La malaltia ocular
La malaltia ocular. En Javier té glaucoma. Es tracta d’una lesió del nervi òptic que fa que, a poc a poc, se’t vagi tancant el camp de visió fins al punt de perdre la vista en cas de no intervenir-hi. El problema és que la visió perduda ja no es pot recuperar de cap manera, el tractament s’enfoca a aturar-ne la progressió.
En el cas del testimoni, el glaucoma li ve per una leucèmia que té des de fa 30 anys, a més de tenir historial familiar de la malaltia. «L’optometrista em deia que estava a 21 de pressió intraocular i que s’havia de controlar», relata. «Vaig anar a l’oftalmòleg del CAP i no li va donar importància; de fet, va ser més aviat desagradable».
Un dia l’optometrista li va dir que li veia una mena de taques a l’ull i li va fer unes proves, que va enviar a una clínica privada. «Al cap de quatre dies (l’any 2008), em van trucar i em van dir ‘no vagis a l’oftalmòleg: corre-hi'», recorda en Javier. «Em vaig posar en mans d’un metge privat, que em va dir que em quedaria cec al cap de cinc anys«.
La malaltia ocular
La desesperació del Javier era considerable. Diversos intents de controlar-li el símptoma principal (l’alta pressió intraocular) no van funcionar i la malaltia anava avançant lentament. «Estava horroritzat, però el 2011, a l’Hospital Clínic, em va visitar la doctora Elena Millá i em va fer una cirurgia que m’ha anat molt bé», recorda. «La visió que he perdut, perduda està, però amb la vàlvula que em va posar, ja no anirà a més».
Actualment, a Catalunya hi podria haver més de 176.000 persones amb glaucoma, moltes de les quals podrien no saber-ho, segons dades de l’Associació de Glaucoma per a Afectats i Familiars (AGAF). «Prop del 50% de les persones amb glaucoma no el tenen diagnosticat. El Javier és un pacient molt conscient de la seva malaltia, que no és fàcil», assegura la doctora Millá, especialista en cirurgia de glaucoma de l’Hospital Clínic. «En 10 anys s’han fet molts avenços i hi ha moltes opcions. Es comença per aplicar-hi gotes. Si no funcionen, es pot provar la intervenció amb làser, i com a última temptativa, tenim la cirurgia».
La cirurgia del glaucoma, actualment, té múltiples opcions, la majoria de les quals fan un drenatge del líquid intern de l’ull, redueixen la pressió intraocular i eviten que el nervi òptic es lesioni encara més.
La malaltia ocular
La malaltia dels disciplinats
El Javier s’ha de posar col·liri cada 12 hores i compleix la pauta estrictament «Cal ser molt disciplinat», diu. Això sí, ha de tenir molta precaució, perquè no pot fer res que li apugi la pressió intraocular. «No em puc ajupir, si em cau alguna cosa, tinc un pal amb una pinça per agafar-ho i disposo de teleassistència a casa. Tampoc puc practicar segons quins esports ni varietats de ioga, i quan vaig caminant sempre miro cap avall per no ensopegar amb res», comenta. «Jo treballava a l’aeroport abans de prejubilar-me i no em podia estrènyer la corbata. Tampoc puc beure aigua molt de cop, ho he de fer a glopets petits».
No em puc ajupir, si em cau alguna cosa, tinc un pal amb una pinça per agafar-ho
Javier Albacete
pacient de glaucoma
L’entrevistat lamenta que la gent és molt poc sensible amb les persones de baixa visió, que és un grau menys que la ceguesa. «De vegades surto amb el bastó per estar més segur, però això em genera problemes: la gent no em veu, no miren el bastó i fins i tot n’hi ha que s’ofenen perquè el faig servir».
Com oferir-li ajuda a un cec o a una persona amb baixa visió
El Javier confirma que, lluny d’ofendre’s, les persones amb baixa visió o ceguesa agraeixen que se’ls pregunti si necessiten res.
»Cal tenir molta educació i, sobretot, no se’l pot tocar, perquè un cec s’espanta. No el pots envair», explica. «Jo, quan trobo un cec, m’hi apropo i li dic ‘Bon dia, li cal ajuda?’ i no el toco. I em dirà que sí o em dirà que no, ell mana».
La malaltia ocular
Ja li ha trencat el bastó al cap a dues persones
D’anècdotes i incidents, el Javier en té un munt. «Fins i tot han intentat robar-me creient que soc cec. Em fiquen la mà a la bossa i, esclar, jo responc i reacciono», recorda. «Te’n riuràs, però ja he trencat dos bastons en dos caps«.
Cal anar a l’oftalmòleg
Millá posa molt d’èmfasi que el glaucoma només el pot detectar l’oftalmòleg i que, per tant, s’hi ha d’anar a partir dels 40 anys, que és quan més incidència de glaucoma hi ha (un 3% en la població que supera aquesta edat). I si hi ha antecedents familiars, fins i tot abans dels 40. «Tothom va al dentista, totes les dones van al ginecòleg, però ningú pensa en l’oftalmòleg», lamenta l’especialista. «L’única manera de no perdre la visió és abordant la malaltia a temps».
Víctor Endrino Cuesta
Redactor de RAC1
Llicenciat en Traducció i Interpretació (UB – UVIC), periodista de RAC1 i RAC1.cat des de 2010, i creador de contingut.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias;La Prensa
