Els llamps
La creença que un llamp no impacta mai al mateix lloc dues vegades ha quedat desmuntada per un estudi recent que determina que hi ha zones on cau més d’un llamp núvol-terra a l’any.
Es tracta de la tesi doctoral de la professora Glòria Solà, de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC. Aquesta investigadora ha estudiat cinc milions de llamps caiguts a Catalunya en l’última dècada i la seva distribució. «Hem intentat veure els llocs on any rere any cauen llamps.»
«La novetat és que hem trobat llocs on es va repetint aquesta incidència i on podem esperar que hi tornin a caure llamps en un futur.»
D’aquesta investigació, que s’ha publicat a la revista Journal of Geophysical Research, s’han pogut identificar a Catalunya 148 localitzacions de llamps recurrents, on han caigut llamps cada any.
148 llamps recurrents a grans alçades
El cim de Sant Jeroni, a Montserrat, o la Torreta de l’Orri, al Pallars Sobirà, són algunes de les localitzacions de llamps recurrents.
Els llamps
El 84% d’aquests fenòmens impacten en zones molt escarpades i en altituds d’entre els 1.000 i els 3.000 metres, sobretot als Pirineus.
El 13% ho fa en edificis alts, aerogeneradors o torres de telecomunicacions i una petita part d’aquest tipus de llamps es concentren en rutes marítimes.
«Una sorpresa que hem tingut ha estat que hem trobat uns punts al mar i just estaven sobre rutes marítimes. Creiem que són llamps que han caigut en embarcacions.»
Solà també ha constatat l’efecte de la pol·lució que emeten els vaixells i la seva relació amb la caiguda de descàrregues elèctriques sobre les embarcacions, en lloc de fer-ho en el mar.
Catalunya és la zona de l’estat on cauen més llamps i és més freqüent que ho facin durant l’estiu, quan les tempestes descarreguen amb més força.
Els llamps
Un nou concepte per al món científic
Amb aquest estudi, Glòria Solà ha creat un nou concepte que fins ara no existia en la literatura científica, el de recurrent lightning spots (RLS), que en català es tradueix per localitzacions de llamps recurrents.
A escala internacional no s’havien estudiat mai els llamps d’aquesta manera. Només hi havia estudis sobre la seva densitat o els llocs on cauen.
«Aquest estudi pot tenir interès no només per a Catalunya, sinó per a la resta del món», assegura la investigadora. Les dades s’han recollit a través de la xarxa de detecció de llamps LINET.
Una alerta per als excursionistes i les grans companyies
Per a què pot servir la investigació? «Si es coneixen els llocs de recurrència i és una zona on van els excursionistes, com ara la Molina, es poden fer previsions quan venen tempestes», diu Solà.
Els llamps
La investigadora conclou que «més enllà de constatar científicament que hi ha llocs amb una incidència recurrent de llamps, el valor de la nostra recerca rau en l’interès que pot suposar per al sector de l’energia eòlica, les telecomunicacions, la distribució d’energia elèctrica i fins i tot per a les companyies d’assegurances».
Marta Catafal Gàlvez
