Marta Rovira
Marta Rovira. Els cinc exiliats que eren a Suïssa ja són a Catalunya. Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez, que van sortir de Suïssa aquest dijous a la tarda, a més de Josep Campmajó, s’han reunit a primera hora del matí a la Porta dels Països Catalans, a Salses, i poc després de les vuit del matí han creuat la frontera.
Des d’allà han anat cap a Cantallops, a l’Alt Empordà, municipi on hi té família Ruben Wagensberg. Allà els han rebut unes 300 persones, entre amics, ciutadans corrents i dirigents independentistes.
A Cantallops han pronunciat les primeres paraules a Catalunya. «Hem vingut a unir tot l’independentisme i a acabar el que vam començar», ha dit la secretària general d’Esquerra, que ha fet una crida a tornar a la unió i aprofitar l’ocasió per «recomençar».
Rovira ha acusat l’estat d’haver-se «carregat la democràcia» en voler «silenciar» l’independentisme i haver traspassat «línies i límits inacceptables». La secretària general dels republicans ha qualificat el retorn de «victòria» i ha reafirmat el caràcter pacífic de l’independentisme:
«Mai aquest moviment democràtic i imparable utilitzarà la violència per defensar les seves idees».
En els discursos, els exiliats han remarcat que encara hi ha més «represaliats», en referència a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, encara a l’exili; els CDR perseguits pel cas Judes i les persones que no han estat amnistiades.
Marta Rovira
Ruben Wagensberg s’ha mostrat «molt content» de tornar a casa, però ha recordat que Puig, que també era a la Porta Catalana, no ha pogut creuar la frontera:
«Hem de seguir lluitant i és el que farem després de celebrar-ho».
El periodista Jesús Rodríguez ha fet una apel·lació a mantenir els «llaços de fraternitat» que han creat entre ells a l’exili: «conservem la unitat antirepressiva, i en tots els àmbits que puguem a la vida».
El vicepresident d’Òmnium, Oleguer Serra, ha agraït el suport de l’entitat i ha fet una crida a convertir la lluita a l’exili per una lluita contra la causa general que persegueix «tot un moviment».
Finalment, Campmajó ha afirmat que, amb el retorn, «no s’ha acabat res». «Jo torno a acompanyar-vos ara de l’exili cap a la llibertat», ha apuntat.
A més de familiars, a Cantallops hi havia també tres investigats més en la causa del Tsunami: la dirigent d’Esquerra Marta Molina i els empresaris Xavier Vendrell i Oriol Soler.
També hi havia l’expresident d’ERC Oriol Junqueras, els consellers Joan Ignasi Elena i David Mascort; el secretari general de Junts, Jordi Turull; el portaveu dels comuns al Parlament, David Cid; el diputat de la CUP Dani Cornellà; el president d’Òmnium, Xavier Antich; o el president de l’ANC, Lluís Llach.
Marta Rovira
Benvinguda a Salses
A Salses els esperava la primera benvinguda. Allà hi havia una cinquantena de persones, entre les quals l’exconseller de Cultura Lluís Puig, també exiliat; l’exconsellera Teresa Jordà, el secretari general de Junts, Jordi Turull; o els exdiputats de la CUP Carles Riera i Benet Salellas.
A la Catalunya Nord, entre abraçades amb les persones que els han rebut, la secretària general d’Esquerra ha explicat com va rebre la notícia de l’arxivament del cas:
«Començo a sentir cops a la porta del despatx, la porta s’obre i en Raül: ‘Marta, Marta, és molt fort’, veig a la Raquel saltant i després entra en Raül i em diu ‘S’ha arxivat tot, Marta, pots tornar'».
Al cap d’una estona, han continuat el viatge, en un dia en què els espera una atapeïda agenda. Amb actes públics i retransmesos en directe, sí, però també amb temps per passar per casa i saludar amics i família a qui fa temps que no poden veure.
Marta Rovira
Emocions a flor de pell
Després d’uns dies d’especulacions sobre quan i com seria exactament la tornada, aquest dijous Rovira, Wagensberg, Serra i Rodríguez acabaven d’enllestir les maletes i s’enfilaven als cotxes per emprendre conjuntament el camí de retorn a casa.
