Catalunya, a la cua
Catalunya, a la cua. Picabaralla política entre Junts i el govern espanyol al voltant dels diners que reben les comunitats. Mentre que Junts denuncia la baixa execució dels pressupostos a Catalunya, des de Madrid asseguren que el fet que la formació hagi posat el fre als pressupostos de l’Estat és un tret al peu per als catalans.
Els retrets entre socis d’investidura arriben el mateix dia que La Moncloa exhibeix a Barcelona la col·laboració amb Esquerra per fer possible una altra investidura, la de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat.
Tot plegat, arran de la negativa de Junts a aprovar el sostre de despesa per al 2025 i els objectius d’estabilitat del govern espanyol, que ha fet aflorar la baixa execució dels pressupostos a Catalunya un any més.
Durant el 2023, l’Estat va executar un 45% de les inversions pressupostades a Catalunya.
Això contrasta amb la xifra de Madrid, on es va executar un 211% del previst, o la de Múrcia, la més elevada de totes, amb un 217,9%.
En el cas de Catalunya i Madrid, la diferència s’explica, sobretot, en la diferència d’inversió en infraestructures ferroviàries.
Catalunya, a la cua
Són dades que es desprenen de l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, que la formació ha fet públiques aquest dimarts després de demanar-les des del Congrés.
En aquesta taula es pot consultar el tant per cent del pressupost executat a cada regió
Catalunya, a la cua en inversió real
En concret, Catalunya tenia pressupostades unes inversions estatals de 2.276 milions d’euros, però al tancament de l’any només se n’havien executat 1.028 milions.
Això situa Catalunya a la cua de totes les comunitats autònomes en inversió real, malgrat ser la tercera amb més recursos pressupostats.
El 2023, a Catalunya la inversió es va traduir en 130 euros per habitant, en contrast amb la Comunitat de Madrid, on van ser 373 euros per habitant.
El mapa mostra les diferències a cada zona
Unes dades poc accessibles
Fins l’any passat, l’Estat publicava anualment les dades d’inversió executada al web del Ministeri d’Hisenda, però enguany s’ha limitat a informar-ne al Congrés, aprofitant que és l’únic que li exigeix la llei.
En el document que s’ha dipositat a la Cambra tampoc no hi apareix el percentatge total executat, que s’ha de calcular desgranant una per una les partides que hi figuren i comparant-les amb els pressupostos generals de l’Estat.
Catalunya, a la cua
Les dades es van entregar el 21 de juny, un divendres al vespre, just abans del pont de Sant Joan.
Junts, però, ha esperat a fer-les públiques en un moment polític significatiu: el dia abans de la reunió entre Sánchez i Aragonès a la Generalitat.
L’Estat va accelerar les inversions en el segon semestre
L’informe mostra que durant la segona meitat de l’any el govern espanyol va accelerar les inversions. Mentre que en el primer semestre l’execució era només el 16% del pressupostat, en la segona part del 2023 el ritme de compliment va pujar.
Amb tot, no va arribar a la meitat del pressupostat. Per exemple, en el cas d’Adif va quedar en un 75%: s’havien previst unes inversions de 210 milions, i se’n van executar 158.
En canvi, sí que es va superar el previst per a Renfe, en què es va arribar al 127,9% d’execució, amb 194 milions.
Catalunya, a la cua
Segons les dades, el govern espanyol només va executar l’any passat un 10,2% del previst pel Ministeri de Cultura a Catalunya, uns 132.000 euros d’1,3 milions.
En canvi, el Ministeri de Transició Ecològica mostra que es va arribar al 651,2% de l’execució, amb organismes com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre en un 188,9%.
Pel que fa al Supercomputing Center de Barcelona, només es van executar el 40,8% de les inversions, mentre que les de la SEPI a Catalunya van limitar-se al 48%.
Moncloa diu que l’impacte per a Catalunya és de 1.500 milions
Segons el govern espanyol, el fet de no haver-se aprovat al Congrés els objectius del dèficit és un tret al peu per a Catalunya. L’impacte per als pròxims tres anys, diu, serà d’uns 1.500 milions d’euros a Catalunya.
C’est de l’argent que le ministère des Finances assure que la Catalogne ne pourra pas dépenser . Il en va de même pour toutes les communautés autonomes et les municipalités qui, si elles reviennent aux objectifs initiaux de déficit –alerte– devront se serrer la ceinture.
Catalunya, a la cua
Le ministre de l’Économie, Carlos Cuerpo, en a parlé sur Ràdio Nacional, où il a déclaré que « l’impact » sur les communautés autonomes et les municipalités est de « plus de 10 milliards » :
«Dans la proposition faite par le gouvernement espagnol, tous les ajustements ont été effectués au niveau de l’administration centrale, c’est-à-dire que des objectifs constants ont été maintenus pour les communautés autonomes et les sociétés locales.»
De Junts, en revanche, assure que rien n’est perdu, car le gouvernement espagnol peut présenter une autre proposition .
En fait, d’ici un mois, le gouvernement devra présenter à nouveau au Congrès les objectifs de déficit, qui pourraient être les mêmes que ceux qui ont été annulés cette fois-ci.
Ils accusent l’État de promettre davantage d’investissements mais de ne pas les exécuter
Les membres du conseil d’administration soulignent également qu’il ne sert à rien que l’État promette davantage d’investissements, car il finit par les rompre. L’ancien président de la Generalitat Carles Puigdemont l’a souligné dans une publication dans X dans laquelle il dénonce le grief «immoral» dont il considère que la Catalogne souffre :
«Quand ils promettent une augmentation des financements régionaux, ils compensent ensuite par une non-exécution des investissements, donc le montant reste toujours le même, car ce qui monte d’un côté descend de l’autre «.
Catalunya, a la cua
Puigdemont assure que la seule «alternative» est «d’avoir la clé du coffret». Il parle d’un concert économique car, affirme-t-il, «sans cela, Madrid continuera à vivre de ce qu’elle tire des efforts des Catalans ; nous devons décider et nous mettre d’accord sur la solidarité territoriale , ils ne peuvent pas nous l’imposer».
Moncloa assure que Junts interprète mal les données
Le gouvernement espagnol a réagi aux calculs effectués par Junts par l’intermédiaire du ministre Óscar Puente, qui a répondu à Puigdemont sur les réseaux sociaux.
Puente l’a accusé de «ne pas mettre de données absolues car on verrait que la Catalogne est l’endroit où l’on construit le plus de travaux «.
Le ministre a souligné qu’« à Madrid, en 2023, on calcule un paiement extraordinaire pour les autoroutes radiales , que le Conseil des ministres a approuvé le 27 décembre pour 564 millions d’euros ; si l’on soustrait ce montant du total exécuté à Madrid, il reste le volume normal ». pour Madrid, environ 600 millions, ce que nous avons réalisé année après année :
» La même chose s’est produite en Catalogne en 2022 ; 1070 millions sont calculés à partir d’un paiement pour libérer les autoroutes qui a porté les données d’exécution à 96% ; est-il vrai que personne en Catalogne n’a dit qu’il avait été exécuté à 96 % ? Eh bien, on ne peut pas faire cette histoire sur Madrid, car ce qui compte c’est le travail certifié, et dans ce domaine la Catalogne est toujours au-dessus de toutes les communautés autonomes.
Catalunya, a la cua
Dans ce tableau, vous pouvez voir le total des millions que l’État a investi dans chaque territoire. Dans ce cas, la Catalogne occupe la quatrième place
Rédaction
