Tractes el gos
Tractes el gos. Dur-los en cotxet i posar-los abriguets obren una llarga llista del que cada cop és més habitual entre els propietaris de gossos. Alguns també pinten les ungles de les seves mascotes, els organitzen festes d’aniversari i de casament, els porten a concerts, els fan fer pipí al lavabo i els deixen menjar a taula amb la resta de la família.
D’això se’n diu humanització de les mascotes, i veterinaris i ensinistradors adverteixen dels seus perills. Tractar els gossos com a persones és una font de problemes pels animals.
Ricard Adan, veterinari amb 35 anys d’experiència, ens en fa una llista llarga: ansietat per separació quan els propietaris el deixen sol a casa, destrosses al mobiliari, gossos que es pixen i es caguen per tot arreu, i agressivitat.
Tractes el gos
Si som iguals, et puc mossegar
De tot plegat, una de les coses que més preocupa els amos d’aquestes mascotes són els comportaments agressius. Ricard Adan posa un exemple de com la humanització dels gossos pot desembocar en més agressivitat de l’animal. Explica que moltes de les persones que vesteixen els gossos són les mateixes que els tenen moltes hores a coll:
«I acabem deixant un gos una mica atontat, que sempre depèn del contacte amb el seu propietari, i si algú altre el toca, mossega»
El psicòleg, etòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Àngel Casella, coincideix a dir que l’agressivitat és un dels problemes derivats de tractar els gossos com si fossin persones. I puntualitza que aquesta agressivitat no sempre va dirigida a terceres persones, sinó que sovint els propietaris també en són víctimes.
Tractes el gos
Casella explica que alguns dels seus clients –que el contracten per reeducar gossos que els mosseguen– es mostren perplexos perquè no entenen el comportament del seu animal: «T’expliquen que ho han donat tot per aquell gos, que el cuiden molt, que el deixen dormir al seu llit, que miren la tele al sofà junts, que li donen aigua mineral i que mengen el mateix».
«Aquests propietaris et pregunten… què passa? Doncs passa que si el tractes com un igual, el gos es confon i actua amb tu com ho faria amb els seus iguals -que no són persones, sinó gossos- i això inclou plantar cara i mossegar»
Gossos petits i sobreprotegits
Qualsevol gos corre el risc de ser «humanitzat», però els que tenen més números són els més petits, els que alguns anomenen «gossos de butxaca» perquè els seus propietaris els passegen posant-los dins d’una bossa de mà, per on l’animal amb prou feines treu el cap.
Tractes el gos
L’ensinistrador Carlos González explica que els amos d’aquests gossos acostumen a sobreprotegir-los i creu que això és un error. Considera que cal tractar un chihuahua de la mateixa manera que ho faríem amb un rottweiler:
«Si fos un rottweiler i volgués mossegar algú ens posaríem les mans al cap i buscaríem solucions, però com que és un chihuahua ens fa gràcia»
González està convençut que la sobreprotecció dels gossos –a l’estil del que sovint es fa ara amb els nens– és l’origen de molts problemes: «per evitar que l’animal faci front a una situació d’estrès, li evitem, quan el que hauríem de fer és enfrontar-lo amb aquesta situació des d’un principi perquè el gos aprengui que ho pot superar i que no passa res greu».
Tractes el gos
En canvi, si li evitem tot el que sigui incòmode, quan s’hi trobi s’estressarà molt més del que seria normal.
Un vincle massa fort pot desembocar en ansietat
L’ansietat per separació és un dels trastorns que més amoïna els propietaris perquè el gos pateix molt quan ells marxen de casa i el deixen sol. Tots els experts consultats coincideixen en el mateix: no podem tenir l’animal constantment en braços perquè els fem emocionalment dependents i s’angoixaran molt quan perdin el contacte amb nosaltres.
L’ansietat per separació moltes vegades es tradueix en pipins i caques on no toca i tota mena de destrosses en el mobiliari de la casa.
