Així pots evitar
Així pots evitar. Com ens sentim davant d’una tragèdia que afecta altres persones? Per norma general ens sap greu, però ens fa adonar de la sort que tenim d’estar bé. Ens sentim alleujats i el nostre subconscient ens demana un altre drama per recompensar-nos amb noves sensacions de control i assaborir el benestar. Conclusió: ens immunitzem davant del desastre dels altres.
La conducta pot semblar contradictòria, però és natural, segons els experts, com també ho és la fredor amb què reaccionen víctimes directes de la DANA davant la pèrdua humana i material, en un moment que no es poden permetre plorar ni abaixar les mans, perquè han de salvar i ajudar els altres. Després, però, d’aquí a uns mesos, els arribarà el col·lapse anímic.
El drama a les xarxes també ens condueix al col·lapse
La psicòloga i directora de la Clínica Salud en Mente, Conchita Sisí, adverteix que mirar les xarxes socials compulsivament pot ser recompensant en el moment, però no és una pràctica recomanable. «Que la gent es protegeixi. Estem veient moltes notícies que no són certes, molta desinformació, i cal enfocar-se en els mitjans que siguin de més confiança», diu l’experta. «I, en la mesura que es pugui, posar-hi límits emocionals: si em tortura molt, potser no ho he de veure tant».
Així pots evitar
Sisí explica que l’exposició constant a informació impactant, com la que es rep de les catàstrofes o conflictes bèl·lics, pot augmentar l’ansietat i l’esgotament mental, i adverteix que el doomscrolling —consumir compulsivament continguts en xarxes socials o mitjans digitals— manté el sistema nerviós en estat d’alerta, la qual cosa incrementa l’estrès.
El reforç negatiu
L’especialista reconeix que als seus pacients els costa entendre que veure imatges de malestar pot fer-nos sentir bé. «És el que es coneix com a reforç negatiu. Si tinc molta ansietat i malestar que m’ho fa passar malament, intento sortir-ne. I una forma d’escapar d’aquesta ansietat és tenir una falsa sensació de control«, raona. «Si veig imatges de gent que s’ho passa fatal a València, m’impactarà, però el que pensarà el meu cap és que això m’enganxa perquè em fa sentir que ho tinc tot sota control, ja sé què passa allà i em puc quedar tranquil·la».
Aquest efecte també el tenen els hipocondríacs: «Em poso molt nerviós perquè em veig una taca a la pell, vaig a Google, ho busco i em quedo tranquil».
Qualsevol podria dir: «I si miro això i em quedo tranquil, on és el problema?»
Així pots evitar
El problema del reforç negatiu, en primer lloc, és que «a curt termini és molt addictiu, però a llarg termini les conseqüències són tremendes«, assegura Sisí. «Estic aprenent que l’única estratègia per alleujar l’ansietat no és la regulació ni els exercicis de respiració, sinó comprovar compulsivament el mòbil. Estic indefensa davant l’ansietat, i el meu estat d’ànim baixarà perquè hi estic sobreexposada. Em trobaré més decaiguda, més trista i em començo a neguitejar perquè no sé què em passa ni per què estic així, no ho relaciono amb el consum compulsiu de males notícies».
Segons explica, aquest efecte pot arribar a fer que comencis a aïllar-te i a no voler fer plans amb família o amics. «El problema ve a llarg termini», sentencia.
Aquestes conseqüències se solen veure més en adolescents i adults joves, que són més vulnerables, però alhora també són aquells que tendeixen a contrastar més la informació.
Així pots evitar
Les indicacions de l’experta per evitar aquesta ansietat per sobreexposició a males notícies
- 1Selecciona les fonts i redueix-les a un parell, com a molt. «Si jo tinc la meva cadena de confiança, em quedo amb aquesta i potser amb una altra més que sigui d’ideologia diferent, per poder contrastar», diu. «I el mateix amb les xarxes socials. Si tinc la meva xarxa de confiança —per exemple Instagram—, no obriré TikTok ni X, no puc estar a tot arreu».
- 2Filtra bé les notícies que mires. «El que m’està explicant aquesta persona prové de fonts fiables i és un periodista acreditat? O no reuneix les condicions perquè pugui confiar en aquesta informació?», comenta l’experta. «A LinkedIn tinc el currículum d’aquesta persona a l’abast, hauria de poder contrastar-ho».
- 3Gestiona emocionalment la informació que rebis. En primer lloc, cal identificar si el contingut que veiem ens està impactant i saber d’on ve el malestar. «Estic veient una notícia que considero fiable i m’està generant molta pena, tristesa i culpa, i he de relativitzar», explica Sisí. «Com de prop em toca això? És molt proper a mi o és molt llunyà? Cal tenir això en compte perquè també hi ha gent que s’implica en excés. Si parlem de la DANA, està bé posar el teu gra de sorra, aportant diners o béns de primera necessitat, i això ajuda a gestionar l’impacte emocional que ens genera la catàstrofe».
- 4Comparteix-ho amb els teus éssers més propers. Això t’ajudarà en l’aspecte emocional. «Veig que als entorns de treball la gent es posa a debatre sobre polítics, a buscar responsabilitats… Tothom pot parlar del que vulgui, però mentalment, això després ens passa factura», indica. «És molt més sa si compartim comentaris de tipus emocional amb amics, familiars i companys, interessant-nos per com ho porta cadascú, i poder normalitzar-ho».
- Així pots evitar
Conchita Sisí, admet que, malauradament, al cap de poc temps la gent se n’oblida completament, com ha passat amb altres desastres. Per això recomana que ho tinguem present tant de temps com puguem, perquè «potser d’aquí a 6-8 mesos, fins i tot aquestes persones a qui no els ha tocat el desastre directament, poden començar a trobar-se malament emocionalment i no sabran per què», avisa. «Si es dona aquesta situació, convé identificar l’origen del malestar. I si el problema s’intensifica, interfereix en la teva vida diària i et desborda, visitar un professional et serà de molta ajuda».
Víctor Endrino Cuesta
Redactor de RAC1
Llicenciat en Traducció i Interpretació (UB – UVIC), periodista de RAC1 i RAC1.cat des de 2010, i creador de contingut.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias;La Prensa