Cal rentar la roba
Cal rentar la roba. El sector tèxtil fabrica el doble de peces de roba que fa 20 anys, segons dades del Banc Mundial. És una indústria altament contaminant, responsable del 20% de les aigües residuals del planeta, a causa dels productes químics que s’utilitzen en els processos de fabricació.
Aquests contaminants no només tenen impacte en el medi ambient, sinó que la comunitat científica els relaciona amb un increment de patologies cutànies i desajustos hormonals.
És per això que investigadors del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili van decidir fer recerca sobre quines substàncies hi ha en la roba nova. En concret, en la de dos col·lectius vulnerables: dones embarassades i infants.
«Vam considerar oportú esbrinar quins contaminants químics hi ha a la roba que comprem», explica Martí Nadal, investigador de TecnATox.
Van comprar peces de roba de diferents tipus d’establiments petits comerços, centres comercials i botigues en línia i van analitzar si contenien una àmplia gamma de compostos químics nocius.
Cal rentar la roba
El cotó orgànic conté substàncies cancerígenes
I van arribar a aquesta conclusió: la roba nova conté compostos tòxics i cancerígens que es poden eliminar o reduir significativament rentant-la abans d’estrenar.
Sorprenentment, en les peces fabricades amb cotó orgànic s’hi ha detectat una presència més gran d’un conegut compost cancerigen, el formaldehid, que s’utilitza per evitar que la roba s’arrugui a la botiga.
La bona notícia és que, amb un sol rentat estàndard amb una rentadora domèstica, aquest compost desapareix.
A les peces elaborades amb material sintètic hi han trobat altes concentracions de compostos tòxics.
Les substàncies analitzades
En concret, es van analitzar els nivells de 55 classes d’amines aromàtiques, substàncies que es troben en els tints i els colorants i que es fan servir molt a la indústria per la seva durabilitat i vivacitat.
Cal rentar la roba
I també dues substàncies cancerígenes: els bifenils policlorats i el formaldehid.
A més, es van analitzar diversos materials pesants i el bisfenol A, un conegut disruptor endocrí capaç de provocar desajustos en els sistemes hormonals responsables de processos de creixement i de reproducció
Les diferències entre la roba sintètica i l’orgànica
Les mostres de roba sintètica, com el polièster, l’elastà o la poliamida, van presentar una concentració més elevada d’amines, alguns metalls pesants com el titani i bisfenols, en comparació amb el cotó.
De fet, el cotó orgànic conté concentracions significativament més baixes de contaminants si el comparem amb el cotó convencional, sobretot pel que fa a bisfenol A i bisfenils policlorats, que són disruptors endocrins.
Demanen endurir la llei
Cap dels compostos detectats va superar el llindar estipulat per la legislació, però els investigadors alerten que no existeix cap control sobre la quantitat total de compostos present als teixits o els efectes que pugui tenir aquest còctel de químics en la salut.
Cal rentar la roba
«Hi podria haver un risc per a la salut derivat de l’exposició combinada al conjunt de químics present a la roba, especialment per als nadons, a causa del baix pes corporal i a l’exposició prolongada als teixits», posa de manifest Nadal.
És per això que els investigadors demanen intensificar la pressió legislativa sobre la indústria tèxtil i controlar una varietat més àmplia de substàncies.
Alhora, insten a implantar nous certificats que verifiquin l’absència de components nocius als teixits, per garantir que el consumidor tingui accés a aquesta informació quan adquireixi el producte.
En aquest sentit, l’investigador Martí Nadal reitera:
«No n’hi ha prou amb utilitzar primeres matèries provinents de l’agricultura ecològica, el procés de fabricació ha d’estar basat en substàncies no perjudicials per a la salut.»
Redacció
