Estic pensant
Estic pensant Per a molts la prejubilació és un somni inabastable. Normalment, les prejubilacions les contemplen les grans empreses o multinacionals (especialment en sectors com l’industrial, el gran consum o el sector financer), i són una fórmula que, sense ser un tipus de jubilació reconeguda per la Seguretat Social, resulten d’un acord entre el treballador i la seva empresa amb l’objectiu que aquest deixi de treballar, però arribi a l’edat legal de jubilació amb unes bones garanties econòmiques.
Aquesta solució té poc a veure amb la jubilació anticipada, amb la qual de vegades es confon, que consisteix a accedir a la pensió abans de l’edat legal i sí que és una forma reconeguda per l’Administració. En molts casos, les empreses ofereixen aquest tipus de fórmules en situacions d’acomiadaments col·lectius, però no només en aquests casos. En alguns sectors, els convenis fins i tot obliguen les empreses a facilitar als seus treballadors aquests acords de forma voluntària.
Però, són realment beneficioses aquest tipus de situacions per als treballadors? Quins factors hauríem de considerar en el cas que tinguem la possibilitat de prejubilar-nos? I, potser el més important, estarem millor o pitjor del que estem ara? No obstant això, definim primer què és una prejubilació.
En què consisteix la prejubilació?
La prejubilació és un acord entre l’ocupador i l’empleat mitjançant el qual s’acorda posar fi a la relació laboral, assegurant al treballador un nivell econòmic semblant al que tenia quan treballava, permetent-li assolir l’edat legal de jubilació amb certes garanties financeres. «La prejubilació permet accedir a l’atur perquè es produeix un acomiadament i l’empresa manté les cotitzacions fins als 61 anys si l’acomiadament és per causes econòmiques, o fins als 63 anys si és per una altra causa objectiva, sempre que el treballador tingui mínim 55 anys. Quan, arribada l’edat ordinària del prejubilat, se sol·licita la pensió, deixa de percebre l’atur o subsidi i les contribucions de l’empresa i cobra la jubilació», explica Paula Ramón, advocada especialista en jubilacions de Campmany Abogados.
Estic pensant
Encara que en realitat no existeixen uns requisits legals establerts per poder prejubilar-se, en general s’ofereix aquesta possibilitat a empleats que compleixen certs criteris com tenir més de 55 anys, no poder accedir encara a una jubilació anticipada, haver cotitzat prou temps al sistema de Seguretat Social i tenir antiguitat a l’empresa o el sector.
Quan s’ofereix el treballador?
No hi ha requisits legals per allò que comunament s’anomena “prejubilar-se”, però normalment s’ofereix quan es compleixen alguns criteris:
- Majors de 55 anys.
– Treballadors que encara no poden arribar a la jubilació anticipada.
– S’ha cotitzat prou temps a la Seguretat Social.
– Tenir antiguitat àmplia a l’empresa.
El més habitual és que el treballador acabi cobrant entre un 60% i un 80% del sou que cobrava, encara que aquest cobrament es poden articular de diferents maneres, segons l’acord entre empresa i treballador. L’empresa continua abonant a l’Administració les cotitzacions de la Seguretat Social fins a la jubilació definitiva del treballador perquè així la seva pensió no es vegi afectada.
Estic pensant
Aurora Rodés, és ponent de la comissió de laboral del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya (COGAC) i gestora administrativa, dona més detalls sobre aquest cobrament en mensualitats o en forma d’indemnització. «Si l’acomiadament acordat que porta a l’anomenada «prejubilació» és objectiu, s’indemnitza el treballador amb 20 dies per any treballat, i aquesta indemnització està exempta de tributació si no supera els límits màxims. Si és superior a 200.000 euros, tributarà a partir d’aquesta quantitat. Aquesta indemnització es rep en un únic pagament», comenta l’especialista. Ara bé, si l’acomiadament és improcedent, «el treballador rep 33 dies per any treballat (amb un límit de quantitat màxima), i el pot percebre dividit en mensualitats, per completar la prestació d’atur. Això s’ha d’acordar mitjançant conciliació dels organismes corresponents. Si es cobra atur, a més d’indemnització o part del salari, es tributarà per tots els conceptes».
