A casa qui porta el pes
A casa qui porta el pes. Cuinar, vestir la taula, col·locar l’arbre, guarnir la casa, comprar els regals… Nadal és època de celebracions, alegria i retrobaments, però també és un període on la llista de coses a fer s’eternitza. Una càrrega de feina que, com la resta de l’any, acostuma a recaure més en les dones.
Les festes de Nadal suposen un pic extra d’estrès en tractar-se d’un període vacacional on hi ha una gran quantitat de celebracions condensades en pocs dies.
Així ho ha explicat Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Oberta de Catalunya, durant una entrevista a «Els matins»:
«Hem de deixar de pensar en Nadal com un dia aïllat; és un període de tres setmanes que s’allarga del 15 de desembre fins al 6 i 7 de gener, en què es concentra una gran càrrega de feina a les cases.»
A casa qui porta el pes
Més celebracions, però també més feina
Les feines associades a la llar és el que normalment anomenem treball de cures. Es tracta d’aquelles tasques domèstiques, normalment no remunerades, que acostumen a fer les dones i que són necessàries per dur una vida digna, com per exemple cuinar, netejar, tenir cura dels infants i de les persones amb necessitats especials, o fer la bugada.
Un gran estudi fet a escala europea el 2023 i citat per la UOC, assenyala que el 9,5% de les dones reporta alts nivells de conflicte entre la seva càrrega familiar i la resta d’aspectes de la seva vida, comparat amb el 6,5% dels homes. En el mateix estudi, el 26% de les dones va indicar que habitualment o sempre són les responsables d’organitzar activitats socials conjuntes, en comparació amb el 19 % dels homes, i que decisions rutinàries respecte a les compres recauen en un 55 % en elles, respecte del 44% dels homes.
Segons la doctora en Sociologia i professora d’Investigació del CSIC María Ángeles Durán, el treball no remunerat que es fa a les llars equival a un 30% més que tot el treball remunerat que es fa al mercat laboral:
«El temps extra que les dones dediquen a la llar és l’equivalent a fer cinc llicenciatures.»
Activitats que, segons Olivella, per Nadal s’intensifiquen, ja que es tracta d’un període de vacances on és més difícil «externalitzar» la càrrega material de cadascuna d’elles: des de la cura dels nens, que no tenen escola, fins a la planificació que requereix tenir-ho tot organitzat tenint en compte les festivitats i celebracions d’aquesta època de l’any.
A casa qui porta el pes
Per Olivella, aquesta feina logística no està prou visibilitzada a la nostra societat, com tampoc ho està la càrrega emocional que suposen aquestes labors. «No només es tracta de cuinar, netejar… Hem de pensar en qui convidar, com asseure els convidats…».
Són tasques que poden semblar ínfimes, però que suposen una càrrega mental sobre les persones que les fan, les quals, fonamentalment, busquen fer feliç el seu entorn i aconseguir que «tothom estigui content». En declaracions a la UOC, Olivella afirma que:
«Algunes dones tenen por d’aquests espais vacacionals, com Nadal o l’estiu, perquè per a unes són vacances, però per a d’altres és molta feina logística, de gestió de relacions personals, i veuen com altres membres de la família, normalment els que tenen un rol masculí, tenen realment vacances.»
Aleshores, si són festes tan estressants, per què continuem organitzant aquestes celebracions? Per Olivella la resposta és clara: perquè tenen una funció cohesionadora fonamental a la nostra societat:
«Són rituals que busquen preservar la cohesió social, el vincle familiar, mantenir-nos com a comunitat.»
A casa qui porta el pes
Olivella destaca que cada cop més no es tracta només d’organitzar uns quants àpats, sinó progressivament «anem sumant nous rituals» que augmenten la càrrega mental i organitzativa d’aquests dies, i que allarguen i incrementen el període d’estrès: la visita al pessebre vivent, la recerca del tió, l’encesa de llums de Nadal…
Què cal fer davant aquesta situació? No hi ha una resposta clara a aquesta pregunta, però per Olivella és evident que cal visibilitzar el treball femení. «Són tasques molt boniques i que són importants com a societat, però cal posar sobre la taula el temps i l’esforç que requereix fer tota aquesta feina«, sentencia.
Redacció
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias;La Prensa
