test
27.7 C
Castelldefels
martes, junio 18, 2024
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img
0,00€

No hay productos en el carrito.

Un invent contra el «monstre de les tovalloletes» que tirem al vàter s’estén de Sabadell al món

Un invent contra

Un invent contra. Diversos vianants que passegen per una zona verda de Sabadell que voreja el riu Ripoll es queden atònits davant del que veuen. D’una tapa de clavegueram a terra uns operaris aixequen amb una grua un monstre de gairebé 1.000 quilos. El monstre en qüestió és una botifarra gegant de porqueria que ha atrapat una malla descomunal instal·lada al sobreeixidor del sistema.

La imatge és atordidora i cada cop aglutina més i més curiosos que no donen crèdit al que veuen: un cúmul immens marró molt desagradable conformat per tota mena de deixalles. 

A Sabadell hi ha una trentena de sobreeixidors com aquest, una infraestructura del sistema de clavegueram destinada a contenir l’aigua de pluja transportada pels col·lectors quan hi ha pluges molt fortes, per evitar que hi hagi inundacions. Aquest està a les portes del riu Ripoll, així que, aquesta tona de porqueria hagués acabat a les seves aigües i, des d’aquí, transportada fins al mar.

Els operaris treuen una malla que ha capturat una tona de residus (3Cat)

Un invent català que s’està instal·lant a tot el món

La xarxa és l’invent que ha ideat una empresa catalana que es dedica al sector de l’aigua per ajudar a minimitzar el problema. Ells es dediquen a fer grans equips per a potabilitzadores i depuradores i treballen en països de tot el món.

Un invent contra

«La companyia d’aigües de Sabadell ens va demanar que busquéssim un giny que els ajudés a solucionar aquest problema», explica David Barquet, director tècnic de l’empresa TecnoConverting Engineering:

«Pensàvem que seria una cosa petita, però quan veus que d’una sola tacada, en un sol dia, treus més de 3.000 kilos, com vam treure a Saragossa després d’un aiguat, t’adones de la magnitud de la tragèdia.» 

en aquest sol punt, com que hi tenen instal·lades dues xarxes, en treuen 1.400 quilos.

El 80% dels residus recollits són tovalloletes que han estat llençades al vàter (3Cat)

Els ingredients d’aquesta botifarra gegant són, sobretot, plàstics, burilles i mascaretes que la pluja arrossega fins als embornals i que acaben als sobreeixidors quan plou molt, i tovalloletes i altres residus que han estat llençats als vàters.

En el cas de Sabadell, dels sobreeixidors van al riu Ripoll i al riu Sec. I el problema més gran són les tovalloletes, que continuen provocant avaries malgrat les campanyes de conscienciació.
 

En un sol punt poden recollir fins a 3 tones de residus

Adolfo Pino, Responsable de Sanejament d’aigües Sabadell, fa anys que intenta buscar solucions a les contínues avaries que pateixen a causa d’aquestes deixalles.

Un invent contra

«Les tovalloletes higièniques són el 80% de les deixalles que hi trobem, però també hi ha compreses i preservatius que han estat llençades pel vàter.» 

«Sí que arriben pel que arrossega la pluja i que prèviament hem llençat» diu en David. «Encara hi ha qui ho llença tot a terra, com les burilles de tabac, pensant que ja desapareixerà. Però el problema més gran és el que es llença pel vàter. Com si quan prems el botó de la cadena ja es desintegrés», es lamenta. 

I si només en una ciutat com Sabadell hi ha uns 30 punts com aquest, a Catalunya n’hi ha més de 5.200 i la gran majoria no tenen sistemes de recollida d’aquesta brossa. Ens podem fer una idea quina és la quantitat real, totalment exorbitant, de les tones de deixalles que llencem als carrers i sobretot als vàters, i que la pluja arrossega fins a les clavegueres i arriben als rius i després al mar. 
 

Aquest monstre gegant només és una part petita del que arriba al mar

Col·locació de malles en un sobreeixidor (3Cat)

Un invent contra

Conscients del problema, diverses empreses, universitats i entitats públiques s’han unit per posar coneixements i solucions en comú. L’aliança s’anomena Clean Rivers Hub i Eugeni Castejón el va crear arran de la frustració que li creava participar en la neteja de rius de manera constant. «Per molts que en recollim, sempre en tornen a aparèixer», es queixa. 

El 95% dels residus que acaben al mar, de fet, provenen dels rius, ja que és on van a parar tots els residus que llencem i que són escombrats per la pluja. «O hi posem remei o és imparable. Però el que cal també no són només invents, sinó més consciència a la ciutadania i als organismes que hi han de posar mesures. S’ha de tallar des de l’origen». Adolfo Pino també insisteix a buscar mesures, sobretot, en origen:

«El problema és que aquesta porqueria mai la veiem, se’n va pel forat i ja està.» 


Una nova normativa exigeix mesures als municipis

De fet, una nova normativa europea exigeix la instal·lació de mesures pal·liatives o sistemes de retenció per atrapar aquestes deixalles abans que acabin als rius i als mars.

Un invent contra

Els municipis encara tenen uns 5 anys per posar-se al dia i, de solucions, n’hi ha. «Més tard o més d’hora això s’haurà de solucionar», diu en David. «La nostra solució és molt viable perquè és molt simple, econòmica i molt fàcil d’instal·lar.» I, de fet, ja tenen més de 200 punts instal·lats a Espanya, França o Portugal. 
 

El fals màrqueting de les «tovalloletes biodegradables»

Però la solució, també, està en mans dels fabricants. «En el cas de les tovalloletes, els consumidors es troben amb informacions errònies a l’embalatge, perquè el mateix productor les etiqueta com a biodegradables», diu Pino. En realitat, però, és informació enganyosa, perquè triguen moltíssims anys a degradar-se i són molt contaminants. «Acaben al fons del mar i afecten greument els ecosistemes», alerta. 

Un invent contra

De fet, no existeix cap marca que produeixi tovalloletes que es puguin llençar pel vàter. I acaben formant unes masses de gran duresa que taponen totalment els sistemes de sanejament i que en molts casos, provoquen danys que obliguen a canviar maquinària i canonades. 

La gestió d’aquests residus suposa un sobrecost dels sistemes de sanejament d’uns 45 milions d’euros a Catalunya, és a dir, sis euros per cada habitant anualment. A Espanya aquesta xifra supera els 200 milions d’euros. 

imgauto48

CORI CALERO

Periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica

Related Articles

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí

*

Stay Connected

21,991FansMe gusta
3,912SeguidoresSeguir
21,800SuscriptoresSuscribirte
- Publicidad -spot_imgspot_imgspot_img

Latest Articles

Abrir chat
Hola!😊 ¿En qué podemos ayudarte?
Verificado por MonsterInsights