L’ONU carrega
L’ONU carrega. Toc d’atenció de les Nacions Unides als governs autonòmics de PP i Vox per la derogació de les lleis o decrets de memòria democràtica a l’Aragó, el País Valencià i Castella i Lleó; i la seva substitució pel que han anomenat «lleis de concòrdia».
A petició de l’executiu de Pedro Sánchez, tres relators de l’ONU han emès un informe, publicat aquesta setmana, en què alerten que aquestes lleis «podrien afectar l’obligació de l’Estat Espanyol i els seus poders i entitats nacionals i/o locals de garantir la preservació de la memòria històrica de violacions greus de drets humans». En aquest cas, les comeses per la dictadura franquista.
Tres normes, el mateix patró
El document es fixa en el contingut dels projectes de llei que han aprovat o registrat els governs de les tres comunitats. En el cas de l’Aragó, es fixa en el fet que el text «no fa referència a les greus violacions de drets humans comeses pel règim franquista», sinó que parla de les «atrocitats comeses per un bàndol durant la guerra civil».
Això, diu l’informe, al mateix temps que sí que esmenta la violència política exercida durant la Segona República, que va precedir la guerra civil i la dictadura.
En aquesta línia, els relators de l’ONU subratllen que el projecte de llei de «concòrdia» que vol aprovar el govern de Castella i Lleó «suprimeix la paraula ‘dictadura’ per referir-se al període històric del franquisme, i no inclou una condemna expressa a les greus violacions de drets humans perpetrades entre 1936 i 1978″.
L’ONU carrega
Segons apunta l’informe, de vuit pàgines, també «amplia l’abast històric de la normativa a les víctimes polítiques del període comprès entre el 1931 i 1978».
En el cas del País Valencià, el govern de PP i Vox també ha presentat un projecte de llei amb el mateix títol i amb un contingut similar. El document destaca, per exemple, que la norma valenciana inclou el «terrorisme etarra i islàmic» i estableix el reconeixement de «totes les víctimes de la violència social, política, del terrorisme o la persecució ideològica i religiosa».
I això, segons els relators de l’ONU, «desvirtua l’objectiu de les lleis de memòria democràtica d’atendre les necessitats i els drets dels centenars de milers de víctimes del franquisme i la guerra civil», que podrien veure’s assimilades a «un grup heterogeni de crims i violacions comeses per diferents actors al llarg del segle XX a Espanya, traient-los i el reconeixement i l’atenció necessaris».
A més a més, alerten que, en tots tres casos, la legislació que s’ha tirat endavant dissol entitats i iniciatives en favor d’aquest reconeixement.
Preservar la memòria democràtica, una obligació
Per tot plegat, el document insta el govern espanyol a adoptar totes les mesures necessàries per garantir que es respectin els estàndard internacionals pel que fa a la preservació de la memòria històrica i el dret a la veritat, com a «element essencial de la reparació a les víctimes, de les garanties de no repetició de la violència passada i del dret a participar en la vida cultural».
L’ONU carrega
De fet, recorda que és la seva obligació, com estableixen nombrosos tractats internacionals que s’enumeren en l’informe, des del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), ratificat per Espanya el 27 d’abril del 1977, a la Convenció Internacional per a la Protecció de totes les Persones contra les Desaparicions Forçades.
L’informe de l’ONU el signen Fabian Salvioli, relator Especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició; Aua Baldé,
presidenta i relatora del Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries; i Morris Tidball-Binz, relator Especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries.
Des que el govern espanyol va aprovar la llei de memòria democràtica, el 19 d’octubre del 2022, 12 comunitats van tirar endavant les seves pròpies normes en la línia de la legislació estatal. Normes que ara, en aquestes tres comunitats governades pel PP i Vox es volen tombar.
Paula Florit Gomila
