Maria Nicolau
Maria Nicolau ha tingut un record emotiu per al prestigiós xef Fermí Puig, desaparegut als 65 anys arran de les complicacions d’un càncer. «El seu llegat és inqüestionable i intocable, no es pot desmuntar», ha dit.
Ha estat al Versió estiu, on ha tingut bones paraules per a Puig i la seva faceta més enllà de la cuina. «Sempre ha estat una persona molt discreta, molt culte, que el seu coneixement anava més enllà del tema purament culinari. Ha sabut mantenir-se en un segon pla mediàtic», ha explicat.
El seu llegat és inqüestionable i intocable, no es pot desmuntar
Maria Nicolau
cuinera
RAC1
Una actitud «mai estrident» que, en opinió de Nicolau, ha fet que en moments puntuals hagi pogut semblar «una figura mediàtica de segona». Tot i això, ha reivindicat l’empremta que ha deixat en generacions posteriors de xefs i la manera d’entendre i viure la professió. «Molts cuiners s’han inspirat en allò que ell feia», ha valorat.
En paral·lel, però, ha criticat que es plantegi fer-li un homenatge ara que és mort, com entregar-li una Creu de Sant Jordi pòstuma. «No pot ser que sempre anem tant tard», ha criticat.
No pot ser que sempre anem tant tard
Maria Nicolau
cuinera
La seva vida lluny dels fogons
La cuinera, xef i autora de diversos llibres de gastronomia també ha aprofitat el seu pas pel programa per parlar de la seva vida i trajectòria professional, ara que fa aproximadament un any que va fer un pas al costat dels fogons per iniciar nous projectes.
Ha admès que, tot i aquesta aturada, té una agenda molt plena. Bàsicament, ha dit, perquè és pobre. «Si no fos pobre, no hauria de treballar», ha insistit. I aquests canvis tampoc han implicat que hagi deixat de cuinar: «La cuina important és la de casa, la del restaurant és accessòria. L’ofici es porta dins».
Si no fos pobre, no hauria de treballar
Maria Nicolau
cuinera
Una professió molt dura i exigent
Més enllà de la seva experiència personal, Maria Nicolau ha parlat sobre les condicions laborals a les cuines i els esforços que han de fer per aguantar tantes hores actius. I ha revelat que fins i tot s’han fet servir determinades substàncies, tot i que s’ha mantingut al marge.
«Si les condicions són infrahumanes o exageradament dures, has d’aconseguir que algú que no és sobrehumà, sinó una persona normal, ho aguanti. Això arriba un moment que només és sostenible fent ús de substàncies. Hi ha una pila de casos, inclús de perfil alt, que ara estan explicant les seves històries», ha dit.
Si les condicions són infrahumanes o exageradament dures, has d’aconseguir que algú que no és sobrehumà, sinó una persona normal, ho aguanti
Maria Nicolau
cuinera
A la conversa, Maria Nicolau també ha recordat quan va canviar Barcelona per Vilanova de Sau. Allà va començar a treballar a la cuina del Ferrer del Tall. «Em van acollir, em van donar casa i feina per parar el cop quan el motiu pel qual vaig anar allà es va carbonitzar», ha rememorat. Una etapa que ha durat set anys.
Més enllà dels fogons i la cuina, però, Nicolau ha confirmat que va conèixer Joan Pau II i que li agrada molt el metal.
Laia Vila Pradas RAC1
Llicenciada en Periodisme (UAB) i Màster en Periodisme Esportiu (Universitat Pompeu Fabra). Escric sobre l’actualitat política, social i esportiva, amb un ull posat en l’àmbit de la salut, la nutrició, la gastronomia i l’oci.
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias. La Prensa
