Carolina Hernández
Carolina Hernández“Portar la salut al nivell següent” és el que proposa Carolina Hernández, pionera acadèmica en medicina de la longevitat i envelliment, i consultora per a particulars, institucions i empreses que busquen optimitzar la seva salut i benestar. El 2010, la bioquímica va crear el primer Màster de Medicina Antienvelliment i Longevitat, juntament amb la Universitat de Barcelona, que dirigeix actualment la 20a edició.
Ara acaba d’organitzar la primera formació sobre longevitat per al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, adreçada a professionals sanitaris. “Històricament, la medicina tradicional s’ha dedicat a curar la malaltia, però el que planteja la medicina de la longevitat és la prevenció activa, fins i tot des d’edats primerenques”, ens explica. Què és exactament la medicina de la longevitat i què es pot aconseguir amb la seva aplicació? Està a l’abast de tothom, o encara constitueix un luxe només per a butxaques privilegiades?
La longevitat és la pròxima revolució
Carolina Hernández bioquímica
Aquests dies s’ha llençat la primera formació de longevitat i medicina saludable per als professionals de la sanitat pública a Catalunya. Quina importància té? És significatiu?
Considero fonamental que els professionals de la salut entenguin el profund impacte que té la medicina de la longevitat, en un país com el nostre on cada cop més persones viuen més temps. La medicina de la longevitat és un camp emergent que s’enfoca a estendre la vida útil i millorar la qualitat de vida mitjançant intervencions científiques i mèdiques avançades, contrari a la percepció popular que associa aquests tractaments amb l’estètica. En l’àmbit científic se sent a dir que la persona que farà 150 anys ja ha nascut. La longevitat és la propera revolució.
Els professionals sanitaris ja treballen amb aquesta consciència?
Hi haurà professionals sanitaris que desestimin aquesta mena d’intervenció, d’altres que hi estiguin d’acord. El que sí que és una realitat és que la visió futura de l’atenció sanitària adopti un model preventiu, tot i que aquest temps de paradigma portarà algun temps. El model actual de la medicina contemporània és reaccionari: monetitza la malaltia, en comptes de la salut. I el que veiem és que els consumidors de mitjana, intel·ligents i motivats, demanen una atenció sanitària més preventiva. La medicina de la longevitat és preventiva i participativa, on és la persona pacient qui té un paper fonamental.
Em pregunto com seria la il·lusió per viure si fóssim immortals… Ens sentiríem motivats a viure eternament?
Carolina Hernández
Quines són les novetats quant a recerca científica sobre longevitat?
Els avenços han estat durant molt temps en l’àmbit del laboratori, i el gran desafiament actual és traslladar aquesta investigació a la pràctica clínica. Avui dia, centenars d’empreses emergents, laboratoris, clíniques i metges de renom han identificat a la longevitat una enorme oportunitat per fer accessibles aquests avenços a la població. Com a novetats, hi ha centenars i milers d’estudis publicats gairebé cada setmana sobre envelliment i longevitat. Estem avançant en millora de la sensibilitat a la glucosa, augment de l’autofàgia, substitució de teixits, rejoveniment cel·lular, reproducció femenina o criopreservació, entre d’altres.
També s’estan fent avenços en altres àmbits, destacant com l’entorn construït, com ara les nostres cases i llocs de treball, impacta en la salut i la longevitat, segons demostren estudis científics que presento en conferències del sector de l’arquitectura i la construcció.
Alguns científics asseguren que el 2050 arribarem a la mort de la mort, a ser immortals… Molt agosarats?
Em sembla una mica de ciència-ficció i hi ha punts ètics o filosòfics que es contraposen a aquesta expectativa. Em pregunto com seria la il·lusió per viure si fóssim immortals— Ens sentiríem motivats a viure eternament? Aquesta possibilitat s’explora contínuament a àrees com l’enginyeria, la bioenginyeria i la biotecnologia, amb grans aportacions econòmiques i que juntament amb les dades massives i la intel·ligència artificial permeten simulacions i experiments que abans eren impossibles.
RAC1
En quin punt som en investigació, quines troballes interessants hi ha?
El primer estudi de María Blasco i Carlos López-Otín el 2013 quan defineixen “els senyals característics de l’envelliment”, és, avui dia, l’estudi pel qual es fonamenten molts projectes. Aquest diagrama de característiques de l’envelliment, és el que ha permès que diverses investigacions se centressin en un senyal, i descobrissin intervencions efectives com ara: restricció calòrica, hipertèrmia, exercicis de resistència, i principis actius com: metformina, rapamicina, resveratrol, fisetina, entre d’altres. Cada cop trobarem més investigacions basades en aquests senyals i com podem abordar-ne cadascun per frenar i fins i tot revertir el procés d’envelliment.
Si algú va a la consultoria o ‘coach’ de longevitat, proposa una història clínica… Com comença aquest acompanyament i estudi de la salut?
Primer és essencial l’escolta activa per obtenir informació del pacient i guiar el canvi d’estil de vida. Després, se seleccionen biomarcadors per diagnosticar, pronosticar, guiar tractaments i avaluar teràpies. Si el pacient té bons hàbits i analítiques, es pot millorar encara més. Si no, es fa una analítica completa. Les primeres intervencions se centren en nutrició, exercici, modulació hormonal, suplementació, gestió de l’estrès, son i descans. Tot això, juntament amb el propòsit de vida, és crucial. L’adherència a nous hàbits requereix acompanyament i tractament mínim de 12 mesos.
Tenir valors normals [a les teves analítiques] no vol dir tenir nivells òptims
Carolina Hernández
Quines proves es poden fer per començar?
Estudis de metilació de l’ADN, determinació epigenètica (és a dir, com el teu estil de vida, el teu ambient, la teva nutrició i descans afecten la teva salut), analítiques d’intoleràncies alimentàries, metalls pesants, estudis de microbiota, de vitamina i hormones… A més, també hi ha un canvi en com llegim i interpretem el resultat d’aquestes analítiques des de la mirada de la longevitat o de la medicina funcional: no mirem la persona a través d’una simple campana de Gauss, sinó que intentem saber on haurien d’estar els seus valors òptims de colesterol, de glucèmia, d’estrògens, de cortisol, i de tot allò que estudiem. És aprofitar eines que ja existeixen per tenir una lectura diferent i poder intervenir per assolir aquesta longevitat saludable.
Això vol dir que les anàlisis que ens indiquen que tenim nivells adequats de glucosa, ferro o triglicèrids podrien no ser prou precises?
Tenir valors normals no sempre vol dir nivells òptims. Dormir bé, pensar positivament, equilibrar hormones i viure amb energia requereixen nivells òptims, evitant que l’estrès oxidatiu i la inflamació crònica accelerin l’envelliment o la malaltia.
Carolina Hernández
El benefici d’intervenir de manera primerenca és tan positiu que costa de pensar que et diguin: “De veritat he de viure pensant en si prenc tres ous o tres anacards? Prefereixo viure sense pensar-ho”. Això, per mi, resulta un pensament una mica mediocre o covard, perquè en realitat tots volem viure sans, enèrgics i ràpids mentalment. La medicina de la longevitat té moltes intervencions adequades i personalitzades que et poden permetre gaudir de la salut que realment vols assolir
ROSANNA CARCELLER ESCUDER / LV RAC1
