguns dels residents del poble per conèixer de primera mà què en pensen i si coneixen la peculiar història d’aquestes graderies.
El poble de Sòria
El primer ha estat el Gregorio, un acordionista de Langa de Duero. En el seu cas sí que coneixia l’origen d’aquests seients i fins i tot s’hi ha assegut alguna vegada, concretament als que hi ha al camp municipal Las Heras.
Ell segur que està ben content d’aquest origen barceloní: «Soc del Barça i del Numància». Fins i tot s’ha atrevit a tocar l’himne blaugrana amb l’acordió i ha assegurat que segueix algunes de les retransmissions de RAC1.
Soc del Barça i del Numància
Gregorio
acordionista i veí de Langa de Duero
El programa també ha parlat amb l’alcalde, Iván Andrés Aparicio. «Si aquests bancs parlessin, ens podrien traslladar un munt de converses i fins i tot moments de passió, perquè hi haurà hagut més d’una parella que ha mantingut bones estones allà», ha dit entre somriures.
Però el més informat de tots és un altre veí, l’Aurelio, que fins i tot sabia quantes cadires havien arribat al poble: 1.700. I és que ell va ser un dels responsables de desmuntar-les i portar-les fins a Langa de Duero.
El poble de Sòria
Vam treure les cadires en 24 hores
Aurelio
veí de Langa de Duero
«Treballava al bar Marcelino, a Montjuïc, i l’aleshores director de la Fundació Joan Miró, Francesc Vicens, ens va explicar que tenien unes cadires emmagatzemades. Em va preguntar per què les volia i li vaig dir que per posar-les al camp de futbol i als carrers, perquè seguin els senyors, que no teníem seients», ha detallat.
Després d’algunes gestions, els van concedir les cadires, però amb la condició que les havien d’anar a buscar i que l’operació s’havia de fer de pressa. I així va ser: «Les vam treure en 24 hores. En quatre hores les vam desmuntar totes i les vam portar. A partir d’aleshores, ja no en vaig voler saber res més».
El poble de Sòria
Tot i aquesta història, l’Aurelio no és el Barça: «Li tinc admiració, també a Messi, però com a totes les famílies, hi ha d’haver una ovella negra, i jo soc del Madrid».

Laia Vila Pradas
Llicenciada en Periodisme (UAB) i Màster en Periodisme Esportiu (Universitat Pompeu Fabra). Escric sobre l’actualitat política, social i esportiva, amb un ull posat en l’àmbit de la salut, la nutrició, la gastronomia i l’oci.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias;La Prensa