Una feina
Una feina. Dues importants entitats internacionals sense ànim de lucre que promouen la lluita contra l’alcoholisme i defensen l’atenció sanitària a persones sense llar han enviat un SOS a l’Ajuntament de Barcelona. Les dues organitzacions han demanat a l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, que reconsideri la decisió municipal de no renovar el contracte especial d’un menjador social també molt singular, La Terrasseta, a Gràcia.
La desena de membres de la plantilla són bevedors rehabilitats o en vies de rehabilitació. Un 25% dels comensals estan com ells estaven abans: «Enganxats a la droga mare, l’alcohol«. És la definició de l’Óscar, cambrer, ajudant de cuina i rentaplats de La Terrasseta, de 46 anys, que va tenir el primer problema greu amb la beguda als vuit anys, en la seva primera comunió; el seu pare també era alcohòlic.
Rauxa és una ONG fundada el 1989, pionera en la lluita contra l’alcoholisme i el sensellarisme, dues xacres relacionades. El seu projecte estrella és precisament aquest restaurant, que va comprar l’any 2000 per reconvertir-lo en menjador social. Cada nit hi sopen 150 persones sense recursos. Molts dormen al carrer i tenen addiccions. Veure l’Óscar i els altres treballadors és el millor estímul per canviar de vida.
Una feina
Testimonis d’un renaixement
Renascuts. Així se senten el David, el Juan Carlos, el Rafael, el José, l’Enrique, el Francisco i en Rigolio, alguns companys de l’Óscar. Si no fos per Rauxa i la seva iniciativa, diuen, «ara seríem al cementiri, a la presó o al psiquiàtric, aquesta cuina ens va salvar». Ara bé, si ningú hi posa remei, el 31 d’octubre expirarà l’última pròrroga del contracte especial amb el local que l’Ajuntament renovava automàticament des de fa 24 anys.
Si no fos per aquest projecte, ara seríem al cementiri, a la presó o al psiquiàtric. Aquesta cuina ens va salvar
Treballadors de La Terrasseta
Aquesta possibilitat alarma l’Aliança Europea per a la Política sobre l’Alcohol, més coneguda com a Eurocare. Aquest organisme multipremiat és una coalició d’organitzacions no governamentals i de salut pública amb seu central a Brussel·les i amb sucursals que treballen per la prevenció i la reducció dels danys relacionats amb l’abús de l’alcohol en tots els països europeus.
Una feina
Testimonis
Treballadors de La Terrasseta
- David, 47 anys. Ho va perdre tot per la beguda i va acabar al carrer, on va estar gairebé dos anys, molt poc en comparació amb alguns companys.
- Juan Carlos, 65 anys. Amb 15 ja s’emborratxava i hi va estar enganxat fins als 35. «Aquest local m’ha salvat. Gràcies a Rauxa he tornat a la vida».
- Rafael, 61 anys i alcohòlic 20 anys. «Sempre serem malalts, per això no m’agrada dir que soc un exbevedor, sinó un bevedor rehabilitat».
- José, 58 anys, enganxat durant 35 anys. Va arribar a Rauxa amb greus problemes cognitius per la seva addicció, i la seva millora resulta sorprenent.
També ha mostrat la seva preocupació l’Street Medicine Institute, una institució amb seu central a Pittsburgh, als Estats Units, i amb el mateix ADN que Rauxa perquè també promou programes de salut per a persones sense llar en 40 ciutats de 27 països de tot el món. El seu objectiu és facilitar i millorar la prestació directa d’atenció sanitària a les persones sense sostre.
El doctor James Withers, fundador de l’organització, va visitar Rauxa el 2014 i va poder comprovar in situ com és de necessària la tasca que fa. Tant ell com Peter Rice i Florence Berteletti, president i secretària general d’Eurocare, han enviat cartes a Jaume Collboni perquè faci marxa enrere. Però l’Ajuntament es manté ferm i subratlla que el preavís de l’extinció de la pròrroga es va comunicar en els terminis legals.
Una feina
La no renovació del contracte
Fonts municipals recalquen que Rauxa va desoir els recordatoris per a la licitació. I l’entitat replica que se’n va assabentar massa tard i que en aquests 24 anys hi ha hagut sis concursos més i que mai se li ha exigit participar-hi. Però l’Ajuntament ha licitat ara dos nous menjadors socials per gairebé tres milions d’euros, a l’Eixample i les Corts, regentats per empreses ordinàries, i que absorbiran la iniciativa de Rauxa.