Què es cobra a aquest tipus d’acords?
Depèn de la situació de cada treballador o de cada acord amb l’empresa, es poden cobrar uns conceptes. En general, es podria percebre:
- Una indemnització.
– Un percentatge del sou que es cobrava en actiu.
- Prestació per desocupació.
Estic pensant
«Existeixen dos supòsits fonamentals pels quals les empreses posen en marxa aquest tipus de processos», explica Juan Fernández Palacios, director del Centre d’Investigació Ageingnomics de Fundació MAPFRE. «El primer sol donar-se en un context d’acomiadaments massius. Aquí és la mateixa empresa la que ofereix la prejubilació, per raons econòmiques o relacionades amb millores tecnològiques, brindant a l’empleat una compensació per l’acomiadament, que moltes vegades es dona en forma de pagament mensual, i que l’ajudarà a arribar la jubilació amb unes condicions econòmiques molt similars a les que tenia».
Però existeix un altre supòsit: que sigui l’empleat que la sol·licita. «En aquest cas, el treballador està en una edat propera a la de jubilació i vol retirar-se del mercat laboral, però encara no compleix els requisits per demanar la jubilació anticipada, i per això demana a la seva empresa la possibilitat de fer-ho mantenint bona part del seu salari i les cotitzacions per a la seva futura pensió de jubilació a la Seguretat Social», afirma l’expert. «Es donen casos en els quals a l’empresa li interessen les prejubilacions per gestionar millor els seus recursos humans, donant pas així a generacions més joves i anar renovant la seva plantilla a poc a poc».
Estic pensant
En tots els casos, tot i això, les prejubilacions són voluntàries, si bé Fernández Palacios reconeix que segons un estudi del 2007, quan les prejubilacions eren més nombroses al nostre país, un de cada tres prejubilats a Espanya percebien la prejubilació com a involuntària.
Es donen casos en què a l’empresa li interessen les prejubilacions per gestionar millor els recursos humans
Juan Fernández PalaciosDirector del Centre de Recerca Ageingnomics de Fundació MAPFRE
Prendre la decisió de prejubilar-se (o no)
L’Anna, 59 anys, és una treballadora barcelonina del sector sanitari i està considerant prejubilar-se. Fa uns 38 anys que fa la feina que fa, s’ocupa de la part administrativa d’un programa d’atenció a la dona. «M’encanta la meva feina», explica, «i també treballar amb els meus companys. Si hagués de dir en una paraula per què m’estic plantejant la prejubilació, és per la llibertat. Vull llevar-me quan vulgui, anar a dormir quan vulgui i fer una mica la vida a la meva manera, no sempre mirant el rellotge, amb el mòbil a la mà, amb els horaris en al cap».
Estic pensant
Però l’Anna també reconeix que perdre el contacte amb els seus companys no serà una cosa senzilla de portar emocionalment. «Estic segura que mantindré el contacte amb alguns, però molts es perdran al camí», reflexiona. «Trobaré a faltar les petites alegries: els nostres fantàstics esmorzars i berenars junts on comentem coses personals com que un fill es casa, que neix un net… A més la meva feina és molt bonica, perquè treballem amb mares gestants i les veiem durant tot el seu embaràs. I quan ja han nascut, moltes ens porten als seus nadons. Prejubilar-me significarà perdre tot això».
Si hagués de dir en una paraula perquè m’estic plantejant la prejubilació, és per la llibertat
Anna59 anys
El cas de l’Anna és complicat en aquest sentit, però no sempre és així. Segons el Carlos, que també està valorant la prejubilació i treballa en una gran entitat bancària del nostre país, en general, «la prejubilació és una mica desitjable per a la majoria dels treballadors, així que la majoria es posi generalment bé a l’hora de deixar la seva feina».