Al punt de trobada –el pàrquing d’un centre comercial de la ciutat–, els protagonistes d’aquest primer retorn conjunt d’exiliats del procés s’abraçaven amb les emocions a flor de pell, tal com va poder captar un equip del «30 Minuts». Tots eren conscients de la importància d’un moment que no sabien quan arribaria, però que, en tot cas, s’imaginaven més llunyà.
Aquest dijous a la tarda, per primera vegada després de set anys, Rovira podia travessar la frontera de Suïssa amb França. La secretària general d’Esquerra era amb diferència qui més temps duia a l’exili, els altres s’hi van incorporar els últims mesos.
Aquest dijous a la nit, el grup s’ha retrobat després del trajecte –ara ja amb Josep Campmajó– i ha sopat a Rivesaltes, a tocar de la Porta dels Països Catalans, on a primera hora tocava reprendre el camí acompanyats per alguns amics que s’han arribat fins a la Catalunya Nord per acompanyar-los en el moment de travessar la frontera.
Cansats del camí però il·lusionats i gairebé eufòrics, els protagonistes del retorn comentaven entre ells les peripècies del trajecte i la muntanya russa d’emocions dels darrers dies. «Allà ja fèiem plans a mitjà termini perquè ens pensàvem que s’allargaria, i ara només tenim plans per a les pròximes 24 hores», explicaven entre somriures abans d’anar-se’n a descansar per emprendre el trajecte definitiu.
Marta Rovira
No amaguen, això sí, que la tornada també l’afronten amb reserves, després de la persecució judicial que han sentit de ben a prop els últims anys. No serà fàcil passejar-se tranquil, per exemple, pels llocs on s’havien sentit clarament vigilats per la policia. «Encara tenim la sensació de perill al cap, però el cor ens diu que no», expliquen
Com hem arribat fins aquí
La secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, és la que portava més temps a l’exili. En concret, 6 anys i gairebé 4 mesos. Va marxar a Suïssa poc abans que hagués de comparèixer al Tribunal Suprem per la seva participació en l’1-O, en una vista en què el jutge Llarena preveia comunicar-li el seu processament per rebel·lió.
Quan Rovira va arribar a Ginebra va comunicar a les autoritats suïsses per què hi havia anat i que s’hi quedava. Suïssa ha desestimat totes les ordres internacionals de detenció contra Rovira. Ja fos pels suposats delictes de rebel·lió o de terrorisme, pel cas Tsunami Democràtic.
La secretària general dels republicans va poder celebrar fa unes setmanes l’amnistia pel delicte de desobediència per part del Tribunal Suprem, conscient que encara li quedava pendent el cas Tsunami. Però l’inesperat arxivament d’aquesta causa per part de l’Audiència Nacional aquesta mateixa setmana, li ha obert les portes del retorn a Catalunya.
Davant de l’aparició del seu nom en el sumari del cas Tsunami, el diputat d’Esquerra Ruben Wagensberg va decidir marxar per Nadal a Suïssa, per preparar-hi la seva defensa. Va fer-ho públic a finals de gener. García-Castellón li atribuïa estar al darrere de protestes com la marxa a l’aeroport del Prat i l’acusació de terrorisme podia deixar-lo fora de l’amnistia.
Qui també va decidir marxar a Ginebra el periodista de La Directa Jesús Rodríguez, a qui la Guàrdia Civil havia seguit i li atribuïa l’organització de protestes sobre el terreny. S’ha estat uns 8 mesos a Suïssa, però no ho va anunciar fins a l’abril passat.
També a l’abril, des de Perpinyà, l’ara vicepresident d’Òmnium, Oleguer Serra, anunciava que havia optat per fer el mateix camí. A ell el jutge li atribuïa un paper de lideratge dins de l’organització que va promoure les protestes postsentència.
Marta Rovira
Tots tres, i també l’empresari i escriptor Josep Campmajó, han decidit tornar a Catalunya un cop la causa del Tsunami ha decaigut. A Campmajó, la Guàrdia Civil li atribuïa feines d’organització d’actes concrets, com el tall de l’autopista de la Jonquera, el novembre del 2019
FERRAN VILA CABANAS
Periodista del 324.cat
