La fruita de Lleida
La fruita de Lleida. Fa deu anys, els fructicultors de Lleida van entrar en pànic. La Unió Europea va aplicar sancions a Rússia per la invasió de Crimea i el govern de Putin hi va respondre vetant les exportacions de productes agraris europeus, entre els quals els préssecs i les nectarines. D’un dia per l’altre, les empreses lleidatanes van deixar de vendre 50 milions de quilos de fruita de pinyol, que suposaven uns ingressos de 56 milions d’euros. Bona part de la collita d’aquell any es va haver de destinar a sucs.
El veto rus va ser un cop molt fort per a cooperatives com Fruits de Ponent. «L’obertura del mercat rus havia estat una aposta importantíssima per a nosaltres, hi havíem invertit moltíssim», explica Josep Presseguer, el director general de l’empresa. I encara apunta:
«L’agricultura europea va pagar els plats trencats d’un conflicte geopolític que encara no s’ha acabat.»
Alemanya «compensa» el veto rus
Els fructicultors lleidatans van optar per dues solucions a mitjà termini per fer front al veto rus: arrencar plantacions i buscar nous mercats.
La fruita de Lleida
En aquests deu anys, Lleida ha disminuït en 5.200 hectàrees la superfície dedicada a la fruita de pinyol. I en paral·lel, països com Alemanya han augmentat les importacions de préssecs i nectarines.
De fet, Alemanya ha esdevingut, de llarg, el principal mercat per a la fruita catalana, davant de França, Itàlia, Polònia, el Regne Unit i els Països Baixos, com remarca Manel Simon, director d’Afrucat:
«En aquests deu anys hem incrementat un 60% les exportacions a Alemanya, el nostre principal comprador.»
Turquia aprofita el forat
Per la seva banda, Rússia ha buscat nous proveïdors. L’any 2013, Espanya exportava en conjunt 64 milions de tones de préssec a Rússia, la gran majoria des de les comarques de Lleida. També exportaven préssecs a Rússia països com Grècia, Bèlgica, Lituània o Itàlia.
La fruita de Lleida
Ara, el lloc dels productors de la UE l’ocupa Turquia, que ha aprofitat el forat i ara n’exporta al mercat rus 148 milions de tones.
Àlex Oró