Estic pensant
Un altre tema és l’econòmic. Prejubilar-se significa patir una pèrdua de poder adquisitiu que pot resultar important, per la qual cosa sol ser recomanable fer un càlcul previ de si el que percebrem serà suficient per no haver de canviar massa el nostre estil de vida. «El treballador ha de realitzar el càlcul per veure si el que cobrarà cobreix les teves necessitats de despesa o no», comenta el Carlos, que també col·labora amb un sindicat en aquests temes. «Sempre pot decidir no apuntar-se a la prejubilació si els diners no són suficients. Tinc companys que continuen treballant amb més de 58 anys i que han tingut diverses ocasions de prejubilar-se».
El treballador ha de fer el càlcul per veure si el que cobrarà cobreix les teves necessitats de despesa o no
CarlosValora prejubilar-se en una entitat bancària
Elisabet Ruiz Dotras és doctora en finances, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, experta en educació financera, i revisora de les revistes International Journal of Economics and Finance i International Journal of Knowledge Society Research. Per a ella, abans de prendre la decisió de prejubilar-se cal valorar alguns aspectes de les finances personals.
«El primer és saber si hi ha estalvis. És molt diferent tenir un sou molt baix i molts estalvis, o sou alt i pocs estalvis. En aquesta etapa de la vida, encara que no es pot dir una xifra exacta perquè depèn de les despeses mensuals que tingui cada persona, entre 60.000 i 80.000 euros estalviats per als anys venidors podria ser una xifra mínima o adequada», aconsella.
Per calcular quan estalvi es necessita per a la jubilació, és bàsic tenir clars les despeses fixes mensuals, que poden oscil·lar molt en funció de si l’habitatge habitual està pagat, si necessitem tractaments de salut costosos… «Els ingressos que rebem per les vies que sigui (la part del sou pactada amb l’empresa, prestació d’atur, ingressos per patrimoni o immobles de lloguer, etc.), han de cobrir les despeses mensuals i quedi un 20% per estalviar. D’aquest percentatge, un 10% seria estalvi per als anys que venen, i l’altre 10% seria per a imprevistos que surtin al llarg de l’any i també per al lleure», apunta.
Estic pensant
A tenir en compte abans de prejubilar-se
– Ingressos: part del sou que es continuï percebent, ingressos per patrimoni, prestació per atur…
– Despeses mensuals: no haurien de superar el 80% dels ingressos.
- Increment aproximat del cost de la vida (IPC) en els anys vinents en què estarem prejubilats.
- Increment aproximat de la pensió.
Segons Ruiz Dotras és important pensar en quines condicions volem accedir a una prejubilació. «Has de calcular que no tindràs més ingressos, i que el cost de la vida incrementa any rere any. Com a mínim has de fer un càlcul del 2% d’augment de la inflació. Si ara gastes 1.000 euros, amb la inflació l’any que ve en gastaràs 1.020, i el segon 1.040,4 euros (el creixement és exponencial). A més, has de preveure que les despeses pujaran més que el que acaben pujant els ingressos, perquè les despeses provenen de la compra i subministraments, i els sous i pensions es corregeixen amb l’IPC, que és una cistella més global, que és més petita i inclou més ítems que els aspectes en què rauen les nostres principals despeses», apunta.
De qualsevol manera, segons Fernández Palacios, «la prejubilació no ha necessàriament de perjudicar el treballador pel que fa a la seva jubilació futura, ja que es continua cotitzant. Això sí, si un treballador prejubilat accedeix a la jubilació anticipada, perdrà el dret a continuar percebent la quantia que havia pactat amb l’empresa si aquesta s’havia establert fins que assolís l’edat de jubilació ordinària. Respecte a si suposa una pèrdua econòmica de cara al retir definitiu, si pot comportar una reducció de la pensió futura, tot dependrà de les cotitzacions del treballador des de l’inici de la seva prejubilació», explica.
