Vaga de pescadors
Vaga de pescadors. No acostuma a passar, però aquesta vegada sector i administració remen en la mateixa direcció. Pescadors, Generalitat i govern espanyol alerten que si la nova proposta europea tira endavant, el sector pesquer de tot el Mediterrani quedarà «sentenciat a mort».
Què proposa Brussel·les?
La nova regulació de la Comissió Europea preveu una retallada dràstica dels dies de pesca.
Si aquest 2024 les embarcacions catalanes han pogut sortir entre 100 i 110 dies, de cara a l’any que ve es planteja una reducció del 80%, de manera que –si la mesura rep llum verda– els pescadors catalans només podran sortir a la mar entre 20 i 28 dies en tot el 2025.
Per què aquesta reducció?
L’objectiu principal és la recuperació de les poblacions de peixos i crustacis. Com és evident, si les captures es redueixen, les diferents espècies es poden reproduir amb més facilitat. És el mateix que es fa amb les vedes temporals, quan es prohibeix pescar determinats peixos, però a l’engròs.
El director general de Pesca de la Comissió Europea refermava dijous passat la postura del club comunitari, que fins ara no s’ha fet prou i que aquesta mesura ha de servir per garantir la sostenibilitat d’algunes espècies.
Vaga de pescadors
«La ciència ens demostra que les mesures preses no han estat suficients. Hem d’explicar i dir clarament que el problema no s’ha abordat prou.»
Que les limitacions en les captures són útils a l’hora de regenerar les espècies és una evidència. El mes de gener passat, un informe de l’Institut de Ciències del Mar, que depèn del Centre Superior d’Investigacions Científiques, revelava que la pesca de la gamba de Palamós és la més ben gestionada de Catalunya. En aquest informe s’explicava, precisament, que la reducció de les captures havia permès que la gamba roja d’aquesta zona s’hagués recuperat més ràpidament que a la resta del litoral català.
Els pescadors asseguren que són els primers interessats a preservar la biodiversitat del Mediterrani perquè d’això depèn la seva activitat, però consideren que el plantejament que fa Brussel·les és «inassumible».
De què es queixen els pescadors?
El president de la Federació Catalana de Confraries, Antoni Abad, llança aquesta pregunta: «Quina empresa pot sobreviure treballant 28 dies l’any? Això és un despropòsit i un disbarat de proporcions bíbliques.»
Abad insisteix que els pescadors catalans són capdavanters en l’aplicació de mesures per facilitar la reproducció de les espècies marines. Recorda, per exemple, que ja fa cinc anys que redueixen els dies de pesca i tancant espais tant de forma temporal com permanent. I afegeix, amb to de queixa, que «entre els dies festius, els de veda i els de mal temps, els pescadors ja han retallat molt la seva activitat».
Vaga de pescadors
El portaveu de les confraries catalanes també explica que «ja hi ha entitats científiques de renom que s’han adreçat a Brussel·les per dir-los que el mètode que estan fent servir per calcular la reducció dels dies de pesca és erroni». Antoni Abad té clar que això passa perquè quan plantegen mesures ho fan pensant en les flotes de l’Atlàntic, que no tenen res a veure –diu– amb les del Mediterrani:
«Som els germans petits. Nosaltres no som la flota industrial que pesca 365 dies l’any i les 24 hores del dia.»
Abad recorda que la pesca d’arrossegament que es fa al Mediterrani la fan embarcacions petites que surten al matí i tornen a port a la tarda, i que això sovint són un màxim de 5 hores de feina.
Què demanen els pescadors?
El president de la Federació Catalana de Confraries admet que els agradaria que Espanya pogués aplicar el que s’anomena una minoria de bloqueig. Això seria possible si aconsegueixen el suport de la resta de països afectats, entre els quals hi ha França i Itàlia.
Amb aquesta minoria de bloqueig podrien aturar el nou reglament –que preveu aquesta retallada dràstica a només 28 dies de pesca– i es començaria a renegociar de nou.
Si això no és possible, els pescadors es conformarien amb conservar, almenys, les quotes d’enguany, quan han pogut sortir a pescar entre 100 i 110 dies. Abad admet, però, que «no seria la millor opció perquè aquest 2024 ja han patit molt».
Vaga de pescadors
Suport institucional
Tant la Generalitat com el govern espanyol fan costat a les reivindicacions dels pescadors del Mediterrani. El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig, parla de «rebuig frontal» i diu que faran «tot el que faci falta perquè aquesta proposta no s’aprovi».
Per la seva banda, el ministre Luis Planas, que serà l’encarregat de negociar amb Brussel·les, ha avançat que ja ha arribat a un acord amb França i Itàlia per reclamar conjuntament una moratòria que retardi la reducció dels dies de pesca.
En un to molt contundent, el ministre espanyol advertia dels perills que podria comportar l’aprovació del nou reglament. Uns perills que van molt més enllà dels interessos dels pescadors:
«És, sincerament, la mostra pràctica de manual d’aquelles propostes que la Comissió Europea mai hauria d’aplicar si no vol fomentar els extremismes i la polarització a Europa.»
Planas fa referència al fet que els partits de l’extrema dreta acostumen a apostar per polítiques proteccionistes que –al seu entendre– defensin els estats de les decisions preses des de Brussel·les.
Vaga de pescadors
No faltarà peix per Nadal
Representants dels pescadors de diferents punts del Mediterrani són aquest dilluns a Brussel·les per donar suport al ministre Planas en les negociacions amb la Comissió Europea.
Entre aquests pescadors hi ha també el portaveu de les confraries catalanes, Antoni Abad, que deixa clar que –-passi el que passi– dimecres tornaran a sortir a pescar perquè no es poden permetre allargar la protesta a les portes de les festes. Ni per la seva pròpia economia, ja molt tocada, ni pels perjudicis que provocarien a les peixateries i clients. Diu que si cal continuar batallant pels seus interessos, ja hi haurà temps per fer-ho passat Nadal.
La flota pesquera catalana d’arrossegament està formada per 200 embarcacions. Aporten el 40% dels peixos que es comercialitzen a les llotges i el 60% del volum econòmic del sector.
Fèlix Martín/Glòria Marín
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias;La Prensa