Les subvencions a La Terrasseta s’han reduït progressivament i avui són de tot just 6,49 euros per cobert, una quantitat irrisòria i deficitària, però que es compensava amb donacions i altres recursos. L’Ajuntament, que pagarà molt més pels àpats als nous menjadors, acusa Rauxa de «no aplicar les baixes per absentisme» ni identificar els que «fan un ús real i continuat del servei».
Els tècnics retreuen que el menjador tingués al juliol 326 potencials comensals d’alta, quan «141 van incórrer en un absentisme superior a 15 dies, cosa que hauria de suposar la seva baixa». El David, encarregat del local, respon que l’Ajuntament pot cursar les baixes «perquè tot està informatitzat i centralitzat». També diu que si algú està enganxat a la droga («i l’alcohol ho és»), fins i tot es pot oblidar de menjar.
Una feina
«Jo em vaig despertar una vegada al carrer amb una cama trencada i no sabia per què», recorda el David. «El que sí que sabem per la nostra pròpia experiència és què significa tocar fons i perdre-ho tot per l’alcohol«, afegeix el Juan Carlos, que ha signat una carta en nom de tots perquè La Terrasseta continuï endavant per humanitat i perquè «posar en perill la seva continuïtat posa també en perill l’estabilitat de la plantilla».
Testimonis
Treballadors de La Terrasseta
- xÓscar, 46 anys. Com altres companys, el seu pare ja tenia problemes amb la beguda. Fa 21 mesos que està en tractament i està en vies de rehabilitació.
- Enrique, 61 anys, 25 enganxat i 8 dormint al carrer. «Vaig arribar fins a Rauxa per morir-me, però aquí vaig aconseguir sortir de l’infern i tornar a viure».
- Francisco, 63 anys, 38 enganxat. Va viure un quart de segle al carrer o en cases ocupades, una de les quals es va cremar: té el 49% del cos cremat.
- Rigolio, 63 anys, 40 enganxat. No només el seu pare era alcohòlic, també la seva mare. «Vaig néixer predestinat per a la beguda, però aquí em van salvar».
Es pot elogiar de moltes maneres la tasca de Rauxa i de la seva fundadora, la doctora María Luisa Marín. La millor és comprovar l’abans i el després dels protagonistes d’aquest reportatge. Tots arrossegaran greus seqüeles de per vida. Cirrosi, pancreatitis i moltes altres patologies associades a l’alcoholisme. El José, per exemple, cuiner, va arribar tan malament que semblava cognitivament irrecuperable i, fins i tot sobri, no podia parlar.
Una feina
Avui ningú diria que el José és aquella mateixa persona, veient-lo feliç, espavilat i explicant la recepta del pastís de tonyina i la seva predilecció per la cuina catalana i la de reaprofitament. «Aquí arriben després d’un tractament de dos anys. Alguns, com ells, s’hi queden fixos, però altres fan pràctiques una temporada per preparar el salt a la vida laboral i social que tenien abans», explica la doctora Marín.
Al menjador social també aprenen a treure’s estigmes i descobreixen que són malalts, no viciosos. Un efecte dels estupefaents, i l’alcohol és el de més fàcil accés, és que anul·len la voluntat dels addictes. Alguns treballadors o voluntaris de La Terrasseta van lluitar contra la beguda durant 20, 35 o fins i tot 40 anys. L’ebrietat va obrir les portes en alguns casos a les amfetamines, la cocaïna i l’heroïna.
Sortir d’aquest carril no és fàcil. Tampoc impossible, i encara menys amb ajuda. Ells en són la prova. Molts tenien pares molt «tolerants» amb l’alcohol, per dir-ho amb un eufemisme. Alguns van voler posar fi als seus problemes intentant suïcidar-se (un cambrer del local, forner de professió, es va llançar d’un tercer pis, per exemple). Per culpa de la beguda van perdre la família, la feina i la dignitat. Ara l’han recuperat.
Una feina
«Sempre estarem en deute amb Rauxa i amb aquest menjador», subratlla en Rigolio, que ha aconseguit reconstruir la relació amb els fills. Un estudi calcula que a l’epicentre de l’huracà de l’alcoholisme hi ha el bevedor, però que almenys vuit persones (familiars, companys, amics, etc.) en pateixen el vendaval. Què passarà quan expiri el contracte del local? «Que continuarem lluitant«, respon el David. Ho fan des de fa 20, 35 o fins i tot 40 anys.
