La tradició marca que el dia de Sant Josep a totes les taules de les llars catalanes no pot faltar la Crema Catalana, Crema Cremada, o també coneguda per Crema de Sant Josep, una de les postres més antigues d’Europa. En els receptaris de l’Edat Mitjana ja trobem mencions a la Crema Catalana.
Però d’on prové el nom de Crema?
Al voltant del nom de crema hi ha una llegenda que diu que s’anomena així perquè quan un bisbe va visitar un convent de monges, li van oferir un flam que no els havia sortit bé, els hi va quedar molt líquid, llavors les monges per solucionar el problema i poder oferir-li al bisbe unes bones postres, van espolsar una mica de sucre pel damunt i la van cremar. Li van servir tan calenta, que el bisbe en tastar-la va començar a cridar “Crema, Crema” i d’aquí el nom de Crema Catalana.
Per què és tradició per Sant Josep prendre Crema Catalana?
Antigament quan encara no hi havia llum elèctrica, el món de pagès feia vida durant les hores de sol, s’aixecaven en sortir i anaven a dormir quan es ponia, el mateix que feien i continuen fent les gallines. Tots tenim al cap el cant del gall quan comença el dia.
Al voltant de Sant Josep els dies comencen a fer-se més llargs, les hores de sol van augmentant i les gallines ponen més ous. Els pagesos per aprofitar l’excedent d’ous que tenien en aquestes dates, feien receptes amb ells, com la clàssica botifarra d’ou o també la Crema Catalana.
Recepta de Cuina, Com es fa – Crema Catalana
Ingredients:
- 1/2 litre de llet sencera
- 4 rovells d’ou
- 50 grams de sucre i una mica més per cremar-la
- 20 grams de maizena
- Un canó de canyella
- La pell d’una llimona i una taronja
Preparació:
Treure la pell de la llimona i de la taronja, rentar-les i afegir-les a la llet junt amb el canó de canyella.
Quan arrenqui el bull, tanquem el foc i deixem reposar.
En una cassola, barrejar els rovells d’ou amb el sucre i remenar-ho bé, després afegir la llet colada continuant remenant perquè s’integrin tots els ingredients.
Desfer la maizena en mig got de llet freda, afegir-la a la cassola i posar-ho al foc, procurant que no arrenqui el bull i sense parar de remenar fins que la crema sigui prou espessa.
Treure-la de foc, sense parar de batre i posar-la en plats individuals o cassoletes de terrissa i deixar-ho refredar a temperatura ambient.
Un cop freda es pot ficar a la nevera.
Abans de servir-la, espolsar un grapat de sucre per damunt de cada cassoleta, de manera que quedi una capa. Passar una pala calenta pel damunt, lentament, perquè el sucre es caramel·litzi. Es pot substituir la pala per un bufador.
A partir d’aquí jugueu amb la vostra imaginació per decorar un plat tan tradicional de la cuina catalana.