Sala i Martín
Sala i Martín El 64% de les transaccions amb targeta a Europa es fan a través de les plataformes de pagament nord-americanes Visa i Mastercard. En aquest context, la Unió Europea vol posar en marxa l’euro digital, una moneda digital emesa pel Banc Central Europeu que es convertiria en l’equivalent electrònic dels diners en efectiu. Val la pena impulsar aquest canvi?
Segons ha explicat el catedràtic d’economia de la Universitat Colúmbia, Xavier Sala i Martín, al Versió RAC1 de Toni Clapés, aquesta nova moneda tindria lògica perquè «ens beneficiaria que hi hagués més competència» a l’hora de pagar amb targeta de crèdit.
El problema que hi ha ara mateix amb Visa i Mastercard és que «dominen tot el món i són duopolistes», i això «és un perill, perquè els monopolis són dolents i et poden acabar extorsionant perquè no tens un pla B per pagar».
Ara bé, tot i està a favor d’un nou sistema de pagament, opina que «no cal que la competència vingui d’Europa», perquè «la gent no ho farà servir pel simple fet que sigui europeu» sinó per si funciona bé o no. «Si aquest nou sistema és més lent o més car, no l’agafarem, si ho fan bé i ràpid sí», opina.
Què passa quan paguem amb targeta
Sala i Martín ha detallat què és el que passa cada vegada que fem una compra en un establiment amb la targeta de crèdit, un seguit d’accions que passen en menys d’un segon. «Primer han de verificar que el client tingui calés o crèdit al banc», explica. Després «han de verificar que aquella transacció sigui legítima». I, en tercer lloc, «agafen els diners del teu compte i els posen a la caixa del comerç». Tot plegat «s’ha de fer rapidíssimament, en qüestió de segons i milions de vegades simultàniament».
Com que això és un servei que necessita una gran infraestructura, tant Visa com MasterCard es queden un percentatge de la transacció, «uns dos o tres cèntims per operació», precisa el catedràtic en economia.
Per què Visa i Mastercard tenen el monopoli?
Per què cada banc no crea el seu mètode de pagament i així no s’han de pagar comissions a Visa i a Mastercard? Sala i Martín explica que en un inici va ser així, «el Bank of America tenia el seu propi sistema», però els altres bancs també ho van començar a copiar i es van trobar amb un problema, «els clients i els botiguers havien de ser del mateix banc per poder fer l’operació».
Sala i Martín
Per solucionar aquest problema, «diferents bancs es van unir i van crear Interbank, que va tenir èxit i es va anomenar Mastercard», d’aquesta manera era molt més fàcil que el banc del client i del botiguer coincidissin. Bank of America va fer el mateix amb altres bancs de tot el món i van crear Visa.
RAC1