Estic pensant
Altres factors a considerar
Per què ens volem jubilar?
A més del factor econòmic, des d’Ageingnomics, recomanen que cada persona avaluï amb calma el seu cas particular tenint en compte les seves necessitats i aspiracions. «No només cal tenir en compte la part financera i les despeses necessàries per mantenir el nostre estil de vida», afirma Fernando Palacios. «És important considerar també el perquè d’aquesta decisió: si és per voler canviar de sector o activitat, sempre pot optar per reinventar-se o emprendre. Si és una decisió per insatisfacció amb la seva empresa, li recomanaria parlar amb la companyia per buscar una solució. Al final, el talent sènior és molt valuós i les empreses que compten amb diversitat generacional creen més valor».
«També és fonamental prendre aquesta decisió atenent les preferències i les necessitats particulars de cadascú», subratlla l’expert, «i no des del discurs tan estès que una vida inactiva de descans és necessàriament millor, especialment a certa edat, perquè no és del tot cert. Al final, mantenir una professió estimulant tota la vida protegeix la salut física i mental».
Si és una decisió per insatisfacció a l’empresa, us recomanaria parlar amb la vostra companyia per buscar una solució
Juan Fernández PalaciosDirector del Centre de Recerca Ageingnomics de Fundació MAPFRE
De qualsevol manera, si la decisió de prejubilació ja està presa, l’expert recomana considerar també l’oportunitat que suposa aquest pas per reinventar-se o, fins i tot, per continuar creixent laboralment malgrat l’edat. «Nosaltres sempre insistim que l’edat no és un impediment per continuar actius», afirma. «De fet, com constatem en diversos estudis, l’economia sènior té una importància cada vegada major en la nostra societat i suposa un motor d’ocupació per a totes les generacions. Per això, les persones prejubilades poden optar per reinventar-se laboralment, buscant un altre sector de feina, o decantar-se per l’emprenedoria».
L’Anna, per exemple, té clar el que farà si finalment decideix fer el pas cap a la prejubilació. «A mi m’agrada molt viatjar i anar a esdeveniments culturals i socials, i vivim en una ciutat on n’hi ha molts i gratuïts. Quan em prejubili podré anar a molts més i viatjar sense bitllet de tornada», ens explica. «De tota manera, tampoc no crec que calgui posar-se cap meta per ocupar el teu temps una vegada que t’hagis prejubilat. Ja hem tingut ocupada el nostre temps tota la vida! Ara és moment de deixar la ment lliure. Fa temps que jo participo en un grup d’acompanyament a noies joves amb problemes socials i quan em prejubili podré anar més. Tot el tema de l’ajuda social m’interessa molt», reconeix.
Estic pensant
Segons Fernández Palacios, el nombre de prejubilacions és avui dia una cosa menor del que va ser en el passat. No obstant això, segons el seu criteri, els avenços tecnològics i la irrupció de la intel·ligència artificial podrien portar una reactivació dels processos massius d’altres temps. «Confiem que siguem capaços d’arbitrar les oportunes polítiques públiques perquè això no posi en risc el nostre model de societat», reconeix.
La incertesa respecte al futur és, de fet, una de les raons per les quals l’Anna sembla tendir a decidir-se per la seva pròxima prejubilació. «La principal raó, en realitat, és la salut. Hem treballat durant molts anys i si t’esperes molt, potser al final ja no estàs gaire bé com per gaudir els anys que et queden», afirma. «Si et jubiles amb 60 i tants, comptant que et trobis molt bé, fins als 70 i tants, et queden uns deu anys per passar-t’ho bé», conclou.
«Estic pensant a prejubilar-me»: punts clau per valorar si compensa un retir anticipat.. Freepik
JUANJO VILLALBA / LV
Pots seguir-nos també: Instagram i Facebook
Encuentra más noticias La Prensa