La fórmula
La fórmula. Per tenir el pes a ratlla no només és convenient tenir en compte què mengem, sinó les hores a què ho fem. Així ho assegura una investigació liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i que ha estat publicada a la revista International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity.
Segons l’estudi, hi ha dos hàbits específics que s’associen amb un menor índex de massa corporal (IMC) a llarg termini: guardar un dejuni més llarg durant la nit i esmorzar d’hora. «La idea és fer un dejuni d’unes 11 o 12 hores», explica a La Vanguardia Camille Lassale, investigadora de l’ISGlobal i coautora sènior de la investigació. «La combinació ideal? Sopar per exemple a les 20 h i esmorzar a les 8 h», afirma.
La combinació ideal? Sopar per exemple a les 20 h i esmorzar a les 8 h
Camille Lassale
investigadora d’ISGlobal
Defensa que «menjar més d’hora al matí s’alinea més amb el ritme circadiari [el conjunt de rellotges interns que regulen els cicles de la nit i el dia i els processos fisiològics que els han d’acompanyar], amb el que es gasta l’energia de manera més eficaç i es controla millor la gana, evitant així menjar més».
Aquesta combinació, a més, té efectes beneficiosos en el nostre sistema digestiu. «El dejuni nocturn més llarg i l’esmorzar primerenc redueix la inflamació que hi pot haver en el sistema digestiu», apunta Lassale. «Com més relaxat està, majors són els beneficis en la reducció de la inflamació i la regulació del pes».
La fórmula
RAC1
També surt beneficiada la microbiota (els bacteris que viuen dins de l’intestí). «Necessita aquelles hores de repòs, sense rebre un flux continu de nutrients i menjar, per regular-se millor». Al final –sosté Lassale- «és un equilibri entre la microbiota, la salut de la mateixa paret intestinal i la resta del cos».
Aconsella a les persones que fan dejuni intermitent no saltar-se l’esmorzar. Per què? «Perquè s’allarga molt el dejuni nocturn». Per exemple, si una persona ha sopat a les 21 h i esmorza l’endemà al migdia -o fins i tot se salta l’esmorzar i la primera ingesta que fa és el dinar, a les 13 h o les 14 h- això suposa 15 o 16 hores de dejuni, una cosa que entén que pot ser contraproduent. «No observem que sigui una cosa beneficiosa per al pes corporal, sinó al contrari», esgrimeix. «Quan realitzes un dejuni intermitent, saltar-se l’esmorzar no sembla que sigui la millor estratègia per mantenir un pes saludable», reitera.
Quan fas un dejuni intermitent, saltar-se l’esmorzar no sembla que sigui la millor estratègia
Camille Lassale
investigadora d’ISGlobal
L’estudi ha comptat amb la participació de més de 7.000 persones voluntàries d’entre 40 i 65 anys de GCAT | Genomes for Life, projecte liderat per l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP). El 2018, els participants van respondre qüestionaris sobre el seu pes i altura, hàbits alimentaris (incloses les hores dels menjars), d’estil de vida i la posició socioeconòmica. Transcorreguts cinc anys (el 2023), més de 3.000 d’aquells participants van fer una visita de seguiment, en la qual se’ls va tornar a registrar les mesures i plantejar un nou qüestionari.
La fórmula
RAC1
L’anàlisi de les dades en funció del sexe va mostrar que, en comparació amb els homes, en general, les dones mostraven menor IMC, més adherència a la dieta mediterrània, menor tendència al consum d’alcohol, pitjor salut mental i més probabilitats d’encarregar-se de la supervisió de la casa o de la família.
Lassale recorda que l’estudi que han fet és observacional, és a dir, «no hi ha hagut participants que hagin seguit una pauta nutricional determinada, sinó que se’ls ha lliurat un qüestionari on se’ls preguntava, entre altres coses, el que menjaven». Per això els investigadors han pogut inferir, per exemple, un índex d’adherència a la dieta mediterrània.
«En els nostres models hem tingut en compte molts factors, com una millor nutrició o la ingesta calòrica, i simulat que tots els participants seguien la mateixa dieta, sent l’únic factor diferencial els horaris», resumeix aquesta investigadora de l’ISGlobal.
La fórmula
Més estudis a l’horitzó
Amb la mateixa mostra de 7.000 participants, i gràcies al finançament de la Marató de TV3, els investigadors de l’ISGlobal tenen previst fer altres estudis. Per una banda, per analitzar la incidència que poden tenir els horaris dels aliments en malalties cardiovasculars i, de l’altra, estudiar mecanismes biològics epigenètics per intentar determinar si aquests horaris poden tenir un efecte a escala molecular dins el nostre cos. Tot això podran dur-ho a terme gràcies al fet que compten amb l’historial clínic de tots els participants -a través de les bases de dades de tots els pacients de Catalunya- amb el que poden fer un seguiment de quins han desenvolupat diabetis o patit un ictus, per exemple.