Roba i cotxet només quan són necessaris
Partint de la base que els gossos han de poder viure com a gossos, cal tenir clar que necessiten moure’s, explorar, olorar, buscar menjar i relacionar-se amb altres gossos. I que –en principi– no necessiten vestir-se ni que els portin en cotxet tret que hagin de suportar temperatures extremes i els veiem tremolar de fred, o tinguin alguna lesió que els dificulti la mobilitat.
Tractes el gos
El que no pot ser, diu el veterinari Ricard Adan, és que per la nostra comoditat –perquè volem anar a comprar ràpid al supermercat– els posem en un cotxet: «hem de passejar al ritme del nostre gos, i no a l’inrevés».
Per què humanitzem els animals?
El psicòleg, etòleg i professor de la UOC Àngel Casella explica que darrere d’aquesta humanització de les mascotes hi ha una moda, però sobretot soledat i determinades circumstàncies personals.
Casella parla de parelles que no volen o no poden tenir fills i que converteixen el gos en el seu projecte en comú, abocant en l’animal tota la seva estima. També hi hauria persones de mitjana edat amb la síndrome del niu buit un cop els fills s’han fet grans i han marxat de casa. I per últim, persones grans que viuen soles. Casella explica, però, que la gent gran és la que menys humanitza les mascotes:
«En altres èpoques el gos es veia com una eina de vigilància, de caça, de pastureig… ara això s’ha desdibuixat. Es respecten molt més els drets dels animals -que està molt bé- però potser ens hem passat de frenada»
Casella puntualitza que no hi ha prova científica sobre aquesta qüestió, però creu que el missatge dels col·lectius vegans que lluiten contra el maltractament animal ha calat en la societat i també podria tenir cert pes en les causes que han portat a humanitzar els animals de companyia.
Tractes el gos
On és el límit entre estimació i humanització?
La majoria dels experts consultats deixen clar que no hi ha cap problema en el fet que parlem amb els gossos, els posem un nom i els fem mostres d’afecte. Aquests, diuen, no serien exemples d’humanització que poden perjudicar l’animal. Així doncs, on estan les línies vermelles?
Àngel Casella ho té molt clar: hi ha d’haver una jerarquia que deixi clar al gos que nosaltres estem per sobre d’ell, perquè si no ho fem, l’animal entendrà que estem al mateix nivell i actuarà amb nosaltres com ho faria amb d’altres gossos:
«I és clar, els gossos quan tenen un conflicte no s’asseuen i en parlen, com s’esperaria que fessin les persones. Ells fan roncs, males mirades, postures intimidants i -si res d’això funciona- agredeixen»
Ricard Adan, veterinari amb molta experiència, posa un bon exemple de la confusió que podem provocar als gossos si hi estem massa a sobre. Explica que si constantment els somriem mirant-los a la cara, els animals aprendran –per imitació– a fer una mena de somriure ensenyant les dents.
Tractes el gos
I això, els pot portar molts problemes quan interaccionin amb altres gossos, que interpretaran aquelles dents com una amenaça
Gema Hernández, especialista en Teràpia Assistida amb Animals del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, creu que la clau està en el fet que nosaltres ens adaptem a les necessitats dels animals, i no a l’inrevés. Una cosa aparentment tan fàcil com «deixar-los ser gossos».
Aquesta psicòloga va una mica més enllà i creu que –tot i que ens els estimem molt– seria millor no abraçar-los ni petonejar-los perquè aquestes mostres d’afecte no formen part del llenguatge dels gossos. Afegeix, però, que tampoc passa res si ho fem dintre d’uns límits raonables.
Tractes el gos
Com a resum, una frase de l’etòleg Àngel Casella: «Cal vigilar sobretot les races més intel·ligents perquè ràpidament capten el tracte de favor que se’ls dona i es posen la corona al cap, i quan el gos es creu que és el rei, comencen els problemes«.
Montse Poblet/Glòria Marín
