La brutal violació
La brutal violació. Un dels moments més complicats per a una víctima és fer front al judici. I en els delictes d’agressions sexuals, que ja de per se deixen una empremta psicològica profunda i que es perllonga en el temps, encara més.
Arriba a judici l’agressió sexual de l’1 de novembre del 2021 a una menor d’edat en un polígon d’Igualada. La víctima no haurà d’assistir al judici i tampoc haurà de declarar. El tribunal ha decidit que és suficient la declaració que va fer durant la fase d’investigació del cas.
Se li evita, així, una nova revictimització, a una jove que no caldrà que expliqui què recorda, com es va sentir, per què era en aquella zona d’impàs entre la discoteca i el transport públic o amb quin grup d’amics va passar la nit i tantes altres preguntes de context que s’acaben fent a la sala de vistes. I, a més, s’hi han de sumar les preguntes vinculades al moment de l’agressió.
No sempre és possible, això de permetre que la víctima no hi assisteixi, ni sempre és un encert. En els delictes sexuals, a vegades el testimoni de la víctima és una de les proves de pes. En l’agressió d’Igualada, però, les conseqüències físiques i psíquiques per a la víctima van ser tan fortes, que no recordava gairebé res. No va poder aportar informació valuosa als investigadors.
El judici ha començat aquest dilluns amb la petició de la defensa, acceptada pel tribunal, que l’acusat no declari a l’inici, tal com estava previst, sinó al final, divendres, per poder respondre a totes les proves contra ell.
La brutal violació
Els fets criminals
La investigació criminal que van fer els Mossos d’Esquadra va obtenir indicis que li van permetre arribar fins a l’ara acusat. La Unitat Central d’Agressions Sexuals –la UCAS– va trigar cinc mesos a identificar-lo i detenir-lo. Es van valer, també, de les imatges de les càmeres de seguretat de les empreses que hi ha en aquella zona.
Tot i que el lloc de l’agressió era un punt que quedava a l’ombra de tot: de les càmeres de videovigilància, de la llum. Era de matinada, no hi havia gent i, tot i la il·luminació del carrer, el punt concret de l’agressió quedava a les fosques.
A la menor d’edat la va trobar, inconscient, un camioner. Segons consta a l’escrit d’acusació de la Fiscalia, l’acusat va estar «aproximadament vint minuts» atacant la víctima. Una «agressió brutal» que va acabar «amb un fort cop al cap amb un objecte contundent». Després, la va deixar a terra i va marxar.
La noia va haver d’estar un mes hospitalitzada i els tres primers dies a la unitat de cures intensives. Tenia, entre altres ferides, una fractura al crani i també li van haver de fer una operació d’intestins.
La brutal violació
La pena de presó
Per a la Fiscalia, l’objectiu de l’agressor era matar-la, assegurant-se que no es podria defensar. Per això demana que se li apliquin 30 anys de presó pel delicte de temptativa d’assassinat i 15 més per l’agressió sexual.
Si la víctima no hagués sobreviscut, que és un dels supòsits pels quals es demana la presó permanent revisable, seria un assassinat posterior a un delicte sexual.
El perfil criminològic
Un dels pèrits que declararà en aquesta causa és un mosso d’esquadra de la Unitat Central d’Agressions Sexuals que exposarà el peritatge vinculat a l’agressor que va estar elaborant durant la investigació del cas.
La brutal violació
Aquests perfils criminològics els serveixen per comparar les característiques de l’agressor i dels fets criminals amb altres casos no resolts que presenten una casuística similar a la que estan investigant, per valorar si podrien correspondre al mateix autor.
És la segona vegada que s’accepta en un judici el perfil criminològic d’un acusat per agressió sexual com a prova pericial. El primer cas va ser al judici contra un agressor sexual serial, un repartidor de menjar a domicili que va ser condemnat a onze anys i tres mesos de presó per agredir sexualment cinc dones a Barcelona entre el novembre del 2020 i el gener del 2021.
FÀTIMA LLAMBRICH
Periodista de TV3. Crònica judicial i policial@fatimallambrich
