Tovalloletes: les biodegradables
Tovalloletes: les biodegradables. Al supermercat, podem trobar-ne de dos tipus, les que s’anomenen tovalloletes humides i que indiquen que cal llençar-les a la brossa -no pas al vàter- i les que es presenten com a paper higiènic humit.
En aquest segon cas, indiquen que sí que es poden llençar per l’inodor i, en algun cas, afirmen que desfan ràpidament a l’aigua. Aquesta indicació es fa seguint una norma estatal (l’UNE 149002) que permet establir quins productes són biodegradables i si es poden tirar o no al vàter.
Per saber si, efectivament, són biodegradables o no, hem anat a preguntar-ho a un expert de l’Institut de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Michaël Grelaud ens explica que, sovint, als assajos que es fan als laboratoris per valorar si un producte és biodegradable o no, les condicions són les idònies perquè ho sigui: la temperatura, el tipus d’aigua, els bacteris… unes condicions que no són les mateixes que hi ha als inodors o a les plantes depuradores i on, per tant, arribaran sense haver-se desfet.
A més, el fet que unes estiguin etiquetades com a rebutjables pel vàter i altres no, provoca que moltes persones hi llencin també les que el mateix fabricant indica que s’han de llençar a la brossa.
Tovalloletes: les biodegradables
Les empreses fabricants de tovalloletes asseguren que també treballen per conscienciar els consumidors de la correcta eliminació de les tovalloletes i que només un 1% de les que embussen canonades són de les que estan etiquetades com a biodegradables.
La realitat, però, és que els problemes que causen en els sistemes de clavegueram i sanejament són constants. No només els provoquen les tovalloletes, també compreses i altres productes que la gent llença inadequadament pel vàter, però són la part més important. A Europa es gasten cada any entre 500 i 1000 milions d’euros per gestionar tots aquests embussaments.
Normativa i etiquetatge
Des de la Generalitat, es demana una normativa més estricta, que no permeti llençar res per l’inodor que no sigui paper higiènic. El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, posa l’accent en un etiquetatge clar i en els productors: «La informació al consumidor és clau, per tant, la responsabilitat de qui produeix els productes és imprescindible i això s’ha de treballar, i seguir i sancionar si no es fa bé».
L’1 de gener del 2025 la fabricació de tovalloletes estarà subjecta a la RAP (responsabilitat ampliada del productor) que obligarà els fabricants a fer-se càrrec del producte quan es converteix en residu.
Tovalloletes: les biodegradables
Mentrestant, l’administració va fent campanyes de conscienciació amb l’objectiu que els consumidors tinguin molt clar que les han de llençar a la paperera i no al vàter.
No fer-ho ha suposat haver d’obrir un carrer sencer, per exemple, a Roquetes, per poder desembussar la canonada plena d’aquests residus. Qui també observa massa sovint tovalloletes al medi ambient són els submarinistes. A més dels contaminants que desprenen, com plàstic o polietilè, són letals per algunes espècies.
Ens ho explica Roger Punsola, de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques: «El problema principal és que allà on es posen, ofeguen el que hi ha a sota. Animals filtradors, com pot ser una gorgònia, que va filtrant l’aigua del voltant i s’alimenta de la matèria en suspensió que hi ha, acaben morint».
Tovalloletes: les biodegradables
Tots els que coneixen el problema i el pateixen tenen clara la recomanació. Ens la fa Ferran Guri, responsable de manteniment i clavegueram d’Aigües de Mataró: «La gent el que ha d’entendre, quan tanca la porta del lavabo i fa el que hagi de fer, és que el paper de vàter el pot tirar al clavegueram normal, al vàter, però les tovalloletes han d’anar a la brossa.»
Anna Lasaga
